Preferències adolescents: "Ens interessa molt la ràdio de 'Crims'"

Necessiten més que mai festa i passar-ho bé, al ritme de la música llatina, i parlen obertament de sexe i amor. Ens demanen als adults respecte, confiança i obertura de ment. Estan molt preocupats per la crisi climàtica i el daltabaix econòmic, i són molt fans de la ràdio de "Crims" . La ràdio que prefereixen Una ràdio de "Crims" i de recomanacions de llibres i pel·lícules és la que li agradaria escoltar a la Mireia Vergés, de l'Institut Escola Eixample de Barcelona. Més que el crim en si, és interessant entendre l'assassí, per què ho ha fet, expliquen la Mercè Jiménez i la Llúcia Garcia, de l'Institut Teresa Pàmies de Barcelona, on han fet un "Crims" explicant el cas de l'assassí de col·legiales Edmun Kemper: "Cada cas té una història al darrere, com un conte que et permet entendre la ment de l'assassí i el seu passat, és fascinant". Al "Crims" de l'Institut Nicolau Copèrnic de Terrassa hi han afegit pistes perquè siguin els mateixos oients els que trobin l'assassí, explica Zakaria Akhazzan, estudiant de 4t d'ESO, que es mostra entusiasmat amb tota la col·lecció de crims. Les retransmissions esportives dels seus iguals amb el seu llenguatge els motivaria també a escoltar més Catalunya Ràdio, argumenta la Mireia Vergés, que reconeix que els joves escolten poca ràdio. El Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, en col·laboració amb Catalunya Ràdio i "L'ofici d'educar", els ha permès experimentar amb la ràdio i mostrar com són, senten i pensen. Salut mental tocada per la pandèmia La pandèmia ha afavorit la vida a les xarxes dels adolescents, on s'han creat una imatge ideal, i ara que toca tornar a la realitat, no tots els adolescents estan disposats a treure's la mascareta, i la pressió de les xarxes no ajuda. Les xarxes són terribles per comparar-se estèticament, alerta David Espigares, de 4t d'ESO de l'Institut Josep Tapiró de Reus: "Mai saps quina persona està al darrere d'un influencer, vols arribar a tenir el seu cos perfecte, i per aconseguir-ho fas coses que mai hauries de fer, com deixar de menjar o vomitar". D'aquí que el seu grup han apostat per fer ràdio parlant del body positive, per afavorir l'acceptació positiva del propi cos. La Mireia Vergés de l'IE Eixample demana donar més importància a la salut mental a l'escola, i espais per sentir-se escoltats i preguntats i que no parlin en nom d'ells: "Suport per prendre les decisions importants d'aquesta etapa de la vida, i no tenir por de demanar ajuda a un psicòleg, que no sigui tabú, tothom ha de poder ser escoltat". Alumnes de l'INS Josep Tapiró de Reus enregistrant un programa sobre la música llatina i el body positive - Institut Joan Tapiró (Reus) I són una generació que tenen clar que també l'esport contribueix al benestar emocional. A no rendir-se i aixecar-se quan estàs exhaust és el que ha après el Zakaria Akhazzan, de l'INS Nicolau Copèrnic de Terrassa, d'un campió europeu de taekwondo que han entrevistat al centre, on fan una aposta per la diversitat d'esports. Música llatina, i sobretot sexe i amor, també pel futbol Myke Towers, Rels B o Bad Bunny, músics llatins amb milions de visualitzacions, són els referents musicals de bona part d'aquesta generació, apunta el David Espigares, de l'INS Josep Tapiró de Reus. Parlen de temes tabú com el sexe, que interessen a tot adolescent i tenen un ritme que motiva a la festa, ballar i passar-ho bé; i ara és el que més necessiten per desfogar-se de la pandèmia. D'amor, poliamor i sexe han parlat al programa de l'Institut Guindàvols de Lleida, explica l'Abril Soro, de 4t d'ESO. L'estudiant lamenta que la informació sexual que els donen és més aviat escassa: "S'ha de fer un pas endavant, i no només parlar de la reproducció a l'aula, sinó també com d'una experiència plaent i comuna, fins i tot poder-ne parlar amb els pares". L'amor pel futbol marca també aquesta generació. Així ho expliquen els estudiants del Teresa Pàmies, que han descobert que el futbol estimula la producció de dopamines i endorfines, que ajuden a fer oblidar els problemes i a sentir benestar, com si es tractés d'un enamorament. "Més que amor és obsessió, entres a una classe d'adolescents i es parla de tot amb metàfores futbolístiques". No és encara així amb el futbol femení, que té pocs seguidors i uns quants detractors: els "pibes" (en argot adolescent joves que es diverteixen discriminant) que asseguren que podrien guanyar tot l'equip femení ells mateixos. Alumnes de l'INS Guindàvols de Lleida en el procés de preparació del programa de ràdio "Desfent nusos" - Institut Guindàvols (Lleida) Què ens demanen als adults? Respecte, que els eduquem en la llibertat i per acceptar la diversitat, i sobretot que ens guanyem la seva confiança, demana l'Abril Soro de l'INS Guindàvols. Dels adults no entenen que persisteixen guerres com la d'Ucraïna, les violacions o que peguin a un noi només per ser gai, expliquen les representants de l'INS Teresa Pàmies. Ni tampoc ningú els està explicant totes les reformes de l'educació i del batxillerat i els afecten i interessen: "Ens conviden a aprendre per passar d'una cosa a l'altra, fer batxillerat per poder treballar; més que aprendre i estimar aprendre". Alumnes de l'IE Eixample aborden els tabús de la salut mental en el programa de ràdio (dins el Projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació) - Institut Escola Eixample (Barcelona) Les seves pors: la crisi climàtica i el daltabaix econòmic El desgel, arran de l'escalfament global, preocupa molt el Zakaria Akhazzan, de l'INS Nicolau Copèrnic, que tem que si es desfà el gel es podrien inundar poblacions com Terrassa i desaparèixer d'aquí uns anys. La deslegalització de l'avortament als Estats Units amoïna l'Abril Soro, perquè és una pèrdua dels drets bàsics de les dones sobre el seu cos. El món avança, però en molts sentits aquestes joves perceben un retrocés preocupant. Ni tenir una feina assegura una bona vida ara mateix, alerta l'Abril Soro: "El futur dels nostres pares va ser millor que el dels seus avis però el nostre no pinta millor que el dels nostres pares". Per ella una bona vida és tenir els recursos bàsics (aigua, llum); connexió a les xarxes; amics; i una casa i un lloc al qual pertanys; les condicions de vida bàsiques que hauria de tenir tot el món però que desgraciadament no és així.

Preferències adolescents: "Ens interessa molt la ràdio de 'Crims'"

La pandèmia i la vida a les xarxes ha tocat la seva salut mental i gràcies a la ràdio expressen l'univers adolescent amb lucidesa