La indústria catalana de documental està present al festival més prestigiós d'aquest gènere, l'IDFA, l'International Documentary Film Festival Amsterdam, que se celebra aquests dies a la capital dels Països Baixos.
  
"Els anys salvatges" ("The wild years"), amb direcció i guió de Ventura Durall, competeix en la secció oficial de millor llargmetratge, guardó que només han aconseguit al nostre país dos documentals,  "La casa de mi abuela", d'Adán Aliaga, i "La memoria del agua", d'Héctor Faver. L'IDFA ha estat l'escenari de la "première" mundial d'"Els anys salvatges".
 
El documental sorgeix del curtmetratge "El somriure amagat" de Ventura Durall, que va ser seleccionat a la secció oficial del Festival de Sundance l'any 2012 i premiat en més de 15 festivals internacionals.
 
És una producció de Nanouk Films SL, en coproducció amb Televisió de Catalunya amb el suport del CDA (Centre de Desenvolupament Audiovisual), l'ICEC (Institut Català d'Empreses Culturals) i l'ICAA (Instituto de Cinematrografía y de las Artes Audiovisuales).
Distribució: Taskovski Films LTD.


Sinopsi:
A Addis Abeba, la capital d'Etiòpia, malviuen uns 270.000 nens al carrer, sense pares i pràcticament oblidats per la llei i la societat. Daniel, un noi que prové del camp, té nou anys quan arriba a la ciutat. Allà coneix Habtom i Yohannes, dos nens de dotze anys que viuen en un cotxe abandonat. A la ciutat, tots tres porten una vida d'adult i aviat aprenen a sobreviure amb petits robatoris i enginyosos ardits. Un any més tard, quan els sentiments de responsabilitat i de rivalitat entre les colles del carrer augmenten, decideixen tornar a casa seva, als seus pobres llocs d'origen. Aquí començarà un llarg viatge per visitar els familiars que van deixar enrere fa molts anys i que els farà descobrir l'amor i forjar una autèntica amista

Fitxa tècnica:

Guió i direcció: Ventura Durall Soler
Direcció de fotografia: Mauro Herce
Disseny de so: Diego Pedragosa
Muntatge: Martí Roca
Música original: Diego Pedragosa i Sergi Cameron