El malestar social per la marginació continua als barris on fa un any van esclatar els greus disturbis
Fa un any, va esclatar una revolta als barris de la rodalia de París que durant tres setmanes va calcinar més de 10.000 vehicles. Els incidents es van desfermar per la mort per electrocució de dos joves que fugien de la policia i que es van amagar en un transformador, a la localitat de Clichy-sous-Bois. Aquesta va ser la guspira que va encetar l'espiral de violència. Però en el fons, hi havia altres motius. Sobretot, el malestar i el descontentament dels veïns dels extraradis, la majoria immigrants, que se sentien ciutadans de segona. Un any després, aquest sentiment no ha canviat entre la població.
"Som a una hora de l'estació més propera, a una hora de la primera piscina. Aquí no hi ha res de res. A Clichy ens tenen completament abandonats", es queixava fa un any un veí. Des d'aquesta queixa ja ha passat gairebé un any, i a Clichy-sous-Bois els joves continuen al carrer perquè asseguren que no hi ha res millor per fer. Aquest barri és a només una vintena de quilòmetres de París, però l'únic autobús que els comunica amb la resta del món ho fa en horaris difícils de compaginar amb els laborals.
Els serveis de neteja tampoc no són gaire regulars, tal com es lamenta una veïna: "Quan haig de passar per aquí, veig com la gent llença els bolquers dels nens, les ampolles, tot... Com que no es neteja, ja no els importa i ho llencen tot per la finestra". A Clichy-sous-Bois es parlen setanta llengües diferents. Aquest barri de població immigrant existeix des dels anys 60, però la seva realitat no es va conèixer fins després de les imatges dels aldarulls de fa un any. En tres setmanes, gairebé 10.000 cotxes es van cremar per tot França, en aldarulls molt concentrats en barris amb problemes.
Un any després, al lloc on va començar tot, quatre de cada deu persones continuen sense feina. Els apartaments abandonats comparteixen espai, porta per porta, amb els ocupats. "Què ha canviat? Res de res. Bé, sí, que ara tenim els policies que agafen qui sigui. Hem de continuar la revolta", reflexiona un altre veí. Una tensió que, segons la policia francesa, ha comportat un augment de les agressions que han rebut els seus agents en barris com aquest. Diverses entitats també han denunciat que no s'ha fet res per evitar el malestar social, que arrela, especialment, als suburbis poblats per immigrants.
Els serveis de neteja tampoc no són gaire regulars, tal com es lamenta una veïna: "Quan haig de passar per aquí, veig com la gent llença els bolquers dels nens, les ampolles, tot... Com que no es neteja, ja no els importa i ho llencen tot per la finestra". A Clichy-sous-Bois es parlen setanta llengües diferents. Aquest barri de població immigrant existeix des dels anys 60, però la seva realitat no es va conèixer fins després de les imatges dels aldarulls de fa un any. En tres setmanes, gairebé 10.000 cotxes es van cremar per tot França, en aldarulls molt concentrats en barris amb problemes.
Un any després, al lloc on va començar tot, quatre de cada deu persones continuen sense feina. Els apartaments abandonats comparteixen espai, porta per porta, amb els ocupats. "Què ha canviat? Res de res. Bé, sí, que ara tenim els policies que agafen qui sigui. Hem de continuar la revolta", reflexiona un altre veí. Una tensió que, segons la policia francesa, ha comportat un augment de les agressions que han rebut els seus agents en barris com aquest. Diverses entitats també han denunciat que no s'ha fet res per evitar el malestar social, que arrela, especialment, als suburbis poblats per immigrants.
