Per què no hi ha positius per dòping en el ciclisme d'elit?

La Vuelta ha arrencat aquest cap de setmana a Catalunya. Alguns dels millors ciclistes mundials son a casa nostra com Jonas Vingegaard, Remco Evenepoel o Primoz Roglic. Tots ells formen part de l'UCI World Tour, la Champions del ciclisme, on, actualment no hi ha positius per dòping. Segons dades de l'organització internacional MPCC "Moviment per un ciclisme creïble", els 4 primers mesos de 2023, ni un cas. L'any passat, només dos. I el 2021, cap!

De fet, en els últims deu anys, en cap temporada s'han superat els 5 casos. El 2022, per exemple, l'atletisme mundial en va patir 133 i l'halterofilia, 78. Però, tradicionalment, el ciclisme sempre ha estat sota sospita.

L'època més fosca

Si fem memòria, tres escàndols han embrutat aquest esport: el cas Festina (1998), i el cas Armstrong i l'Operació Port, tots dos d'inicis de Segle XXI. Johan Bruyneel va ser el director de Lance Armstrong, amb qui va guanyar set Tours. El nord-americà, però, va admetre l'ús d'EPO i altres substàncies dopants i el Tour li va retirar els set títols. Bruyneel està sancionat de per vida però segueix vinculat al ciclisme mitjançant el seu podcast "La Movida".

Quan li preguntem sobre el passat, fa les següents reflexions: "Quan Armstrong va arribar ja existia el dòping, i quan va marxar, allà seguia. El problema d'Armstrong va ser la seva actitut desafiant, arrogant. Això el va perjudicar, però ell era només un de molts". I afegeix: "Li van retirar els Tours, però ningú ha aixecat la mà per a reclamar-los". El belga reconeix que "ara actuaria diferent. Però aquella manera de fer formava part d'una generació".

A Espanya hi ha un abans i un després de l'Operació Port, una operació de la Guàrdia Civil contra el dopatge en l'esport. Des de llavors, Manolo Saiz, exdirector de l'equip ONCE, està vetat però aprofita l'ocasió per explicar que "per molt mal que ens faci, el dopatge estava generalitzat. L'Once era l'equip més net, però ens van crucificar en el Tour del 98".

La transició cap a un ciclisme net

El millor ciclista català de les últimes dècades, Joaquim Rodríguez, va ser professional del 2001 fins al 2016 i ha fet podis al Tour, el Giro i la Vuelta. Ha vist en primera persona l'evolució a, segons ell, la tolerància zero en el dòping.

"Amb l'Operació Port es va dir prou. Va ser un 'reset'. Era igual que fossis campió del Tour o olímpic. Armstrong, Hamilton... S'havia d'acabar perquè se'ns estava anant de les mans. Qui s'equivocava, ho pagava. Aquella neteja és el resultat que veiem ara. La gent jove ha crescut en un altre entorn i ja no tenen el xip del dòping. Jo he viscut aquesta transició. L'arribada del sistema Adams va ser bo per a tothom".

El sistema Adams, el "Gran Hermano" del ciclisme

El 2009 va ser un punt d'inflexió. Neix el sistema Adams, un programa informàtic que obliga els esportistes a estar localitzables els 365 dies de l'any. Des del seu telèfon, mitjançant aquesta aplicació, els ciclistes ho notifiquen tot. Així, estan exposats a passar un control en qualsevol moment. Ho explica Lluís Mas, corredor mallorquí del Movistar Team. 

"Al principi era estrany. Havies de dir on dormies, on viatjaves... Després de 15 anys, ja és habitual. És un Gran Hermano de l'UCI i l'Agència Mundial Antidopatge. Cada dia estem obligats a estar localitzables en un lloc per si ens han de fer un control".

Mas s'ha penjat enguany la medalla de bronze del Campionat d'Espanya contra rellotge i passa una mitjana de 10-12 controls anuals. Els ciclistes més destacats com Vingegaard o Pogacar tripliquen aquesta xifra.   

La "guerra" contra el dòping

El Laboratori Antidopatge de Catalunya (Hospital del Mar Research Institute) és un dels 30 centres adscrits a l'Agència Mundial. Milers de testos s'analitzen des de fa dècades. Els darrers anys han baixat els positius en ciclisme d'elit perquè s'han incrementat els controls, les tècniques són més sofisticades, existeix el passaport biològic, en què es personalitzen els paràmetres dels esportistes, i, a més a més, les mostres es guarden 10 anys per l'organització nacional antidopatge o la federació esportiva.

Una substància pot ser indetectable ara, però no en el futur. Llavors, l'esportista seria desposseït dels seus èxits esportius i econòmics. Tot i això, la directora del laboratori català, la doctora Rosa Ventura adverteix:

"El trampós sempre va al davant. Tot i que cada cop estem més a prop, i l'antidopatge evoluciona, el dopatge també. És possible que s'estiguin utilitzant noves substàncies que encara no estan incloses com a prohibides. O substàncies prohibides en dossificacions indetectables amb els controls actuals. Sempre hi haurà algú que treballi amb alguna substància que cura una malaltia per a incrementar el rendiment esportiu."

L'avanç tecnològic contra les sospites

Cada mes de juliol, França es converteix en l'epicentre de l'esport. El Tour és un esdeveniment únic. Els ciclistes volen per les carreteres gal·les, cada cop més. Com s'ho fan? Per al director de Tadej Pogacar, Joxean Fernández "Matxín", la clau és la tecnologia. El ciclisme és un esport pioner.

"Tothom té informació. Els nens de 14 anys saben a quants wats han de pujar un port. Amb un telèfon mòvil ho tens tot. L'evolució tecnològica incideix en els resultats, en els temps... Cada ciclista té personalitzada la seva preparació, els seus entrenaments, la seva nutrició... Les bicicletes, la roba, l'aerodinàmica ha evolucionat tant que ja no es pot comparar amb anys enrere. És un ciclisme absolutament diferent". 

A l'altre costat, però, hi ha Sílvia Verdugo, autora de Dopaje deportivo. Análisis Jurídico-Penal y estrategias de prevención (Bosch, 2017). Verdugo acusa.

"Hi ha molt camí per fer! Hi ha casos que no demostren la presa de substàncies amb finalitats terapèutiques". La penalista xilena matisa: "Hem millorat respecte els noranta. Cada cop més països son membres del codi mundial antidopatge. Però ni tots els països ni tots els organismes van junts per tenir la mateixa normativa i transparència en la lluita contra el dòping". 

La resposta a les sospites és rotunda. Bruyneel creu que "el ciclisme està força net actualment. Els controls d'ara son bons i els ciclistes no es poden arriscar. A més, la generació de joves viu d'una altra manera. El dopatge no existia quan ells van començar. En canvi, abans, el dòping formava part de la cultura del ciclista. Estava en el seu dia a dia. Llavors, ningú s'espantava. Avui és impensable".

En la mateixa linia va Saiz: "Hem anat a un ciclisme de més qualitat. Els metges, la tecnologia, etc. Tot això ha fet que s'anés cap a la bona direcció". Per Matxín "qui compara el passat amb el present és gent que se li ha parat el rellotge. El ciclisme ha evolucionat molt. Mirar tant enrera és com pensar que només tenim dos canals de televisió: la 1 i la 2".