Diumenge, a les 21.55, a TV3

"Vacances a Txernòbil", a "30 minuts"

Els operadors turístics de Txernòbil esperen que més de 100.000 persones visitin aquest lloc durant el 2019. Ara mateix, una excursió a Txernòbil, 3 nits en un hotel de 4 estrelles i un tour pels voltants de la central nuclear i les ciutats més properes, surt per uns 260 euros.
"30 minuts": "Vacances a Txernòbil"

Turistes de tot el món venen, des de fa uns anys, a fer un recorregut per aquest entorn fantasma i d'aquesta manera veuen, de ben a prop, les conseqüències d'un accident nuclear. Els turoperadors afirmen que la zona s'ha netejat a fons en les últimes dècades, de manera que una estada breu no suposa cap risc, però algunes zones que es visiten encara estan molt contaminades.

El principal proveïdor de visites a Txernòbil és Serhij Myrnyj, un llicenciat en química que va ser el responsable de fer el seguiment de la radiació a la zona després de l'accident. Amb aquestes visites, Serhij intenta millorar la reputació de la regió i fomentar l'economia a través del turisme. S'ha proposat que Txernòbil sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i això obri noves perspectives per a aquesta regió abandonada. La ciutat de Prípiat és a cinc quilòmetres de la planta nuclear de Txernòbil i, des de l'any 2011, quan es va obrir als turistes, el nombre de visitants no ha parat de créixer.

Per als turistes, la visita a aquest lloc tan restringit és una experiència única, però per a altres, que hi viuen des de fa anys, l'existència és dura. Un antic resident que va tornar a casa seva de manera il·legal un temps després de l'evacuació, diu que viure en aquesta zona contaminada és com ser un reclús.

Des de l'emissió de la sèrie d'HBO "Chernobyl", la regió on es va viure el pitjor accident nuclear de la història rep prop d'un 50% més de visites que fa un any. És un exemple més de com s'ha disparat l'interès pels llocs on hi ha hagut catàstrofes, accidents, atemptats... el que es coneix com "tanatoturisme" o turisme negre (dark tourism).

Un reportatge de Markus Augé

Imatge: Harry Schlund

Una producció de Florianfilm