Gràcies a La Marató es comprovarà si una anàlisi de sang pot identificar disfuncions neurològiques
Equips investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Internacional de Catalunya impulsen un estudi pioner que té com a objectiu determinar si una anàlisi de sang pot aportar informació sobre el cervell de persones amb disfuncions neurològiques com l'autisme. La recerca es finança amb fons de La Marató 2021, dedicada a la salut mental
Andrés Ozaíta, catedràtic de Farmacologia i investigador del Grup de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF, i Miquel Bosch, professor del Departament de Ciències Bàsiques de la UIC Barcelona i investigador del Laboratori de Plasticitat Sinàptica, han posat en marxa un estudi per determinar si mostres obtingudes d'una anàlisi de sang poden funcionar com a biomarcadors de diagnòstic i evolució de trastorns neurològics com l'autisme.
Els investigadors assenyalen que les neurones "produeixen materials, que arriben al torrent sanguini transportant informació del seu estat fisiològic". Per això, "podrien ser una font d'informació del que està passant al cervell de persones amb disfuncions neurològiques, sense necessitat d'accedir de manera invasiva al cervell en si, simplement amb una mostra de sang". L'objectiu final de l'estudi és, segons els investigadors, comprovar si "efectivament es pot fer servir aquest material circulant com a finestra per detectar els canvis fisiològics de les neurones de persones amb deficiències intel·lectuals com les de l'espectre autista".
Per dur a terme l'estudi, impulsat amb fons de La Marató 2021, els equips centraran la recerca en un tipus d'alteració genètica hereditària, que comporta discapacitat intel·lectual i trastorn de l'espectre autista en el 30-50% dels pacients.
Des del laboratori dirigit per Andrés Ozaíta, s'analitzaran mostres de sang de ratolins transgènics amb aquesta alteració genètica, per veure si el material biològic obtingut manté les alteracions que ja han pogut observar a les mostres cerebrals d'aquests animals. A més, estudiaran si els canvis moleculars observats al cervell dels ratolins afectats es troben en humans amb la mateixa alteració genètica, gràcies a l'anàlisi de mostres del biobanc de la Universitat de Califòrnia, Davis (EUA). Des del laboratori dirigit per Miquel Bosch, se centraran en l'estudi en teixits especialitzats i analitzaran el medi extracel·lular de cultius in vitro de neurones dels ratolins amb la mateixa alteració.
Segons els investigadors, en cas que funcioni s'haurà descobert "una forma de seguiment de condicions com l'autisme sense necessitat d'observar directament el cervell o fer complicats assaigs cognitius o psicològics".
Bosch ha assenyalat que fer servir material circulant en sang com a font de biomarcadors podria aplicar-se a qualsevol malaltia, també a les neurològiques i psiquiàtriques, que "són de difícil seguiment per la dificultat d'obtenir biòpsies cerebrals i per la complexitat dels símptomes cognitius".
Els especialistes han destacat que és la primera vegada que s'estudia el possible ús de material circulant a la sang per a les malalties mentals i que els resultats del seu treball "podrien proporcionar unes eines molt valuoses per accelerar la investigació biomèdica en aquestes patologies". "Es tracta d'un estudi molt complet que permet comparar alhora els canvis en models animals i cel·lulars amb els dels pacients, cosa que permetrà traslladar els tractaments provats en aquests models preclínics cap a la clínica de manera molt més ràpida".
