El desembre amb més incendis en 15 anys per la sequera: "Entrem en terreny desconegut"

El risc d'incendis forestals està normalment associat a l'estiu i les altes temperatures. Però ja fa anys que aquesta dinàmica ha anat canviant i hi ha incendis durant tot l'any. El canvi climàtic fa que l'hivern ja sigui la segona estació més seca.

Així, focs com els que hi va haver a Sant Julià de Ramis o Monistrol de Montserrat, a finals d'any, s'acumulen al més d'un centenar que van afectar el territori.

En concret, al desembre va haver-hi 121 focs forestals a Catalunya, el triple que l'any anterior, tal com revelen les dades dels Bombers. 

Feia gairebé 15 anys que no vivíem un nombre d'incendis tan elevat durant aquest mes. La xifra només es va superar el 2007 i el 2009.

Sense anar més lluny, els Bombers treballen aquest dijous en l'extinció d'un foc a Brunyola i Sant Martí Sapresa, a la Selva. 

Treballem en un incendi de vegetació, a Brunyola i Sant Martí Sapresa, a la zona de les Granges de la Bruguera (avís 06.58 h). El foc no és gaire intens, però corre pel fons d'un barranc a baixa intensitat. Hi som amb 9 dotacions #bomberscat pic.twitter.com/iSJInA4Cia

— Bombers (@bomberscat) January 18, 2024

Per què fa 15 anys també hi va haver tants incendis, al desembre? 

El 2007 i el 2009 també estàvem en un context de sequera acumulada com el que estem vivint ara, en què la vegetació als boscos està seca i qualsevol activitat que pugui suposar un risc d'incendi pot generar un foc.

Així ho ha explicat a TV3 Asier Larrañaga, subinspector dels Bombers i membre de la unitat tècnica del GRAF: 

"La vegetació comença a acumular ja dues o tres campanyes d'hiverns més secs i està passant una de les situacions més crítiques mai vistes". 

Focs petits, però amb risc d'escampar-se ràpidament

Són incendis petits i controlables, però si no hi ha un canvi de temps es poden agreujar i agafar dimensions alarmants.

L'aire sec i l'ascens de la temperatura poden contribuir a augmentar-ne la gravetat, com va passar en l'incendi d'Altea, a la Marina Baixa, el 6 de gener, que es va escampar amb molta rapidesa a causa del fort vent i això va dificultar la tasca dels bombers. 

En aquest sentit, la prevenció i la precaució quan es desenvolupen activitats al bosc són claus per minimitzar-ne el risc i evitar escenaris propis d'altres regions del món. Per això, Larrañaga alerta:

"Començarem a veure comportaments de focs com els que ara no havíem vist. Entrem en un terreny desconegut." 

Arbres morts que converteixen el bosc en un polvorí

Els boscos de Catalunya pateixen l'efecte de la sequera. Arbres morts per falta d'aigua que converteixen aquests boscos en un autèntic polvorí. 

Hi ha vegetació que, encara que plogui, no podrà recuperar la situació prèvia a la sequera. Així ho explica el subinspector dels Bombers: 

"Hi ha zones arbrades que estan col·lapsant. S'assequen i tenim molts dubtes que aquests boscos puguin tornar a ser el que eren prèviament"

A les comarques gironines, hi ha unes 3.700 hectàrees afectades per episodis de mortalitat, tal com ha detectat el servei de Prevenció d'Incendis Forestals de la Generalitat a través del satèl·lit Sentinel. 

Un altre exemple dels efectes de la sequera s'ha fet palesa els últims mesos als boscos de la Catalunya Central, on les taques marronoses s'escampen entre les copes dels arbres i deixen ben clar l'efecte de la sequera. De fet, un de cada deu arbres en aquesta zona està tocat de mort. 

Pla per actuar en un 10% de les Gavarres, una zona perillosa

En aquest context de sequera, el Departament d'Acció Climàtica ha presentat aquest dijous un nou pla d'incendis forestals a les Gavarres.

Així, s'han planificat actuacions en un 10% del massís, gairebé 40.000 hectàrees, del Baix Empordà i la Selva. L'objectiu és protegir també la resta de les Gavarres i facilitar la tasca dels bombers en cas d'incendi. 

El pla compta amb un estudi ambiental estratègic que aquest mateix mes de gener serà sotmès a tràmit d'informació pública. 

I és que les Gavarres té un elevat perill d'incendi perquè té una massa forestal molt contínua.

A més, el despoblament i l'abandonament progressiu de les activitats primàries a l'interior del massís ha comportat la desaparició d'espais oberts i l'acumulació de combustible a les zones arbrades. 

Mentrestant, els nous usos lligats al lleure han fet augmentar molt els visitants al massís. Unes condicions que són favorables al desenvolupament de grans incendis forestals. 

Desbrossament en més de 40 punts de Catalunya

El Departament d'Acció Climàtica està portant a terme, en més de 40 punts de Catalunya, tasques de desbrossament en boscos per encarar la campanya d'incendis quan comenci la calor.

Es fa per mirar d'aclarir el terreny i, així, reduir la càrrega de combustible. Aquest pla de prevenció d'incendis es fa amb la col·laboració de propietaris privats, i aquest dijous, per exemple, s'ha fet en punts del massís de les Gavarres.