Presó per a quatre detinguts del 29-M i quatre més han eludit l'ingrés pagant fiances d'entre 3.000 i 4.000 euros
Els cinc detinguts pels aldarulls del 29 de març a Barcelona que aquest diumenge han prestat declaració davant el jutge han quedat en llibertat. De la resta de detinguts que han declarat, per a tres s'ha dictat presó preventiva, mentre que cinc més podien eludir l'ingrés pagant fiances d'entre 3.000 i 4.000 euros. Finalment, només un d'aquests no ha pogut reunir els diners i també ha hagut d'ingressar a la presó. Vint-i-dos més han quedat en llibertat amb càrrecs i un sense càrrecs.
RedaccióActualitzat
El magistrat ha decretat presó preventiva per a tres dels detinguts. Els delictes que se'ls imputen, segons l'Associació d'Estudiants Progressistes, són de "desordres públics, danys a béns públics i atemptat als agents de l'autoritat, entre d'altres, i les motivacions al·legades en l'acte per imposar-los presó preventiva són el d'assegurar la seva disponibilitat al tribunal i el suposat perill de reincidència".
El quart empresonat és un dels cinc que podien eludir l'ingrés pagant una fiança d'entre 3.000 i 4.000 euros. La resta han pogut reunir els diners i estan en llibertat.
A més, hi ha una vintena de persones en llibertat amb càrrecs i només una, un menor, que ha pogut marxar sense cap càrrec. Els últims detinguts que han declarat davant el jutge, aquest diumenge, han quedat en llibertat. Són cinc persones que, segons una nota del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), hauran de comparèixer als jutjats obligatòriament dues vegades per setmana.
Així, dels 79 detinguts el dia de la vaga general, 37 han declarat davant el jutge, dels quals una vintena estan en llibertat amb càrrecs, 9 sense càrrecs, 4 a presó i 4 en llibertat després de pagar la fiança.
Concentracions de suport
Durant tot el dia de dissabte centenars de persones s'han concentrat davant de la Ciutat de la Justícia per donar suport als detinguts en els disturbis de dijous a Barcelona.
Familiars i amics han reclamat la llibertat dels joves que aniran a la presó. Diuen que van ser detinguts de forma arbitrària i que se'ls envia a la presó per frenar noves mobilitzacions.
L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, ha demanat que s'apliqui el màxim de penes per als detinguts.
Violència davant la falta d'alternatives
La reiteració d'incidents com els de dijous fa que els sociòlegs es preguntin sobre les causes que provoquen que el malestar, en el context actual de crisi econòmica i política, derivi cap a brots de violència, un fenomen que no és exclusiu de Catalunya.
Els estudiosos creuen que té a veure amb la dificultat que apareguin alternatives a les receptes imposades pels mercats.
El quart empresonat és un dels cinc que podien eludir l'ingrés pagant una fiança d'entre 3.000 i 4.000 euros. La resta han pogut reunir els diners i estan en llibertat.
A més, hi ha una vintena de persones en llibertat amb càrrecs i només una, un menor, que ha pogut marxar sense cap càrrec. Els últims detinguts que han declarat davant el jutge, aquest diumenge, han quedat en llibertat. Són cinc persones que, segons una nota del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), hauran de comparèixer als jutjats obligatòriament dues vegades per setmana.
Així, dels 79 detinguts el dia de la vaga general, 37 han declarat davant el jutge, dels quals una vintena estan en llibertat amb càrrecs, 9 sense càrrecs, 4 a presó i 4 en llibertat després de pagar la fiança.
Concentracions de suport
Durant tot el dia de dissabte centenars de persones s'han concentrat davant de la Ciutat de la Justícia per donar suport als detinguts en els disturbis de dijous a Barcelona.
Familiars i amics han reclamat la llibertat dels joves que aniran a la presó. Diuen que van ser detinguts de forma arbitrària i que se'ls envia a la presó per frenar noves mobilitzacions.
L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, ha demanat que s'apliqui el màxim de penes per als detinguts.
Violència davant la falta d'alternatives
La reiteració d'incidents com els de dijous fa que els sociòlegs es preguntin sobre les causes que provoquen que el malestar, en el context actual de crisi econòmica i política, derivi cap a brots de violència, un fenomen que no és exclusiu de Catalunya.
Els estudiosos creuen que té a veure amb la dificultat que apareguin alternatives a les receptes imposades pels mercats.
