Xarxes, bullying i suïcidi: 3 grans amenaces pels joves

Conversem amb joves seleccionats del projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, que fem l'"Ofici d'educar" i Catalunya Ràdio amb 10 instituts d'arreu de Catalunya. L'objectiu és que es facin seva la ràdio i donar-los veu per saber què els motiva i emociona. De què tenen por i què els enrabia? Com s'imaginen el futur? Com els agradaria que els tractéssim? Què tenen a dir-nos? I què canviarien del món? Sobre el bullying "S'ha de parlar del bullying", assegura l'Asier Àlvarez, de 4t d'ESO de l'INS Josep Tapiró, de Reus, que va patir bullying als 11 anys. "Els prejudicis i la discriminació neixen del desconeixement de l'altre", lamenta: "El bullying no només és que et peguin, també que t'aïllin, que ningú vulgui anar amb tu, o t'insultin, el maltractament psicològic: però, com ho demostres? Jo hauria desitjat que em peguessin només perquè els professors o la psicòloga em creguessin. El bullying no és culpa de qui el pateix, no has fet res per mereixe'l." Canviar de centre dues vegades va ser la solució de l'Asier, i també demanar ajuda. La Clèlia Mei, que fa primer de Dret a la Universitat de Barcelona, també va patir bullying, i denuncia que en el seu cas els professors van mirar cap a una altra banda, relativitzant-ho i sense prendre mesures. Està convençuda que s'ha de fer una aposta per l'educació emocional des de petits, però també reeducar els adults. "Tots els instituts tenen el lema de tolerància zero al bullying i es fan xerrades i tutories, però només és sobre el paper", es queixa l'Ariadna Martínez, de 1r de batxillerat de l'INS La Plana (Vic): "Quan passa alguna cosa de veritat no es fa res perquè els suposa un esforç més." Sobre les xarxes socials i la salut mental Les xarxes socials s'han convertit en una gran droga, assegura la Clèlia, perquè causen una gran addicció: "A les xarxes de forma subliminar les grans empreses fan publicitat per incitar-nos als joves al consum i a tenir determinades opinions i actituds." Les xarxes socials causen una gran addicció i dependència entre els joves (pexels-max-fischer) "Tenim addicció a les xarxes", reconeix l'Ester Espinosa, de 4t d'ESO de l'Institut Escola Daniel Mangrané (Tortosa), que recorda uns campaments en què no deixaven portar el mòbil, i ella i les seves amigues estaven boges per tornar a casa i agafar-lo. L'Asier aposta per un ús autocontrolat de les xarxes. I l'Ariadna, tot i ser adolescent, viu mes tranquil·la sense xarxes socials: "En un primer moment els pares em van dir no, i ara que puc, no les vull. Les xarxes han trastocat les meves amigues, angoixades pels likes o el què diran d'aquella foto. Veig molta dependència, i em preocupa també on ens portarà la intel·ligència artificial." El que més amoïna l'Esther és la salut mental, "perquè repercuteix en la capacitat d'estudiar", com li va passar a ella durant una crisi, i lamenta que els docents no ho tinguin en compte. I a l'Asier el preocupa el suïcidi, una des les causes de mort més freqüents entre els joves: "Hi ha un gran patiment. La gent no està cansada de viure, sinó cansada de patir, i falta molt autoconeixement." El suïcidi és una de les principals causes de mort entre els joves, que no estan cansats de viure, sinó de patir (Pexels) Sobre la relació entre pares i fills La relació entre pares fills és un dels temes estrella en les converses adolescents, reconeix l'Ariadna: "Xoquem perquè tenim perspectives diferents. Per exemple, sona el despertador a les 7 del matí, i apareix la mare dient-te que t'aixequis, queixant-se que cada matí és igual. I només han passat 5 minuts més, i fa molta ràbia." I, tot i així, reconeix que als pares és a qui més ha d'agrair. El problema és l'adultocentrisme, diu la Clèlia: "Els adults tendeixen a pensar que són els que manen al món, i els joves també tenim opinió i capacitat de decisió, "i si t'aixeques cinc minuts tard és la teva responsabilitat." És important l'opinió dels joves, però també la dels pares, apunta l'Asier, perquè tenen més experiència, i, per tant, l'ideal és escoltar-nos mútuament, proposa aquest jove. Els pares sempre han ajudat i motivat el Roger Vilaredes, de 1r de batxillerat de l'INS Guillem de Berguedà, a Berga, que reconeix que és molt important tenir-hi una bona relació. La clau en la relació entre pares i fills és la confiança i l'escolta mútues (pexels-julia-m-cameron) Per l'Ester, la clau està en la confiança: "Els meus pares m'han donat la llibertat i la confiança per sortir, tenir xarxes, però jo mai els he decebut, i amb els meus fills també ho faré així. Com més prohibicions poses, més incites a fer-ho, el més important és que el teu fill t'expliqui les coses i et tingui confiança." Sobre l'etiqueta #SeAcabó de l'Alèxia Putellas Que una dona que faci una feina igual o millor que un home cobri menys és una de les discriminacions a combatre, pel Roger, que va trobar d'escàndol el que va passar a la final del Mundial de futbol femení: "Que t'agafi un tio raro que gairebé no coneixes i et faci un petó quan acabes de guanyar un trofeu i estàs eufòrica, no té nom. Espero que alguna cosa canviï." "S'ha posat el focus en el Barça femení amb el #SeAcabó de l'Alèxia Putellas, però aquestes coses passen contínuament en espais no visibles que no surten a la tele", lamenta l'Ariadna, "i perquè hi hagi canvis de debò, cal que surti tot a la llum", conclou l'Asier. S'ha posat el focus en el Barça femení però la discriminació continua en espais no visibles que cal visibilitzar Sobre el sistema educatiu i el futur laboral "Eduqueu els nens i no caldrà castigar els adults", ens recorda l'Asier que va dir Pitàgores. Per l'Ariadna, a l'escola s'ha de fomentar el pensament crític: "Vivim en una societat en què contínuament rebem estímuls: televisió, ràdio, música, i és important aprendre a destriar per no ser una societat manipulable i poder ser adults lliures en el futur." "Esperit crític i cultura", afegeix la Clèlia Mei, "per discernir què és bo per a nosaltres i què no, i no deixar-nos emportar per la cultura de masses". "Al nostre país hi ha una taxa d'absentisme i d'abandonament escolars molt alts", denuncia l'Ester, que té molt clar que serà cirurgiana: "Des de petits se'ns ensenya el nombre pi o l'àlgebra i no primers auxilis, comprendre les factures, que és Hisenda, un préstec, com gestionar els nostres diners o a cuinar, aspectes que necessitem per al nostre futur." "Els exàmens estan fets per vomitar i després oblidar-ho", lamenta l'Ester, que recorda que hi ha gent sense feina o cobrant molt poc que ha fet 4 anys de carrera, i d'aquí l'abandonament per falta de motivació. Esperit crític, cultura, energia i ganes, necessiten els joves davant d'un futur incert (pexels-olia-danilevich) Al Roger el preocupa l'atur i el futur laboral, però no llança la tovallola, ell voldria ser periodista d'un programa esportiu, si pot triar. I per la Clèlia, el futur és incert, sí, però amb energia i ganes assegura que els joves podran aconseguir els seus propòsits.

Xarxes, bullying i suïcidi: 3 grans amenaces pels joves

La salut mental, la relació entre pares i fills, l'abús de les xarxes socials i el futur educatiu i laboral centren la tertúlia de joves PRO