L'àcid gras de la llet materna és essencial per activar el cor del nounat, segons una recerca impulsada per La Marató

L'àcid gras provinent de la llet materna és essencial perquè el cor del nounat carregui l'energia que necessita per funcionar correctament i per assegurar-ne la supervivència després del part. Aquesta és la conclusió d'una investigació realitzada en ratolins d'un equip multidisciplinari liderat per investigadores del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), que s'acaba de publicar a la revista Nature. La recerca va rebre, entre altres, fons de La Marató 2015, dedicada a la diabetis i l'obesitat.  

L'àcid gras en qüestió és l'omega-6 g-linolènic (GLA), que la llet materna (o les llets artificials o "de fórmula") proporcionen al nadó. Quan l'àcid és detectat pel seu organisme, es posen en marxa els mecanismes necessaris per assegurar les aportacions energètiques que necessita el cor per iniciar el batec cardíac a l'ambient extrauterí.  

L'àcid omega-6 g-linolènic present a la llet materna és l'encarregat d'unir-se a la proteïna cel·lular anomenada receptor X de retinoides (RXR). Aquesta proteïna actua com a sensor nutricional de lípids i derivats de la vitamina A, alterant l'expressió gènica i influint en funcions biològiques tan importants com la immunitat, la diferenciació cel·lular o el metabolisme. Quan aquesta proteïna detecta aquest àcid gras matern posa en marxa programes genètics que equipen el mitocondri, considerat "la central energètica de les cèl·lules", amb les proteïnes necessàries per començar a consumir lípids, la font principal d'energia al cor madur.

Àmplies implicacions terapèutiques  

Els resultats podrien tenir grans implicacions terapèutiques en patologies cardiovasculars on hi ha disfuncions mitocondrials i metabòliques, així com en malalties relacionades amb alteracions de processos maduratius després del naixement, segons ha precisat la doctora Mercedes Ricote, cap del Grup de Senyalització dels Receptors Nuclears del CNIC i que ha liderat la investigació.

L'equip ha comprovat en ratolins que tant l'absència d'RXR al cor com la falta de GLA a la llet materna impedeixen que els mitocondris produeixin energia correctament, cosa que condueix a una fallada cardíaca severa que acaba provocant la mort a les 24-48 hores després del naixement.

La recerca, amb Ana Paredes com a investigadora principal, proposa un angle molt nou per entendre les adaptacions postnatals que es desencadenen perquè l'organisme compleixi els requisits en l'ambient extrauterí i s'activin els mecanismes necessaris quan ja no existeix el suport de la fisiologia materna.

Llet natural o llet "de fórmula"  

Les investigadores han precisat que la llet "de fórmula" --l'artificial-- també conté els precursors necessaris per conferir al nounat el GLA que necessita per posar en marxa el seu sistema cardíac després del naixement.  

La recerca s'ha dut a terme amb models animals i cel·lulars i, per tant, encara falta saber les implicacions en humans amb estudis clínics. Així mateix, les autores de l'estudi han explicat que projectes previs ja havien vinculat la concentració de GLA a la llet materna amb un creixement neonatal inferior, encara que, fins ara, es desconeixia el mecanisme d'actuació i la rellevància fisiològica d'aquest àcid gras.  

D'això es desprèn, segons han destacat Paredes i Ricote, la importància d'una nutrició correcta de les mares per mantenir nivells adequats de GLA en la lactància. "Per això, tenir una dieta equilibrada i sana no només durant l'embaràs, sinó també durant la lactància, seria el primer mètode preventiu a tenir en compte; i la llet de fórmula compta amb el precursor del GLA, cosa que suposaria un mètode alternatiu a un possible estat de malnutrició materna", han aclarit.

Els esforços se centren ara, segons han avançat les investigadores, a estudiar si, a més del cor, "hi ha altres teixits o òrgans on el GLA matern tingui un paper rellevant després del naixement, ja que la lactància és un procés que afecta tot l'organisme".

L'estudi ha rebut ajuts a través de beques del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya (MICIN), la Fundació La Marató de TV3 i la Comunitat de Madrid. A més, hi han participat diversos laboratoris nacionals i internacionals, com el Centre Nacional de Biotecnologia i el Centre d'Investigacions Biològiques Margarita Salas, tots dos del Consell Superior d'Investigacions Científiques; la Universitat Complutense de Madrid; la Universitat de Barcelona (UB); l'Institut de Biologia Funcional i Genòmica de la Universitat de Salamanca, i l'Institut Karolinska (Suècia).