L'exlletrat del Parlament Antoni Bayona proposa "un nou tipus penal" per a l'1-O

L'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona, que va declarar com a testimoni en el judici del "Procés", s'ha mostrat contrari a les acusacions de rebel·lió o sedició en el cas de l'1-O i ha suggerit crear "un nou tipus penal" que al·ludís més aviat a una "macrodesobediència o una desobediència sistemàtica".

Aquestes han estat les paraules de Bayona durant la presentació del seu llibre "No tot s'hi val. La mirada d'un jurista a les entranyes del Procés".

Bayona, que va ser lletrat major del Parlament durant l'1-O i la declaració d'independència, va deixar el juny de l'any passat el càrrec que havia ocupat des del 2012 a causa del desgast i la incomoditat per fer la seva tasca en els últims anys. Bayona va ser especialment crític en els seus informes amb les bases jurídiques del procés independentista i les va posar en diverses ocasions en dubte.

Precisament, uns dies després de declarar com a testimoni al Tribunal Suprem, Bayona ha expressat la seva opinió sobre el judici de l'1-O, i no creu que els líders independentistes presos hagin de ser acusats dels delictes de rebel·lió o sedició.

"Crec que hi ha una sobreactuació de l'Estat, per via de la Fiscalia i del poder judicial. Potser, al final, ells han estat també víctimes del que no deixa de ser un muntatge. Uns que s'ho han cregut i els altres que també s'ho han cregut".

Per al jurista, el delicte que s'està atribuint als acusats està més relacionat amb "una rebel·lió de finals del segle XIX o de principis del segle XX", és a dir, "un aixecament violent", cosa que, segons la seva opinió, no es correspon amb el que ha passat a Catalunya.

Bayona ha recordat que el Dret Penal "és molt estricte" i "no es pot castigar per analogia" i ha suggerit que "potser s'hauria de pensar un nou tipus penal que podria englobar el que va passar aquí, una macrodesobediencia o desobediència sistemàtica".

D'altra banda, ha valorat que el jutge Manuel Marchena "ho està fent bé en general i està molt preocupat per complir totes les garanties processals", però, en canvi, s'ha mostrat molt crític amb defenses i acusacions:

"M'ha cridat l'atenció com a jurista el que considero un nivell una mica baix de Fiscalia, Advocacia de l'Estat i també les defenses".

Analitzant el que va passar l'octubre del 2017, Bayona ha admès que el ple dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió, van ser dos dels "pitjors dies" de la seva carrera professional, ja que "no es va respectar el dret de les minories".

Al seu entendre, l'independentisme ha "intentat jugar amb astúcia" i "dosi de cert engany", però al mateix temps amb "molta debilitat legal", ja que, "per molta filigrana i enginyeria jurídica, és obvi que no ha servit".

Bayona posa fins i tot en dubte que realment es declarés la independència el 27 de setembre, que va ser una "immolació final" sense utilitat:

"Crec que no es va declarar. Va ser més una aparença que una realitat i no tant per la forma. Si un govern declara la independència, però se'n va de cap de setmana, ningú es mou i no s'aprova cap mesura, creure que anava de debò és difícil".

Bayona s'ha mostrat reticent davant la possibilitat que s'intenti investir a distància novament Carles Puigdemont, ja que "no és tant un problema jurídic, però sí que no podria complir amb els requisits que l'oposició necessita", com el control al president al Parlament.

Més enllà de "filigranes polítiques", Bayona veu de "sentit comú" que una persona que viu fora de Catalunya no pugui desenvolupar el seu càrrec com a president amb normalitat, de la mateixa manera que "no podria governar tampoc en condicions una persona que està a la presó", més enllà d'"intentar posar contra les cordes l'Estat per mantenir la tensió".