De les crítiques al suport a l'actriu Itziar Ituño per defensar els drets dels presos d'ETA
La cultura s'ha bolcat a favor de la protagonista de "La casa de paper" després que algunes empreses li hagin retirat patrocinis per participar en una manifestació a Bilbao
L'actriu basca Itziar Ituño, protagonista de sèries com "La casa de papel" o "Intimidad", ha passat una setmana al centre de l'huracà després de participar en la tradicional manifestació que cada any s'organitza a Bilbao per defensar els drets dels presos d'ETA.
Des que es va fer pública la seva assistència a la marxa, Ituño ha rebut insults i atacs a les xarxes socials i algunes empreses li han retirat els patrocinis. A l'altre plat de la balança hi ha la cultura, que s'ha bolcat a donar-li suport.
Una de les reaccions més sorolloses ha estat la de l'empresa BMW. Un concessionari de la marca ha prescindit de la imatge de l'actriu després de saber-se que havia estat a la manifestació anual que convoca el col·lectiu Sare. El seu portaveu és l'exconseller basc de Justícia Joseba Azkarraga, que va militar primer al Partit Nacionalista Basc i després a Eusko Alkartasuna.
Una altra empresa, Iberia, també ha decidit despublicar de la seva pàgina web una entrevista amb Ituño per "no alimentar la polèmica".
Davant d'aquestes cancel·lacions i dels atacs rebuts a les xarxes socials, els organitzadors de la marxa han condemnat el que qualifiquen de "campanya de criminalització" contra una persona que, com "milers de ciutadans", han donat suport a la iniciativa.
Queremos mostrar nuestro apoyo a la actriz Itziar Ituño ante la enésima campaña de criminalización que esta sufriendo desde el sábado.
Sare #U13Bilbora 🔑 (@sare_herritarra) January 15, 2024
Cojamos las llaves en nuestras manos y sigamos avanzando en el camino hacia la resolución. Konponbiderako #Giltzak 🔑 pic.twitter.com/DLIjD7q9tw
Albert Pla i la divisió amb Carrero Blanco
La polèmica ha acabat generant una onada de suport a l'actriu, sobretot des del món de la cultura. La Unió d'Actors i Actrius Bascos ha defensat la llibertat d'expressió d'Ituño i denuncia que és "inadmissible rebre amenaces, insults i atacs" com els que ha patit. El Festival de Cinema de Sant Sebastià també s'ha sumat al comunicat.
📝El Festival se adhiere al comunicado de EAB y mostramos nuestra solidaridad con Itziar Ituño y con cualquier actriz o actor que esté sufriendo boicot por sus ideas.
Donostia Zinemaldia - Festival de San Sebastián (@sansebastianfes) January 17, 2024
📝Zinemaldiak bat egiten du EABren komunikatuarekin eta elkartasuna adierazten diogu Itziar Ituñori eta bere
Durant la setmana, a títol personal, molts artistes han anat expressant la solidaritat amb l'actriu biscaïna. Per exemple, el cineasta Fernando Colomo, l'actor Alberto San Juan i el músic català Albert Pla, per qui Espanya és un país que encara es dividieix entre els qui creuen que els autors de l'atemptat contra Luis Carrero Blanco "eren uns herois i els qui creuen que eren uns assassins". Ell es posiciona, afirma, entre els primers.
També hi ha hagut un degoteig de posicionaments de polítics d'esquerres, com l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias i el diputat de Sumar Íñigo Errejón, diputats de Junts i d'Esquerra Republicana, i del govern basc, format pel PNB i el Partit Socialista d'Euskadi.
Després de tot el rebombori, l'actiu ha declinat participar en un acte sobre llengua que organitza l'executiu basc i en què havia compromès la seva intervenció.
El precedent de Rosa Rodero
No és la primera vegada que la manifestació que organitza Sare està al centre de la polèmica política. L'any 2020, el manifest final el van llegir dues víctimes del terrorisme. Una era Axun Lasa, germana de Joxean Lasa, assassinat pels GAL. L'altra, Rosa Rodero, vídua del sergent de l'Ertzaintza Joseba Goikoetxea, un dels primers policies autonòmics --militant del PNB-- que moria a mans d'ETA.
De fet, Rodero ja havia donat suport a la marxa en edicions anteriors, quan la principal reclamació era el final de la dispersió de presos. Ella ha estat una abanderada de la política de diàleg a Euskadi i d'apropament entre víctimes d'uns i altres per avançar cap a la reconciliació i la normalització política basca.
