La periodista Mònica Bernabé va anar a l'Afganistan per primera vegada el 2001, quan els talibans eren al govern, i l'onada de solidaritat que desencadenar aquell viatge arreu de l'estat espanyol a propiciar la posada en marxa d'una ONG per a la defensa dels drets humans de les dones afganeses. El documental ens descobreix quina és la situació de les dones a l'Afganistan, com és la vida a la presó de dones de Kabul, com es treballa a l'hospital de la Creu Roja de Kandahar -capital del territori dominat pels talibans, al sud del país- i què són els anomenats "delictes morals". També segueix la història dels traductors afganesos que van treballar per a l'exèrcit espanyol i que el govern espanyol va deixar abandonats a la seva sort. Tot sense deixar de banda l'espurna d'esperança que representa el futbol femení.

Mònica Bernabé conclou, en el documental, que "l'Afganistan és un país en guerra i la religió és l'única cosa a què poden agafar-se els afganesos en un país que viu en conflicte permanent des de fa més de 30 anys". No debades, l'OTAN ha anunciat que mantindrà al país uns 2.700 militars instructors, mentre que els Estats Units hi mantindrà desplegats al voltant de 9.800 soldats fins al 2024.

En el documental hi intervenen; la periodista "freelance" Mònica Bernabé, María Cilleros (cooperant), Juan Bustamante (tinent coronel), Gervasio Sánchez (fotoperiodista), Madina Azizi (jugadora), Ana Alonso (cap internacional d'"El Mundo"), Azita Rafaat (política afganesa) i Goulam Haidar (traductor).

És una producció de TV3 amb la col·laboració de laQuimera.