"Ses teronjes" d'en Miquel

"Ses teronjes", de Miquel Montoro, no segueixen les normes ortogràfiques, perquè aquest vídeo eixerit surt de les males herbes del YouTube, del mateix lloc on van a parar virtuosos que toquen la guitarra en pijama o ossos rentadors ballarins. El Tube no coneix la coherència estètica, ni demana que es passi cap examen per lluir dins el seu requadre màgic. I és per això que els vídeos d'aquest xiquet mallorquí, Miquel Montoro, ens han robat el cor sense que s'interposi cap tallafocs entre la imatge i nosaltres.

Miquel Montoro, amb les seves galtetes acolorides, és un nen del passat que ha vingut al present per parlar-nos de com funciona i funcionarà el món abans que el matem a cops d'esprai.

En aquest vídeo, que miro un i altre cop sense cansar-me'n, en Montoro bo, el mallorquí, no el de les finances, porta a la rabiosa actualitat la llengua xamosa de l'Alcover Moll, en l'aniversari de Fabra. Un senyor, en Fabra, que, en estimar més la línia recta, es va oblidar de la delícia d'una corba.

I jo, que soc més de corba i rodonesa, trobo en el vídeo de "Ses teronjes" la circumferència perfecta entre la saviesa popular i el rescat del coneixement perdut que, si no fos per aquest xic de Mallorca i el Tube, es cobriria de pols eterna.

"Pels constipats, una bona taronja sempre va bé, "La blanquinor no se lleva", "si el rodolet és més gros, això vol dir que la taronja és més dolça", ens aconsella Montoro, des de la seva finestra. Des de Barcelona, li faig un homenatge i em menjo una taronja i m'adono de com n'és, de seriós, això de buscar, a les coses, el "rodolet".