El govern espanyol posa fi a la dispersió de presos d'ETA després de 34 anys
El trasllat de cinc presos de l'organització culmina una política d'acostament del govern espanyol que va començar fa cinc anys
Tots els presos d'ETA ja compleixen condemna al País Basc i Navarra. Aquest divendres l'estat espanyol ha autoritzat el trasllat dels cinc últims reclusos que quedaven fora d'Euskal Herria. D'aquesta manera posa punt final a 34 anys de la política de dispersió, generalitzada des del 1989.
En total, són 175 els condemnats que ja estan en presons basques i navarreses. 164 estan en una de les tres presons basques (a Bilbao, Nanclares de la Oca i Sant Sebastià) i 11 a Pamplona, a Navarra.
L'única excepció és Natividad Jáuregui, que està a la presó d'Alcalà d'Henares a l'espera de judici per una causa pendent.
El coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha celebrat la notícia. L'Associació de Víctimes del Terrorisme, molt crítica, ha donat per tancada la dispersió de presos d'ETA. I temen que ara comenci una campanya per deixar-los lliures.
Qui són els cinc presos traslladats
Els cinc condemnats d'ETA són Irantzu Gallastegui Sodupe, Gregorio Escudero Balerdi, Garikoitz Etxeberria Goikoetxea, Faustino Marcos Álvarez i Asier Borrero.
Irantzu Gallastegui Sodupe, àlies Amaia, serà traslladada des de la presó madrilenya d'Estremera al País Basc per complir una condemna acumulada de 30 anys per assassinats, segrest terrorista, tinença d'explosius i danys.
Amaia és la parella de Txapote, exdirigent d'ETA. Va ser condemnada per l'assassinat del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco, i per altres assassinats com el del socialista basc Fernando Múgica o el del regidor del PP a Zarautz José Ignacio Iruretagoyena el 1998.
Gregorio Escudero Balerdi anirà a una presó del País Basc des de la presó de Dueñas, a Palència. Està condemnat a 30 anys pels delictes d'assassinat, homicidi terrorista i danys per l'assassinat a trets del regidor socialista d'Orio Juan Priede el març del 2002 i el de José Ignacio Iruretagoyena.
Garikoitz Etxeberria Goikoetxea també serà traslladat des de Dueñas. Condemnat a 20 anys per pertinença a organització terrorista, transport i dipòsit de substàncies explosives, tinença il·lícita d'armes i falsificació.
Faustino Marcos Álvarez, que compleix una condemna de 12 anys i 14 mesos per pertinença a banda armada, tinença d'armes i falsificació. Fins ara era a la presó de Daroca, a Saragossa. Va ser detingut el febrer del 2010 quan entrava des de França amb tren amb prop de 6.000 euros per organitzar un laboratori de fabricació d'explosius a Catalunya.
Asier Borrero va ser condemnat a sis anys de presó per fabricar i col·locar el 2008 un barril de cervesa bomba a Getxo. Estava ocult en un carrer i l'Ertzaintza el va aconseguir desactivar. Complirà les tres quartes parts de la condemna l'agost del 2023 i li han aprovat el segon grau.
Otegi diu que era una demanda social
El coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha expressat la seva satisfacció per la "fi de la dispersió". Otegi ha llegit un comunicat des de la seu de la coalició a Sant Sebastià, sense admetre preguntes.
El líder de l'esquerra abertzale diu que s'ha tancat "un cicle de la política penitenciària". Remarca que el final de la dispersió "obeeix simplement a l'estricte compliment de la legalitat penitenciària i dels drets que hauria de regular-la.
"La fi de la política de dispersió significa una manifestació, certament molt tardana, de respecte a l'amplíssima majoria social, sindical, política i popular que s'ha pronunciat rotundament en contra al llarg d'aquestes dècades."
Otegi diu que és un dia d'"alegria" per als que creuen que l'acostament de presos d'ETA "forma part també de la construcció de la convivència democràtica al nostre país".
El dirigent ha recordat que la dispersió és una mesura que conculcava "greument drets humans": "No s'haurien d'haver posat mai en marxa i no s'haurien d'haver allargat tant en el temps".
Otegi ha tingut un record per als familiars dels presos: "No podem oblidar tant de dolor i patiment".
34 anys de dispersió, 5 d'acostament
La política de dispersió de presos d'ETA va començar el 1989, amb el ministre de Justícia socialista, Enrique Múgica.
Fins llavors, la gran majoria de reclusos estava en un reduït nombre de presons d'alta seguretat al voltant de Madrid com Herrera de la Mancha, Alcalá-Meco i Carabanchel, o al País Basc, a Nanclares.
Segons el govern espanyol, això permetia als presos d'ETA organitzar-se i imposar la seva autoritat a tots els presos.
Durant els anys més durs de la dispersió, alguns presos van ser traslladats fins i tot a Ceuta, Melilla i les Canàries. Això suposava un gran cost per a les famílies, en diners i quilòmetres. A França, es va fer una política similar.
Les protestes contra aquesta política van fer néixer el col·lectiu Etxerat ("A casa") i va fer popular el lema "Euskal presoak-Euskal Herrira" ("Presos bascos a Euskal Herria"). Al llarg dels anys hi ha hagut grans manifestacions a Euskadi contra la dispersió i el mateix Parlament basc ha demanat en diverses ocasions que s'aturés aquesta mesura.
Els acostaments de presos es van iniciar el 2018, amb l'arribada de Pedro Sánchez al govern i el nomenament de Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l'Interior, que sosté que el que s'ha fet és complir la legislació penitenciària.
