Curses de muntanya

Pere Aurell i Ragna Debats, confinats en una platja deserta a Costa Rica

Els atletes de muntanya estaven fent una volta al món particular amb la seva filla Onna i han optat per acostar-se a la natura mentre dura la crisi sanitària
Miquel Ribas Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els atletes de curses de muntanya Pere Aurell i Ragna Dabats en companyia de la seva filla Onna, de 5 anys, han hagut d'aturar la seva particular volta al món. El viatge els ha agafat a Costa Rica, on a primers d'abril havien de participar a la Volcano Ultramarató, de 230 quilòmetres, que, evidentment, s'ha suspès.

Davant l'arribada de la pandèmia de coronavirus a Amèrica, en Pere i la Ragna han decidit autoconfinar-se. A Costa Rica no està prohibit sortir al carrer i les mesures de control, de moment, són més laxes, però ells han optat per acostar-se a la natura. Des de fa una setmana viuen en una platja deserta situada en una península dins l'amplia àrea de Golfito, al sud del país centreamericà. Només s'hi pot arribar en vaixell. Han de ser autosuficients i buscar-se part de l'alimentació fresca de cada dia amb la pesca. L'aigua l'aconsegueixen a la mateixa platja. Quan baixa la marea d'una forma natural brolla de la terra.

Inicialment tenien previst estar confinats tres setmanes en aquest paratge idíl·lic i solitari, però la situació es podria allargar en funció de l'evolució de la pandèmia del coronavirus a la zona. Només el mòbil els manté connectats amb el món.

Ragna Debats i la petita Ona mostren la collita del dia

De Terrassa al món

Al desembre van sortir de Terrassa per viatjar durant un any pels set continents i competir en cadascun d'ells en una cursa de muntanya. Abans de començar el calendari de curses, es van desplaçar a Katmandú per fer un entrenament d'alçada i fer un trekking fins al camp base de l'Everest (5.364 m). No hi van poder arribar. Es van quedar a uns 400 m del camp base, ja que l'Onna tenia molt fred i estaven a -20 ° C, però la sensació tèrmica era molt superior pel fort vent regnant.

En aquest vídeo que va emetre Esport3 es pot veure el primer capítol de la seva aventura:

 

 

Després van passar el Nadal del 2019 a Melamchi, un poble a la zona de Bagmati,  al centre de Nepal. D'aquí van traslladar-se a Hong Kong per córrer la Vibram Hong Kong 100 k. La prova asiàtica, de 103 km i 5.300 de desnivell acumulat, va ser la primera competició de la seva volta al món. Ragna Debats va acabar tercera i Pere Aurell va haver de retirar-se al km72 per problemes estomacals.

 

De Hong Kong van traslladar-se a l'Argentina per pujar l'Aconcagua i participar a l'Aconcagua Ultra Trail -100 km i 3.190m desnivell positiu-. Després de fer el cim, a primers de febrer, van decidir canviar d'escenari en assabentar-se que la cursa anava 50 km al costat de la carretera que uneix l'Argentina amb Xile. Tenien necessitat d'un altre paisatge i abandonar l'àrida Aconcagua. Llavors van viatjar fins a Bariloche. Aquí van prendre part en la cursa 4 Refugios Non Stop de Bariloche. La competició -44 km y 3.400 metres de desnivell positiu- és poc coneguda internacionalment, però és d'una gran bellesa pels seus constants canvis de paisatge. Ragna Debats es va imposar en categoria femenina, i Pere Aurell va ser segon, només superat per l'atleta local Santos Gabriel Rueda, coneixedor de tots els secrets del recorregut i que va aconseguir la seva cinquena victòria consecutiva.

No era la primera vegada que Pere Aurell participava en la cursa. El 2006, en la seva primera edició, ho va fer sense dorsal. La seva participació s'acabaria convertint en una llegenda local. El mateix Aurell recordava l'anècdota així: "L'any 2006 viatjant per Argentina vaig anar a parar a Bariloche. Passejant pels seus carrers vaig veure que s'anunciava una carrera, la 4refugios. M'hi vaig voler apuntar, però es necessitava una tenda d'acampada ja que la cursa es feia en dos dies. De tota manera, les ganes em van poder i vaig córrer la primera etapa i la vaig guanyar. Jo no ho sabia, però es va fer una petita història de qui podia ser el corredor misteriós que va guanyar la primera etapa, i se'n va anar sense dir res". Catorze anys després, Aurell va tancar el cercle i va donar rostre a la història del corredor anònim que recordava el Club Andino Bariloche, organitzador de la prova.

De l'Argentina van marxar a Bolívia. No tenien previst fer cap competició, però van acabar competint en la prova local anomenada la Chacaltaya Snowrunning. La cursa de 33 km era pura alta muntanya, entre els 4.600 i 5. 400 metres. Van disputar-la el 15 de març i cadascun va guanyar en les seves respectives categories.

Les notícies del coronavirus a Europa començaven a ser alarmants. Davant d'aquesta situació van renunciar a viatjar al Perú i van decidir anar directament a Costa Rica i avançar-se als esdeveniments. Des del 21 de març viuen confinats en una platja de 2 quilòmetres de llargada i vivint una vida completament natural.

Ara tenen certs dubtes del que faran en els pròxims mesos, ja que bona part del calendari de curses de muntanya s'ha trasbalsat. No han decidit res. Tenen clar que volen continuar amb la seva aventura de Rolling Mountains. Per ells, molt més que una volta al món fent curses de muntanya.  

En el seu canal de Youtube tenen contingut per seguir la seva aventura, com per exemple el seu darre capítol a Amèrica del Sud:

 

ARXIVAT A:
Coronavirus

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut