Un Barça amb moltes absències supera clarament un deprimit Zalgiris (96-73)

Sis setmanes de baixa fan mal. I si aquestes sis setmanes les ha de complir el base titular, el veritable director de joc d'aquest equip, el dolor no fa res més que créixer. Recordem que la lesió de Calathes en la final de l'Eurolliga -va jugar notablement delmat- va ser fonamental per entendre la derrota del Barça davant l'Efes. Vaig dir llavors i em refermo ara que, amb el base grecoamericà, els catalans serien els actuals campions de la màxima competició europea.

I a la lesió de Calathes calia afegir-hi les d'Abrines i de Higgins, a més de "l'aventura" ugandesa de Davies. A priori, massa inconvenients per jugar amb garanties un partit d'Eurolliga. I semblava que el matx seguiria aquest registre quan el Zalgiris s'ha avançat en el marcador en els primers minuts; però després, a banda de l'infal·lible Mirotic, gairebé tots els jugadors han sumat incloent els poc habituals, com ara Sergi Martínez i Pierre Oriola. Al final del primer període el resultat era de 24-17 per situar-nos en un còmode 52-38 al descans.

En la segona meitat, els lituans, que de la mà del veterà entrenador Juri Zdovc havien millorat ostensiblement en els darrers partits, han intentat acostar-se en el marcador en la segona meitat, però en cap cas han aconseguit que el Barça patís. Al contrari, en el darrer període, fins i tot, Jasikevicius ha donat pas als més joves: a banda de Caicedo, Villar i Nadji. Al final, un convincent 96-73, però la certesa que tantes lesions haurien de provocar algun moviment en el mercat: el mes de desembre es presenta duríssim i no sempre Martínez, Hayes i Jokubaitis faran un recital des de la línia de 3. I no sempre l'equip podrà donar 27 assistències o fer 14 triples!

Ah, i una altra cosa: que Brandon Davies se'n vagi a Uganda per jugar les desafortunades finestres FIBA és per fer-s'ho mirar.