Com salvar els peixos i els pescadors: la pesca d'arrossegament, al punt de mira

L'arrossegament està en el punt de mira. És un art de pesca poc selectiu i que al llarg de molts anys ha malmès el fons marí fins a deixar-lo llaurat com un camp per sembrar, amb tot de recs característics causats per les planxes de ferro de l'arrossegament, que mantenen les xarxes obertes i enganxades al fons. Les marques que deixen les planxes de ferro que sostenen les xarxes d'arrossegament al fons del mar malmeten la vida marina ("Pesca: tocant fons") "Pesca: tocant fons" és un recorregut per les raons i els temors relacionats amb un mètode de pesca molt lligat a la idiosincràsia de la costa catalana. Per les llotges catalanes, el problema és que és precisament l'arrossegament el que aporta, en diners, la major part dels ingressos, fonamentals en la vida del sector. Sense aquesta pesca, les llotges deixarien de ser econòmicament viables i molts pescadors podrien veure's forçats a plegar. "La sortida abans era espectacular. Tothom volia anar en primer lloc. Però ara hem quedat la meitat", explica Siscu Sastre, patró de Roses ("Pesca: tocant fons") El patró major de Palamós, Miquel Mir, és clar: "La Unió Europea, el que hem estat espatllant durant 30 anys ho vol recuperar en 5 anys, i això és impossible. L'únic que aconseguiran és fer plegar la meitat de la flota." Coincideix amb el punt de vista del patró major de totes confraries catalanes, Toni Abad: "La primera demanda que li fem a la Unió Europea és: «Doni'ns temps per poder portar això a terme. Sabem que ens costarà, però doni'ns temps, perquè. si no, m'ofegarà. Quan no hi arribem, què farem? Perdem el muscle de pescador?» El missatge que arriba d'Europa, en canvi, és claríssim. "No hi ha un equilibri entre el que es pot pescar i la capacitat de la flota. Per tant, caldrà reestructurar. Al Mediterrani, el risc real és el del col·lapse dels estocs. I quan un estoc col·lapsa, les mesures que s'han de prendre per recuperar-lo són moltes més, més doloroses i exigeixen molt més esforç", afirma sense vacil·lar la directora d'Afers Marítims i Pesquers de la Unió Europea, Charlina Vitcheva. La solució suggereix Vitcheva, passa per la reconversió. "Una consideració possible és distribuir els dies de pesca en menys vaixells. És el que va passar a l'Atlàntic i els pescadors espanyols segur que se'n recorden. A Holanda, per mantenir els beneficis, van haver de retallar la flota pesquera un 40%." A Palamós fa anys que han disminuït la pesca per deixar recuperar la gamba vermella("Pesca: tocant fons") Davant d'aquest panorama, alguns pescadors i confraries han començat a introduir canvis. És en el seu interès. Han ampliat el forat de les xarxes, fan vedes cada cop més llargues, han començat a renunciar a pescar en determinades zones o instal·len portes flotants per evitar els efectes més greus de l'arrossegament. La pregunta és si aquests canvis seran suficients per salvar un sector que en determinades poblacions de la costa és bàsic per a l'economia, però que també forma part de la seva personalitat i cultura, un sector que a molts ports, almenys pel que diuen els pescadors, està tocant fons. La reconversió dels pròxims anys serà decisiva per a la flota catalana, que podria quedar trastocada per sempre. Fitxa tècnica Un reportatge de: Jordi Regàs, Txus Navarro i Sara Segarra Imatge i muntatge: Txus Navarro Producció: Míriam Mendoza

Com salvar els peixos i els pescadors: la pesca d'arrossegament, al punt de mira

Pescar lluç, gambes, molls o escamarlans és cada vegada més difícil, tot i la política de la Unió Europea de retallar els dies de pesca. Amb menys dies a la mar, i sense relleu generacional, a molts pescadors d'arrossegament ja no els surten els números. La pesca està tocant fons