El 20% de la població mundial, més de 1.500 milions de persones, té problemes d'audició
El 20% de la població mundial, més de 1.500 milions de persones, té problemes d'audició (Unsplash/Mark Paton)

La sordesa, un important factor de risc en demència que es pot prevenir o pal·liar

Es calcula que un 8% de tots els casos de demència al món es poden atribuir a la pèrdua d'audició, que també pot ser causa o símptoma d'altres problemes de salut

La pèrdua d'audició és un factor molt important, però modificable, en el risc de demència. Es calcula que un 8% de tots els casos de demència al món es poden atribuir a la pèrdua d'audició.

Aquesta és una de les dades que ofereix una completa revisió sobre la relació entre la pèrdua d'oïda i la demència, elaborada per un equip de l'Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg, de Baltimore, publicada aquest mes de febrer a Frontiers in Aging Neuroscience.

Segons l'article, aquesta relació es va començar a investigar fa més de 40 anys, però darrerament hi ha hagut avenços que han fet augmentar l'atenció a la relació entre la sordesa i el deteriorament cognitiu o la demència.

El doctor Oriol Grau, cap del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Degeneratives del BBRC (Barcelonaβeta Brain Research Center), explica al 324.cat que diversos estudis mostren l'associació entre pèrdua d'audició i demència: "El que no es coneix és per quins mecanismes es produeix."

El mateix ens diu la doctora Zenaida Piñeiro, metgessa adjunta del Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital del Mar, per a qui "la influencia de la sordesa en la pèrdua de capacitats cognitives està demostrada per molts estudis. Per això nosaltres treballem molt amb la Unitat de Demències."

Però afegeix que la pèrdua d'audició també pot comportar altres problemes de salut o bé revelar símptomes d'altres malalties: perjudica l'equilibri i afavoreix caigudes i fractures. Però cal mirar-ne també les causes, perquè la sordesa pot ser deguda a la diabetis, a problemes vasculars o a tensió alta.

Un dels dotze factors de risc en demència

Centrem-nos, de moment, en la demència. L'article dels experts de Baltimore considera que prestar atenció a la pèrdua d'audició pot tenir un impacte significatiu en la prevenció de la demència i en les estratègies d'intervenció per a la gent gran:

"El procés interdependent i sinèrgic d'audició i cognició requereix una aproximació acurada en recerca i en atenció clínica. Les actuals limitacions en el tractament de la demència fan necessàries aproximacions innovadores per a la intervenció."

L'impacte actual i previst de la sordesa així ho mostra. En aquests moments es calcula que el 20% de la població mundial, més de 1.500 milions de persones, tenen problemes d'audició. I que el 2050 seran vora 2.500 milions, és a dir, un de cada quatre habitants del planeta.

L'informe 2020 de la Comissió The Lancet sobre prevenció, intervenció i assistència a la demència afirmava que l'impacte d'aquest trastorn és 1,9 vegades superior entre les persones de 55 anys o més amb problemes d'audició en relació amb els que tenen oïda considerada normal. El llarg període de seguiment dels participants en l'estudi, de 9 a 17 anys, dona consistència als resultats.

L'informe, fet per un equip encapçalat per Gill Livingston, de la Divisió de Psiquiatria de l'University College de Londres i publicat a The Lancet el juliol del 2020, explicava que afegia tres factors de risc més de demència als nou ja reconeguts en l'informe anterior, del 2017. Entre els nou anteriors hi havia la pèrdua d'audició, juntament amb menor nivell d'educació, hipertensió, tabaquisme, obesitat, depressió, falta d'activitat física, diabetis i baix contacte social. Els tres factors nous eren consum d'alcohol, lesió cerebral traumàtica i contaminació de l'aire.

La sordesa és un dels 12 factors de risc de demència i un dels que es poden prevenir
La sordesa és un dels dotze factors de risc de demència i un dels que es poden prevenir(Unsplash/Mark Paton)

A més, destacava que a part els perjudicis personals, familiars i socials, es calcula que a tot el món els costos econòmics de les demències estan al voltant del bilió de dòlars anual.

