El cotxe ens recull a Shahr-e Naw, la zona comercial del centre de Kabul. Des d'allà, travessa tota la ciutat, amb els seus mercats, la gent atrafegada, els cotxes que s'amunteguen en embussos i els talibans que supervisen, al detall, la multitud. A mesura que avancem, els carrers es tornen cada cop més estrets, fins a arribar a la destinació.

Ja al pati, alguns col·laboradors de Ràdio Begum reben amablement els estrangers i els condueixen fins a l'interior. Una desena de noies estudiants de Periodisme omplen els ordinadors de la sala principal. Editen i preparen els programes que emetran, que tracten sobre els drets de les dones, la misogínia, la violència dins de les famílies…
 

Fundada el 8 de març del 2021 per un grup de dones afganeses, la història de la ràdio no tindria res de particular si no fos perquè ha continuat funcionant després de la tornada al poder dels talibans l'agost del 2021, ja fa més d'un any i mig. La nostra visita a la ràdio, però, es produeix ara fa just un any, quan els talibans feia poc més de sis mesos que eren al govern. En aquell moment era més senzill per als periodistes estrangers aconseguir un visat de premsa per treballar al país. Ara, el govern talibà cada cop ha restringit més l'accés a visats.

Malgrat l'impacte inicial del canvi de règim, a la ràdio encara es mostraven optimistes, com explicava en aquell moment Saba Chaman, estudiant de l'últim semestre d'Administració d'Empreses i que, amb 24 anys, és la coordinadora de la ràdio des dels seus inicis.

"Realment no ens ha afectat gaire [el canvi de govern] perquè som una plataforma educativa."

Al cap d'uns quants mesos d'entrar en funcionament, van haver d'enfrontar-se a un dels moments més difícils: aconseguir l'autorització per treballar sota el nou govern talibà.

"Els vam dir el mateix que t'estic dient ara: que l'objectiu d'aquest equip de dones és educar altres dones; que no som una eina política ni volem aixecar cap discussió política."

Ho explica Chaman, asseguda a l'estudi de ràdio on acaba de presentar un programa en directe sobre misogínia.

Sorprenentment, els talibans van acceptar que el projecte continués funcionant, amb la condició que treballessin per la cohesió de la societat. Des de llavors, això sí, els han donat algunes directrius. "Hem hagut d'ajustar els programes i, esclar, la música; ja no emetem cançons americanes, pop, Shakira o cantants d'aquest estil", reconeix Hamida Aman, periodista suïssoafganesa que va fundar la ràdio.

Aman explica:

"A la part de l'entreteniment també hem hagut de reduir el to. Normalment, als programes del matí o cap a la nit, els oients ens trucaven per fer algunes bromes o demanaven cançons per dedicar als seus amics o familiars.

O teníem converses i rèiem, només per relaxar-nos durant una estona. Ja no ho podem fer més perquè els talibans no volen que les dones interactuïn gaire amb els homes, ni tan sols per telèfon, d'una manera informal. Ha de ser més distant."

Educar nenes i noies, privades d'escolarització

Però el que de veritat aporta un valor afegit a la ràdio són les classes d'alfabetització, tant les presencials, amb una professora a la seu de l'emissora a Kabul, com les que emeten diàriament per la mateixa ràdio, perquè tothom qui vulgui les pugui seguir des de casa. Les ofereixen pensant en les noies adolescents —i ara també les nenes— que han quedat privades d'accedir a l'educació secundària —i primària— des de la tornada al poder dels talibans. El senyal de la ràdio ja arriba a diverses províncies afganeses, i volen continuar col·laborant amb ràdios locals perquè es pugui estendre per tot l'Afganistan.

En el moment de visitar el centre, les noies adolescents eren les més afectades per la prohibició dels talibans. No van poder —i no han pogut fins ara— accedir a l'ensenyament des que els fonamentalistes van tornar al poder. A finals del 2022 s'hi va afegir la prohibició per a les noies universitàries i també les nenes en edat escolar. Així, quedava del tot prohibida l'educació femenina al país.

Durant aquest temps, els talibans sempre s'han excusat al·legant que era una mesura provisional mentre no s'instaurés un "ambient adequat", en paraules de l'aleshores portaveu dels talibans i viceministre d'Informació, Zabihullah Mujahid. Anteriorment, també havia dit que es tractava d'"un assumpte religiós que necessita l'acord dels clergues islàmics". Unes expectatives i promeses que el temps ha demostrat que no s'ajustaven a la realitat.

I aquelles classes que oferia Ràdio Begum de manera provisional, mentre els talibans no resolguessin els seus recels cap a l'educació femenina, s'han acabat convertint, malauradament, en més necessàries que mai.