El futur mira cap a Mart i la comunitat científica s'hi enfoca per salvar la Terra. Per aquest motiu, TV3 dedicarà una nit temàtica al planeta vermell. "Sense ficció" estrenarà el documental "Viatjar a Mart. Salvar la Terra", una producció de TV3 dirigida per Albert Elfa, i s'emetrà el programa especial "Sense ficció o ciència-ficció?", presentat per Albert Elfa i Ester Bertran des de les pistes i instal·lacions de l'aeroport de Lleida-Alguaire
"The return: Life after ISIS", l'últim documental de la directora catalana Alba Sotorra coproduït per TV3, ha estat seleccionat per participar en la 23a edició del Thessaloniki Documentary Festival. L'accés exclusiu de Sotorra al camp d'al-Roj, al nord-est de Síria, mostra la dura realitat d'un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d'ISIS
El febrer del 2003 l'Estat espanyol va tancar el diari "Euskaldunon Egunkaria", amb l'acusació d'estar vinculat amb ETA. Set anys després, l'Audiència Nacional va absoldre els detinguts per falta de proves. Com es pot tancar un mitjà de comunicació sense cap mena de prova?
Van estar amagades i en silenci vuitanta anys. No va ser fins que la família va buidar la casa, que les van trobar al fons d'un garatge, en dues caixes vermelles. 5.000 fotografies de la Guerra Civil Espanyola del fotògraf Antoni Campañà Bandranas. El documental "La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà" intenta buscar respostes a una pregunta cabdal: "per què Campañà va guardar en secret aquest llegat d'alt valor històric?"
Els testimonis del documental "La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà" reflexionen des de diferents punts de vista sobre quines podrien haver estat les raons del fotògraf per ocultar el seu llegat sobre la Guerra Civil. Matisos, reflexions i interpretacions que apunten les possibles respostes. Un puzle que potser mai completarem del tot
El cop d'estat de Pinochet, l'11 de setembre del 1973, va activar un "grup de treball" a l'ONU, liderat pel jurista holandès Theo van Boven, que va impulsar la investigació de les tortures i desaparicions forçades a Xile. Després, vindrien les investigacions dels desapareguts a l'Argentina de Videla i a l'Espanya de Franco
El documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle", de Carles Prats i Ricard Belis, investiga l'estat de les concessions hidroelèctriques de Catalunya, la majoria de les quals vigents fins a l'any 2061 gràcies a un canvi legal que permet l'explotació d'un recurs natural com és l'aigua gairebé a perpetuïtat
Carles Puche podria ser un personatge de la novel·la "Allò que va passar a Cardós" de Ramon Solsona. Però, tant ell com els fets que explica el llibre, són ben reals...
La tecnologia hidràulica té més 2.000 anys d'història, però és una tecnologia antiga amb molt de futur davant. La seva importància va més enllà de la potència que generen les hidroelèctriques. És una font imprescindible per a la penetració de les altres renovables,
El sector energètic és estratègic per a qualsevol país. Perquè no estigui en poques mans, la normativa europea va forçar a trossejar el mercat en quatre activitats
Conceptes bàsics que permeten conèixer amb més profunditat l'energia hidràulica, una font energètica renovable que fa més d'un segle que s'explota a Catalunya
Les centrals hidroelèctriques han modelat el paisatge de Catalunya: han transformat els llacs d'alta muntanya, s'han inundat valls fèrtils, s'han aprimat els cursos fluvials i els sediments queden atrapats i no baixen amb tanta força per alimentar, com anys enrere, el Delta de l'Ebre
Per poder utilitzar un recurs natural públic com l'aigua cal un permís de l'administració, el que es coneix com una concessió. Tot i que hi ha un límit màxim de 75 anys, el "Sense ficció" ha pogut comprovar que, alguns casos, hi ha centrals que podran arribar fins als 150 anys d'explotació privada. "De facto", concessions quasi perpètues
Al Ter, hi ha una resclosa cada quilòmetre de riu de mitjana. Però els rius de les anomenades conques internes no són, ni de lluny, els que més energia produeixen
Peixos de riu, com les truites, necessiten remuntar el curs fluvial per completar el seu cicle vital