Un cop ha quedat clara la relació entre pèrdua d'audició i demència, caldria esbrinar els mecanismes pels quals es produeix. Per això, cal comprendre com funciona el sistema auditiu. El doctor Grau explica que es basa en el sistema perifèric, l'orella, que capta els sons, i el cervell, que integra i interpreta la informació:

"Tots dos són importants. Tant la pèrdua progressiva d'audició com les dificultats per interpretar els sons afavoreixen l'aïllament i la manca d'estimulació del cervell. Aquestes persones poden intervenir menys en converses i això, al llarg dels anys, pot dur a perdre la protecció contra el deteriorament cognitiu que donen l'activitat intel·lectual i les relacions socials."

Com que la disminució dels contactes socials era un dels factors de risc citats per la Comissió The Lancet, és probable que això expliqui almenys alguns dels casos.

Factor de risc o conseqüència?

Però en l'actualització publicada a Frontiers in Aging Neuroscience també s'exposen altres possibles mecanismes. Així, la pèrdua d'audició s'ha relacionat amb atròfia en algunes regions cerebrals que participen en el processament del discurs oral. Això es pot afegir a altres patologies del cervell i afectar funcions cognitives.

D'altra banda, afegeixen, l'esforç addicional que ha de fer el cervell per compensar la pèrdua d'oïda l'obliga a esmerçar recursos i fer treballar més parts implicades en altres processos, com la memòria, l'atenció i la funció executiva.

També es pot produir una degeneració dels nervis, normal a certes edats, que comporti, de forma conjunta, tant pèrdua d'audició com de capacitats cognitives.

Pel doctor Grau, la pèrdua d'audició "tant pot ser un factor de la demència com una conseqüència. Per això caldria fer estudis al llarg de molts anys, per analitzar l'impacte de la sordesa abans que es declari la malaltia". Això, afegeix, s'ha de mesurar en diferents moments, en edats en què no hi hagi tanta probabilitat que ja s'hagi declarat la malaltia.

També pot ser que la demència provoqui problemes de comprensió que la persona interpreta incorrectament:

"Pot ser que l'Alzheimer provoqui dificultats per integrar la informació i la persona ho pot interpretar com que està perdent oïda. Per exemple, pot ser que costi més discriminar converses i soroll de fons però que l'audició sigui normal."

Tots aquests estudis són complexos, perquè en la demència hi ha molts factors a tenir en compte i s'han d'intentar separar els resultats per nivell socioeconòmic i educatiu, suport social i accés a l'atenció sanitària.


Corregir la sordesa com a eina preventiva

També es pot plantejar que si la pèrdua d'audició afavoreix la demència, és possible que la seva correcció tingui impacte en el procés de deteriorament cognitiu. Però caldria demostrar-ho, apunta el doctor Grau:

"Caldria fer estudis per comparar gent amb problemes d'audició que porta audiòfons i gent que no en porta, i veure com evolucionen. Hi ha algunes dades i estudis que apunten cap aquí, però encara no hi ha informació prou robusta."

Segons la doctora Piñeiro, la correcció amb audiòfons pot millorar l'orientació espacial i també estimula el nervi auditiu i fa treballar més el cervell:

"Així no es perden tantes capacitats cognitives. Ara els audiòfons són molt selectius i amplifiquen en rangs concrets de freqüència. Per això s'ajusten i no amplifiquen tots els sorolls de fons, cosa que podia ser molesta."

Alguns estudis donen suport a la idea. Un del Centre de Recerca en Salut de la Població de Bordeus, publicat l'any 2018 a The Journal of Gerontology, Series A: Biological Sciences and Medical Sciences, mostrava que hi havia més incidència de demència en les persones que manifestaven problemes d'oïda, tret dels que portaven aparells correctors.

La conclusió dels autors era que aquests aparells significaven un ajut en la prevenció de la demència. I afegien que un seguiment de tants anys permetia descartar la causa inversa: que les persones amb demència fossin menys proclius a fer servir aquests aparells.

