El Barça pateix per derrotar el Sevilla per un ajustat 2-3 i acaricia el títol de Lliga
La Lliga està avui una mica més a prop de tenyir-se de blaugrana. El FC Barcelona ha derrotat el Sevilla per un ajustat 2-3 en un duel vibrant al Sánchez Pizjuán i ho té tot de cara per revalidar el títol. Tot dependrà de la visita del Valladolid el Camp Nou en l'última jornada. I això que els culers han tingut el campionat a les seves mans però després d'avançar-se clarament per 0-3 amb un futbol brillant els de Guardiola han permès que els locals, jugant amb deu, posessin la por al cos dels culers retallant diferències perillosament. Malgrat el patiment final, però, el Barça ha conservat l'avantatge i ha pogut respirar alleujat.
El Barça ha flirtejat amb el desastre i la nit d'aquest dissabte a Sevilla ha estat molt a prop de ser tan funesta com aquella de la final de la Copa d'Europa davant l'Steaua. Tant s'han acostat els de Guardiola al desastre que tot han estat nervis, oracions i precs durant uns últims 20 minuts d'autèntic infart.
I això que els blaugranes han tingut el partit controladíssim. Incomprensiblement, però, dues badades en defensa ben entrada la segona part han permès els andalusos posar la por al cos als culers. I de quina manera.
Tot controlat
Abans que passés tot això, el Barça ha estat l'amo i senyor de l'enfrontament. Amb una exhibició de futbol total, l'equip català ha monopolitzat el ritme del partit, ha controlat la possessió, ha pressionat, ha minimitzat el rival i ha neutralitzat els seus contracops, ha jugat per bandes, ha castigat l'esquena de la defensa andalusa, ha atacat una vegada i una altra i ha marcat dos golassos abans del descans que encarrilaven el camí de la victòria.
Messi ha fet el primer en el minut quatre quan el Sevilla encara no havia tingut temps suficient per situar-se sobre la gespa d'un Sánchez Pizjuán ple de gom a gom. Maxwell s'ha inventat una assistència picada des de la frontal que l'argentí, fregant el fora de joc, ha caçat per controlar i creuar amb un xut ajustat la sortida de Palop.
El Sevilla ha acusat el cop i s'ha desfet com la mantega. El Barça controlava. Tocant. Teva, meva, teva, meva. Amb paciència i una concentració encomiables. Pressionant la sortida andalusa i convertint Messi, hàbil entre línies, en el canalitzador del joc ofensiu culer.
En ple festival, Bojan ha fet el segon poc abans de la primera mitja hora de joc. El lleidatà ha encarat sol Palop gràcies a una genial assistència vertical de Xavi i, protegint amb el cos l'envestida desesperada d'un central andalús, s'ha obert un petit forat per batre el porter còmodament. El Sevilla es mostrava desorientat i ingenu. Impotent. Fins al punt de gaudir només d'una única ocasió de gol en tots els primers 45 minuts. Luis Fabiano, però, ha topat amb un gran Valdés.
Agonia final
A la represa, el partit semblava sentenciat quan Konko ha vist la segona groga en el minut 56 i Pedro feia el tercer amb un fort xut des la frontal. El Barça eixamplava el seu monòleg i només la falta de definició ha evitat que la golejada fos d'escàndol. Messi i Bojan han perdonat en quatre claríssimes ocasions i el partit ha entrat aleshores en una dinàmica desconcertant.
Dues badades gairebé consecutives dels barcelonistes han permès que Kanuoté i Luis Fabiano retallessin diferències. Faltaven 20 minuts per al final i tot han estat nervis i patiment. Finalment, però, la fe barcelonista ha pogut més que l'empenta sevillista i els tres punts han acabat viatjant a Barcelona, deixant obert el desenllaç d'una Lliga disputadíssima.
I això que els blaugranes han tingut el partit controladíssim. Incomprensiblement, però, dues badades en defensa ben entrada la segona part han permès els andalusos posar la por al cos als culers. I de quina manera.
Tot controlat
Abans que passés tot això, el Barça ha estat l'amo i senyor de l'enfrontament. Amb una exhibició de futbol total, l'equip català ha monopolitzat el ritme del partit, ha controlat la possessió, ha pressionat, ha minimitzat el rival i ha neutralitzat els seus contracops, ha jugat per bandes, ha castigat l'esquena de la defensa andalusa, ha atacat una vegada i una altra i ha marcat dos golassos abans del descans que encarrilaven el camí de la victòria.
Messi ha fet el primer en el minut quatre quan el Sevilla encara no havia tingut temps suficient per situar-se sobre la gespa d'un Sánchez Pizjuán ple de gom a gom. Maxwell s'ha inventat una assistència picada des de la frontal que l'argentí, fregant el fora de joc, ha caçat per controlar i creuar amb un xut ajustat la sortida de Palop.
El Sevilla ha acusat el cop i s'ha desfet com la mantega. El Barça controlava. Tocant. Teva, meva, teva, meva. Amb paciència i una concentració encomiables. Pressionant la sortida andalusa i convertint Messi, hàbil entre línies, en el canalitzador del joc ofensiu culer.
En ple festival, Bojan ha fet el segon poc abans de la primera mitja hora de joc. El lleidatà ha encarat sol Palop gràcies a una genial assistència vertical de Xavi i, protegint amb el cos l'envestida desesperada d'un central andalús, s'ha obert un petit forat per batre el porter còmodament. El Sevilla es mostrava desorientat i ingenu. Impotent. Fins al punt de gaudir només d'una única ocasió de gol en tots els primers 45 minuts. Luis Fabiano, però, ha topat amb un gran Valdés.
Agonia final
A la represa, el partit semblava sentenciat quan Konko ha vist la segona groga en el minut 56 i Pedro feia el tercer amb un fort xut des la frontal. El Barça eixamplava el seu monòleg i només la falta de definició ha evitat que la golejada fos d'escàndol. Messi i Bojan han perdonat en quatre claríssimes ocasions i el partit ha entrat aleshores en una dinàmica desconcertant.
Dues badades gairebé consecutives dels barcelonistes han permès que Kanuoté i Luis Fabiano retallessin diferències. Faltaven 20 minuts per al final i tot han estat nervis i patiment. Finalment, però, la fe barcelonista ha pogut més que l'empenta sevillista i els tres punts han acabat viatjant a Barcelona, deixant obert el desenllaç d'una Lliga disputadíssima.
