Arriba la novel·la inèdita de García Márquez: l'han "traït", els seus fills, publicant-la?

El pròleg que precedeix l'última novel·la de Gabriel García Márquez és més aviat una carta de disculpa. La firmen els fills del cèlebre escriptor colombià, Rodrigo i Gonzalo, que esperen que el seu pare els perdoni per haver comès "un acte de traïció". Publicar els textos d'un Premi Nobel de Literatura pot semblar qualsevol cosa menys un crim; l'inconvenient és que Gabo --el sobrenom amb què tothom coneixia García Márquez-- va ser prou explícit quan encara vivia: "Aquest llibre no serveix, cal destruir-lo".

Els textos que formaven "En agosto nos vemos", que es publica aquest dimecres, van suposar un repte per a un escriptor que, en els últims anys de la seva vida, va haver de lluitar contra la demència: durant més d'una dècada va escriure'ls i reescriure'ls, però mai va aconseguir una satisfacció plena que l'animés a publicar-los. En principi havien de ser cinc relats amb una mateixa protagonista, Ana Magdalena Bach, però finalment acabaran veient la llum en format de novel·la.

L'artífex del producte final --més enllà dels instigadors, els fills de Gabo-- ha estat Cristóbal Pera, l'editor dels últims dos llibres que l'escriptor colombià va publicar en vida. Seva ha estat la tasca de cosir els diferents manuscrits fins ara custodiats als arxius de la Universitat de Texas, on Pera és doctor en Literatura d'Amèrica Llatina.

En el procés no ha afegit ni una sola frase: "la novel·la, en tot cas, estava una mica dispersa, però Gabo l'havia completat", explica Gonzalo García Bacha, el fill petit de l'autor.

El principal argument a què s'aferren Gonzalo i Rodrigo per no respectar la voluntat del seu pare neix de la intenció de democratitzar tota l'obra de Gabo. I és que els textos que formen la novel·la ja podien ser consultats per qualsevol acadèmic que anés fins a Austin, seu de la Universitat de Texas.

Ara, els lectors de pràcticament tot el món en tindran prou amb apropar-se a una llibreria. "Tot llibre que ell no acabés, del qual no estigués satisfet, era destruït. El fet que no destruís aquest és símptoma que el llibre se li va convertir en una cosa indesxifrable", defensa Rodrigo García Bacha, el fill gran.

Un Premi Nobel sense capacitat per jutjar

L'autoexigència de Gabo va ser la responsable del segrest d'aquests textos. Només se'n van poder llegir dos, l'any 1999, i des d'aleshores no se'n sabia res més. Els fills de Gabo coincideixen amb l'opinió d'experts, com el mateix Cristóbal Pera o Pilar Reyes, la directora editorial de Penguin Random House, l'editorial encarregada de la publicació: que l'obra és "un compendi d'allò més excel·lent de l'obra" de García Márquez. Sobta, doncs, la diferència a l'hora d'interpretar la qualitat del text entre el seu autor i d'altres.

La demència és la responsable d'aquesta infravaloració que Gabo feia dels seus textos, segons els seus fills:

"De la mateixa manera que va perdre la capacitat d'escriure, també va perdre la de llegir. Quan deia que allò no era publicable, ja havia perdut la capacitat de jutjar si una cosa era publicable o no".

Protagonisme femení

"En agosto nos vemos" és una novel·la curta, de tot just 120 pàgines, com també ho és l'última ficció que Gabo va publicar en vida, "Memoria de mis putas tristes". Té elements de contemporaneïtat i en destaca, sobretot, el protagonisme femení, un fet poc habitual en l'obra de García Márquez.

Ana Magdalena Bach és una dona situada en la quarantena que cada any visita l'illa on hi ha enterrada la seva mare; durant aquests viatges es regala ser una persona diferent de la qual és habitualment. Una llicència que recorda la que s'han permès els fills de Gabo, i per la qual disposen de la justificació definitiva: "Ell sempre deia: 'quan em mori, feu el que vulgueu'. Això ens ajuda a dormir millor".