A falta de resultats més clars, la Comissió The Lancet recomanava mantenir-se actiu cognitivament, físicament i socialment a la mitjana edat i més endavant, "tot i que hi hagi poques proves que una sola activitat específica protegeixi contra la demència". I afegien que utilitzar aparells de suport per a la sordesa sembla reduir el risc de demència degut a la pèrdua d'audició.


Depressió, caigudes, diabetis, problemes vasculars...

Més enllà de la demència, la pèrdua d'audició, com apuntava la doctora Piñeiro, té a veure amb altres problemes o en pot ser símptoma. En una actualització de la relació entre sordesa i diverses malalties o trastorns, el doctor Harvey B. Abrams, de la Universitat de Florida del Sud, cita un metaestudi (amb anàlisi de 35 estudis que inclouen, en total, 147.000 participants) que revela un elevat risc de depressió en persones que declaren tenir problemes d'audició.

Com que la majoria dels estudis es fan amb població blanca, també cita un estudi del 2020 que mostra una associació entre pèrdua d'oïda i trastorns psicosocials en adults hispans/llatins que viuen als Estats Units. El risc s'incrementava 1,44 vegades per cada 20 decibels de pèrdua.

Un altre estudi citat analitzava dades de 23.089 adults, extretes de l'Enquesta de Salut  feta a Espanya el 2017. L'estudi es va publicar el gener del 2021 a Frontiers in Psychology. Els autors eren investigadors de la Universitat Anglia Ruskin de Cambridge, però també hi van participar Louis Jacob i Ai Koyanagi, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Salut Mental CIBERSAM.

Els resultats mostraven que les dificultats d'audició i de visió estaven relacionades amb un risc molt més elevat de depressió si es donaven alhora, en comparació amb problemes només d'audició o només de visió.

El doctor Abrams citava també la relació amb risc de caigudes. Com explicava la doctora Piñeiro, la pèrdua de capacitat auditiva també perjudica l'equilibri i per això treballen amb els serveis de neurologia i de rehabilitació.

La doctora explica que hi ha pacients que tenen danyat el sistema vestibular, situat dins l'orella interna, que té com a funció principal proporcionar la informació dels canvis de moviment i de l'orientació del cap i del cos. Es tracta, diu, d'una pluripatologia que afavoreix caigudes i fractures.

Per avaluar-la "es fan proves diverses, com ara amb el posturògraf, per comprovar l'equilibri, com la persona camina amb els ulls tancats...". A partir dels 60 anys, afegeix, és normal perdre funció vestibular i això pot afectar l'equilibri:

"Si es perd audició d'un sol costat, això també afecta l'orientació espacial, encara que l'altre costat es mantingui sense alteracions."

Però, més enllà dels trastorns que afavoreix, la sordesa també pot revelar altres malalties, com explica la doctora Piñeiro:

"Pot ser deguda al fet que no hi ha bona circulació de la sang. En alguns casos pot ser degut a diabetis o a problemes vasculars que afecten l'artèria que va a l'orella interna. Hi pot haver també problemes de microvascularització o de tensió alta."

Per això, afirma que de vegades no es presta prou atenció a la pèrdua d'audició, que pot ser indicador d'altres malalties.

Tant en el cas de la demència com en la salut en general, els especialistes demanen que es presti més atenció a la pèrdua d'audició i a la seva relació amb altres malalties. El doctor Abrams recomana als metges que en les avaluacions audiològiques també demanin proves cognitives i de depressió.

I a la inversa, per als investigadors de la Johns Hopkins Bloomberg, els marcadors precoços de demència o pèrdua cognitiva també poden ajudar a gestionar la sordesa. En casos de demència, considerar la presència d'altres processos, com la pèrdua d'audició, i tractar-los "podria disminuir el risc de conseqüències adverses i millorar la salut i la qualitat de vida de la gent gran".

ARXIVAT A:
SalutAlzheimerRecerca científica
Anar al contingut