Amb samfaina, amb bacallà, amb gambes, amb mandonguilles... Visca els fideus!

Ara que s'ha posat de moda el ramen, recordem que a nosaltres els fideus no ens els va dur Marco Polo de la Xina, sinó els àrabs andalusís. Són, de llarg, la pasta amb més presència històrica a casa nostra (ja en trobem receptes als receptaris medievals en català). I mentre altres tradicions fan bullir la pasta a banda i hi afegeixen després la salsa, és característic de la nostra cultura bullir el fideus, com fem amb l'arròs, amb el brou que els ha de donar gust -sigui sopa o guisat, com és el cas dels fideus a la cassola. Als fideus a la cassola hi ha qui hi posa costella de porc, salsitxa, conill o fins un punt de xoriço, pebrot, el clàssic sofregit i potser una mica de picada amb safrà (però amb no massa fruit sec, que el fideu ja espesseix). Els fideus a la cassola normalment són dels gruixuts, del motllo número 5. I, òbviament, també podem guisar-los amb moltes altres coses: fideus caldosos amb musclos, per exemple, que és un dels plats que prefereix el Ferran Adrià. Cap a Tarragona és típic el rossejat de fideus Cap al Camp de Tarragona i més avall gusten del rossejat de fideus, fregits primer amb algun all i després cuits en un bon brou de peix. Plat mariner per excel·lència, queda d'allò més bé amb fideus del número 2, perquè els de cabell d'àngel acaben massa tous pel meu gust. L'ofici de fideuer, en desús Els fideus que ara trobem a supermercat no tenen res a veure amb els que es fabricaven abans: fer fideus abans era un ofici, i arreu del país hi havia gent que s'hi dedicava. Els fideuers acostumaven a ser un matrimoni que, amb la seva petita premsa o màquina de fer fideus, passaven per les cases i feien els fideus de la mida que volies el client, i també la pasta de sopa, els macarrons, etc. Acostumaven a avisar amb temps i hom procurava tenir preparada la farina que calia. Els fideuers no van desaparèixer fins ben entrat el segle XX. Com podem gaudir d'aquest ingredient ple d'història Durant el mes de juny, ara que ve de gust començar fer escapades de cap de setmana a pobles costers, tenim diferents oportunitats per gaudir dels fideus. Per exemple, a les Jornades Gastronòmiques de Tossa de Mar (que duren tot el mes) o més al sud, a les Jornades Gastronòmiques dels Fideus Rossejats de l'Ametlla de Mar (del 7 al 16 de juny). O bé cuineu-los a casa amb imaginació: vegans, amb samfaina, amb bacallà, calamarsos o gambes, amb mandonguilles, amb restes de nevera, fent sincretismes amb Orient (amb bols com si fossin d'Udon o Soba amb algues i ous durs poc cuits i marinats amb salses de soja) Què tenim ara de temporada De peix: maires, llucet de bou, pop, escamarlà de platja, llagosta, moll, oblada, bonítol, sarg, escorpores, lluerna, musclos, llobarro, llises, pop, gamba, seitó i truita de riu. De fruita i verdura: enciams, espàrrecs, bledes, all, carbassó, ceba tendra, endívia, mongeta tendra, patates, cogombres, pastanagues, raves, herbes fresques -romaní, menta i julivert- maduixes, cireres, gerds, nespres i albercocs. I potser formatges frescos, matons i recuits, i mel del país (de flor de taronger, de bosc o de romaní)

Amb samfaina, amb bacallà, amb gambes, amb mandonguilles... Visca els fideus!

Un aliment que associem a Orient, tot i que a casa nostra el consumim des de fa moltíssims anys