Anar a la navegació principal

imatge de Toni Tortajada

Per TONI TORTAJADA

Periodista de TV3

@AntoniTortajada

Per a què serveix fer una petita història de les pandèmies? Això, d'entrada, no ho teníem gaire clar. Però sí que sabíem com fer-ho: el realitzador Joan Gallifa i jo treballaríem junts el guió amb un document compartit via internet, cadascú des de casa seva; jo gravaria amb el mòbil cada peça, i ell l'editaria des del seu portàtil. Al "Telenotícies Vespre" ens van comprar la idea i ens hi vam posar. Però aviat ens vam adonar que aquell repàs de les pandèmies ens ajudava a entendre que allò que estàvem patint formava part de les vivències habituals de la humanitat: totes les generacions ho havien viscut en algun moment de les seves vides i, com ara, ho havien afrontat amb encerts i amb errors. Quan vam acabar les deu peces que ara podeu veure, ens vam quedar una mica més tranquils: al final, sempre guanya la humanitat. Cuideu-vos.

La plaga d'Atenes, la primera epidèmia documentada (430 aC)

És cert que en alguns llibres antics, com la Bíblia, hi ha mencions d'algunes pestes. Però la primera epidèmia de què tenim constància històrica va ser al segle V abans de la nostra era, i va passar a Grècia. La història la recorda com “la plaga d'Atenes”, i en va quedar constància escrita.

La plaga d'Atenes

La pesta antonina (165 dC)

L'Imperi Romà, en el moment de màxima esplendor, dominava un territori molt ben comunicat on vivien més de 60 milions de persones. A més, tenia una capacitat militar que, al segle II, el feia imbatible. Però aquelles legions romanes segurament van ser les portadores de la pitjor epidèmia de l'època.

La pesta antonina

La pesta negra, la pandèmia més devastadora (1348)

Al llarg de la història, la humanitat ha patit crisis sanitàries molt importants, algunes molt més greus que la que estem vivint ara. I totes han deixat petjada. Després d'uns quants segles sense cap pandèmia, el 1348 va arribar la primera gran pesta medieval: la pesta negra.

La pesta negra

La pesta de la guerra dels Segadors (1651)

Si repassem la història de les epidèmies, les provocades per la pesta van ser les més importants no solament de l'Edat Mitjana, sinó també de l'època moderna. De fet, el bacteri que la produeix no es va aïllar fins a finals del segle XIX i no va tenir tractament fins l'arribada de la penicil·lina i els altres antibiòtics, ja en el segle XX. Però, fins aleshores, la pesta va anar provocant epidèmies molt greus, com la que hi va haver a Catalunya durant la Guerra dels Segadors. Les tropes que hi combatien van portar la pesta a Barcelona. L'epidèmia es va allargar durant 4 anys i es va afegir a la fam i als efectes del conflicte bèl·lic.

La pesta de la guerra dels Segadors

Una vacuna contra la verola

La verola va ser un malson per a la humanitat, des de l'antiguitat fins al segle XVIII. I potser per això es va convertir en el gran repte per a la medicina moderna. Els científics i els metges van haver de posar tot el seu enginy per vèncer-la. I d'una manera que avui ens sembla, si més no, curiosa. Si no, ja ens diran què hi feien un metge català i un de valencià amb una vintena de nens orfes dins d'un vaixell rumb a les Amèriques.

Una vacuna contra la verola

La febre groga del 1821

Durant el segle XIX, la medicina encara era molt precària i no tenia capacitat per combatre les epidèmies. No va ser fins al segle XX que es van començar a desenvolupar vacunes eficaces contra, per exemple, la febre groga. Però, de vegades, s'hi afegia una certa negligència. Com en el cas de l'epidèmia de febre groga que va colpejar Barcelona i Tortosa, aviat farà dos-cents anys, i que va arribar, probablement, en un barco procedent de l'Havana.

La febre groga

La tuberculosi: un dels primers bacteris que va passar dels animals als humans

Una de les malalties més antigues és la tuberculosi. Calculem que acompanya la humanitat des de fa ben bé deu mil anys, i que va ser un dels primers bacteris que va saltar dels animals a les persones. La ciència s'hi ha posat a fons per combatre-la. Hi ha vacunes, hi ha tractaments, però la tuberculosi, de moment, encara és lluny de ser vençuda.

La tuberculosi

L'epidèmia de còlera del 1885 i el doctor Ferran i Clua

La pesta va ser el gran malson sanitari durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Però al segle XIX pràcticament va desaparèixer. I aleshores va arribar una nova amenaça: les epidèmies de còlera. Aquesta malaltia infecciosa va causar grans mortaldats fins que van arribar les primeres vacunes, en les quals va tenir molt a veure un metge català.

L'epidèmia de còlera

La grip espanyola (1918-1920)

Ara ha fet un segle, el món va patir una gran pandèmia que va matar 50 milions de persones. Va començar el 1918, l'últim any de la Primera Guerra Mundial, i va ser una forma nova de grip davant de la qual ningú semblava immunitzat. Se la va conèixer com “la grip espanyola”.

La grip espanyola

La sida

El coronavirus no és l'única pandèmia contemporània. Des del anys vuitanta del segle passat, la humanitat ha patit una altra pandèmia global que ha fet més de trenta milions de morts. És la sida, el virus d'immunodeficiència humana. I, tot i que encara està activa, avui en podem parlar amb molta més esperança que fa només uns quants anys.

La sida