El valencianisme polític i els deutes amb el país: el paper de Compromís

A les eleccions del 2015, Compromís assolia una fita històrica. Per primera vegada, un partit estrictament valencià i valencianista aconseguia entrar al govern. Passava de 6 diputats, el 2011, a 19 diputats quatre anys després. En pocs anys, el valencianisme havia aconseguit trencar un llindar electoral del 5% que elecció rere elecció els deixava en l'extraparlamentarisme. Ocupava la vicepresidència del Govern Valencià i aconseguia l'alcaldia de València. L'èxit era gran, les il·lusions, immenses. "Ho volíem tot" – diu Gustau Muñoz somrient.

Han passat 7 anys, gairebé dues legislatures, i dins l'exercici fusterià de repensar-se com a poble, dos llibres s'endinsen en la reflexió i l'anàlisi de la situació actual País Valencià i el paper que hauria de jugar una força com Compromís.

Una remor sorda: cap on va el valencianisme polític?

Al 2015, les expectatives del valencianisme eren elevades, hi havia molts deutes i reptes de país pendents. Sobretot, assenyalen autors com Gustau Muñoz o Antoni Rubio, s'havia de retornar a una normalitat que dues dècades del governs populars havien minat.

Així hi reflexiona l'economista i assagista valencià Gustau Muñoz. Per ell, el Botànic ha estat un èxit perquè "tanca l'etapa del PP marcada per la corrupció, el balafiament i la sistemàtica destrucció de les estructures de país que s'havien construït". 

"Restaura la confiança ciutadana i dona la batalla, que no s'ha aconseguit però s'ha donat, per una reforma del finançament, pel corredor mediterrani i per coses molt importants".

Muñoz ha publicat recentment, amb una desena d'autors més, "País Valencià. Present i futur", on reflexionen sobre la situació política, econòmica, cultural o social del País Valencià. Posicionen on és el país, on hauria de ser i el que li queda per fer.

Entre el memorial de greuges cita que no s'ha abordat la comarcalització, l'infrafinançament, les infraestructures que vertebren el país per l'interior, el retrocés del valencià, la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3 o la integració a l'Institut Ramon Llull del govern valencià. I sobre això, escriu Muñoz: "Els problemes oberts i sense resoldre són d'una gran entitat (...) I no està clar que s'estiguen abordant amb energia i eficàcia suficients."

A la pregunta de per què no s'ha avançat més, respon que es tracta d'una qüestió de correlació de forces: "Penseu que Compromís és només una part del Botànic. I sobretot, crec, per evitar trencaments excessius amb l'altre costat de la societat, que és molt reticent, inclús brutalment adversa, cap a estes coses".

Defensa este economista i assagista valencià que s'ha avançat en matèria de llengua i que, tot i que el govern valencià no pague quota, està present en les accions de l'Institut Ramon Llull. Hi ha una integració de fet dels valencians en les operacions de projecció exterior, encara que no siga formal.

Per transformar una societat, remarca, és molt important conèixer-la. I a la societat valenciana li ha costat molt prendre'n consciència. Històricament el valencianisme ha estat minoritari. Als 60 es va produir un trencament. Joan Fuster va instal·lar el País Valencià en la modernitat, li va donar pautes per existir com a poble. Després, la lluita per l'autonomia i l'autogovern, durant la Transició, van servir com a projecte polític compartit. I ara, segons Gustau Muñoz, la societat valenciana està en punt mort. Li cal un projecte de país per fer callar, potser, una remor sorda que, segons escriu a "País Valencià. Present i futur", hi ha entre el valencianisme. Un neguit pel rumb que han pres els assumptes públics des que es va assolir l'autonomia.

"No hi ha un objectiu compartit socialment, transversal. La societat valenciana necessita una renovació d'un projecte col·lectiu."

Un projecte col·lectiu que té clar que per les relacions humanes, culturals, lingüístiques i econòmiques hauria de mirar al nord i no al centre: "La vinculació amb Madrid és una vinculació d'ordre jurídic i polític, però si parlem d'ordre cultural i d'interrelacions humanes, d'història o de futur, és la dels Països Catalans".

Fer saó i retornar als orígens

Antoni Rubio és més crític amb Compromís. Diu, en aquest sentit, que la força valencianista no ha aprofitat estos anys per reprendre les relacions amb la resta de Països Catalans.

Per Rubio, passats dos anys, tres anys o fins i tot la primera legislatura "calia començar un procés transformador i ací crec que Compromís no ho han sabut fer":

"Jo no dic que el primer dia isques a parlar de Països Catalans, perquè tots sabem el recorregut que té això i l'impacte que això genera al País Valencià. Però sí anar fent un poquet de saó i anar normalitzant. Però eixes bases mínimes no s'assenten per por."

I eixa por, assenyala Rubio, és per l'estigma del catalanisme.

"Té igual la política que porta fent Compromís durant 7 anys, el que haja aigualit el discurs, té igual!  L'altre dia ja estava María José Català a les Corts que si els Països Catalans i tal. Total, si t'ho van a dir igual, com a mínim intenta fer alguna transformació real, com a mínim que s'escolte el teu discurs."

A "Valencianisme líquid", Rubio escriu un assaig molt crític amb el gir ideològic que ha fet Compromís estos últims anys. Segons les tesis de Rubio, Compromís ha aigualit el seu projecte ideològic especialment en aquells aspectes vinculats a la qüestió nacional.

Per a este periodista, Compromís ha renunciat al marc dels Països Catalans i conseqüentment ha acceptat el marc hispanocèntric. Això els ha convertit en una opció més de l'esquerra espanyola i els podria restar força en les properes eleccions.

Antoni Rubio considera que Compromís com a soci "ha estat massa lleial –referint-se al PSPV-" i no ha sabut donar-li "eixe gir al govern del qual forma part":

"A mi m'haguera agradat que s'hagueren afermat en coses com l'entrada a l'Institut Ramon  Llull; que hagueren reprès relacions en matèria cultural, en reivindicacions conjuntes d'infraestructures... Si tu una vegada que estàs en el poder no implantes aquelles coses per les quals has estat lluitant durant 40 anys, per a què estàs al poder?"

Admet que hi ha hagut factors externs que no han deixat avançar l'acció de govern, especialment amb la normalització de la llengua als àmbits de la educació o les institucions. Ací s'han trobat que la judicatura els ha retallat els decrets. També considera normal, i necessari, que el valencianisme s'haja adaptat als nous temps i les noves maneres de fer política. Però no amb que el partit valencianista que haja deixat de banda normalitzar, cita, qüestions com l'ús del terme País Valencià.

Al seu llibre, de fet, fa paral·lelismes entre el cas valencianista i la política líquida de Bauman.

"Això és una miqueta el que li passa a Compromís –explica Rubio-, arriba a una situació de poder i no implanta les polítiques que creu per por a perdre eixe poder."

Per això, li demana a Compromís més radicalitat pel que fa al seu discurs de país. Que s'allunye dels discursos del PSPV o les noves esquerres. Que lluisca, de nou, perfil propi, un perfil de país, del qual diu, té gairebé l'exclusiva al País Valencià. Perquè quan Compromís ha fet això, assegura, les coses li han anat millor.