Una història d'empoderament femení, a "Les del criquet"

L'Aliza, la Tasbiha, la Samaia, la Simran, la Muskan, l'Aneesa... Són una vintena de noies que cada setmana trenquen estereotips a cop de bat. Tenen entre 14 i 24 anys i formen part de l'únic equip femení de criquet que hi ha a Espanya. Les seves famílies van arribar fa anys a diferents barris de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, provinents de països com el Pakistan o l'Índia, però elles han crescut aquí, estudien i treballen aquí, parlen català i lluiten per compaginar els dos mons amb què conviuen. "Molta gent ens pregunta: Per què jugueu a criquet? Les noies no hi juguen'. Però jo, quan jugo a criquet, soc com un ocell lliure i m'oblido de tot el que em preocupa". D'origen pakistanès i indi, lluiten per compaginar els dos mons amb què conviuen i per complir el somni de jugar a criquet (3Cat) Empoderament femení "Els meus pares també em deien: Deixa el criquet i prioritza molt més treballar, per donar suport econòmic a la família'. Però és una de les meves prioritats i faré tot el possible per no deixar-ho", explica la Simran, de 20 anys, que viu al Raval. Ella ha tingut el suport de la família i ara compagina els estudis d'infermeria i les pràctiques a l'Hospital Vall d'Hebron amb els entrenaments. Però no totes ho han tingut fàcil. La Samaia ha hagut de lluitar molt per poder jugar: "He tingut moltes discussions amb els meus pares perquè no em deixaven" i explica com ella i les seves germanes s'escapaven de casa i mentien per poder anar als entrenaments. "Ells han d'entendre que les coses canvien. Han de sortir d'aquesta mentalitat. No ens hem de quedar a casa, les dones no són només per a això". La Samaia treballa en una botiga de mòbils sis dies a la setmana i ha hagut de lluitar molt per poder jugar a criquet (3Cat) Una lluita per un esport que, a més, aquí és minoritari: "Aquí l'esport rei és el futbol. En canvi, a casa meva ens asseiem tots en família per mirar partits de criquet a través de canals internacionals. A Barcelona hi ha camps per a tots els esports, menys per al nostre" apunta la Tasbiha, de 17 anys, que fa segon de batxillerat en un institut de Santa Coloma de Gramenet. I és que no tenen camp propi ni rival i han d'entrenar on poden, en els horaris que no vol ningú. "Si no tens camp, no pots entrenar correctament, i no existeixes". La perseverança i la lluita de les jugadores han fet possible la construcció d'un camp de criquet a Barcelona (3Cat) La importància d'un camp Per això van liderar el projecte per tenir un camp específic per a aquest esport i van aconseguir que la seva proposta fos la més votada en els primers pressupostos participatius de l'Ajuntament de Barcelona el 2021. Les obres van començar aquest estiu al camp esportiu Julià de Campmany de Montjuïc, fins ara completament abandonat. "La gent desconeixia que hi havia un equip femení que volia un camp. Vam anar botiga per botiga als nostres barris per explicar-ho i ens van votar" recorda l'Aliza. "A Catalunya hi ha 40 equips masculins de criquet, però hem estat nosaltres, les noies, les que hem aconseguit que es faci el camp." Algunes de les jugadores formen part de la selecció espanyola i el mes de desembre passat van disputar el primer Torneig Europeu Femení de Criquet (3Cat) Primers passos com a internacionals "Si algun dia jugo en un equip nacional, seré la primera de la meva família. I vull que el meu pare em vegi jugant i entengui que no he perdut el temps, que he aconseguit alguna cosa", sentencia la Samaia des de la botiga de mòbils on treballa sis dies a la setmana. Ara mateix no tenen rivals i han de jugar contra equips masculins o entre elles mateixes. Però ara s'ha creat la selecció espanyola i el passat mes de desembre van disputar el primer Torneig Europeu Femení de Criquet. "Per nosaltres", explica l'Aneesa, "poder representar Espanya és també que se'ns reconegui i que canviïn la mirada que tenen sobre nosaltres. Som aquí, hem nascut aquí, hem treballat aquí, hem estudiat aquí. Encara que tinguem altres cultures, també som d'aquí." Totes ho tenen clar: "Estem obrint portes per a altres noies. Nosaltres hem somiat juntes i estem veient que podem aconseguir grans coses que ningú s'hauria pogut imaginar". Aquest documental ha seguit la vida d'aquestes noies durant 5 mesos a nivell personal i professional, i la trajectòria de l'equip i les obres de construcció del camp, per aconseguir crear un retrat coral de les seves vides, els temes que els preocupen i les seves il·lusions i somnis. A més de l'activitat esportiva, "Les del criquet" ha seguit el dia a dia de les jugadores, com els estudis a la Universitat de Barcelona de l'Aliza (3Cat) Fitxa tècnica: Un documental de Laia Mestre Sopeña i Ricard Belis Garcia Fotografia: Carles de la Encarnación Gradaïlla Producció: Roser Gispert Lafuente Muntatge: Xavier Abad Rodón "Les del criquet" és una producció de 3Cat elaborada per l'equip del "Sense ficció".

Una història d'empoderament femení, a "Les del criquet"

La lluita d'un grup de noies d'origen pakistanès i indi per trencar estereotips i complir el somni de jugar a criquet, un esport minoritari a Catalunya