La Cèlia i el Jordi tenen 5 fills biològics de dues parelles anteriors, i a més són família d'acollida d'urgència i diagnòstic. Han acollit 5 nadons i una nena de més d'un any retirada d'urgència pels Mossos per violència domèstica, explica el Jordi.

"Va arribar a casa amb molta por, sobretot amb mi, perquè segurament era un home que havia exercit violència amb la petitona. Ens va costar una mica, però quan va marxar estava plena de vida; aquesta transformació d'una nena morta de por en una de plena de vida és un tresor que no té preu".

La clau del canvi va ser donar-li amor, relata la Cèlia, però sobretot seguretat. Són supervivents.

"Estava en un racó i no volia que ningú la toqués. Vam respectar el seu espai, i de mica en mica va entendre que ja no se li faria mal, i quan es va obrir tot van ser abraçades i petons, i va comprendre que allà no li passaria res."

Hi ha experiències molt reparadores en aquests processos i d'altres de més doloroses, però l'entrega d'aquestes famílies és brutal, explica Verónica Antón, psicòloga sanitària i directora de Senda, on acompanyen nens i nenes d'acollida per elaborar les seves històries de vida.

Té 14 mesos i s'està a casa del Jordi i la Cèlia, una família d'acollida d'urgència mentre n'espera una de definitiva o adoptiva. És el sisè nadó que acullen: "És com si fossin fills nostres". A Catalunya, 873 famílies acullen 900 menors, però en calen més https://t.co/rBVwvYuX8R pic.twitter.com/rM416XVMAg

— 324.cat (@324cat) February 12, 2023

S'ha de tenir molt clar per què es vol acollir, puntualitza Samantha Martínez, educadora social i pedagoga del Servei d'Acolliments Familiars de la Creu Roja:

"Un acolliment no pot tapar forats personals, sinó satisfer les necessitats de cada infant."

A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores i més de 900 infants i adolescents que viuen en famílies d'acollida; però no n'hi ha prou: 500 menors tutelats esperen en centres una família d'acollida que els ofereixi una llar temporal o permanent.

Vols acollir? Modalitats i requisits de l'acolliment familiar

Per acollir, primer s'ha d'assistir a una sessió informativa, apunta l'educadora social Samantha Martínez, on s'explica l'acolliment, les diferents modalitats, d'on venen aquests nens i quines necessitats tenen. Si es té clar l'acolliment, s'ha d'anar a una ICIF (institucions col·laboradores d'integració familiar), com la Creu Roja, i engegar el procés:

"Fer una sol·licitud amb la documentació requerida i passar per un procés de valoració amb un mínim de 3 entrevistes i un curs de formació; és un procés important perquè acollir no és fàcil i cal ser molt conscient del que suposa fer-ho i de les necessitats dels infants."

A la vegada, el procés serveix per veure si la família té les capacitats per acollir, apunta l'educadora social, que assegura que aconseguir la idoneïtat pot durar uns 6 mesos, i a partir de llavors es busca casar les característiques de l'infant i de la família.

Hi ha diferents modalitats d'acolliment: l'acolliment d'urgència i diagnòstic, fins als 6 anys, en què l'infant viu amb una família un temps concret mentre s'estudia les circumstàncies que l'han separat de la família d'origen; l'acolliment simple, quan la criatura és acollida per una família per retornar-la al seu entorn familiar abans de dos anys; l'acolliment permanent, quan el desemparament és definitiu i l'adopció no és possible o recomanable; l'acolliment en unitat convivencial d'acció educativa, per a infants i adolescents tutelats amb necessitats educatives especials, malalties cròniques, trastorns de conducta o grups de germans que requereixen una atenció especialitzada, i l'acolliment de caps de setmana i vacances per a canalla de més de 9 anys de centres residencials que necessiten un ambient familiar.

Ser major de 25 anys, tenir 14 anys més que l'infant a acollir i possibilitat de dedicació són alguns dels requisits per a l'acolliment apunta Samantha Martínez:

"Tenir estabilitat emocional i laboral: l'acolliment desestabilitza. La motivació és bàsica; també l'acceptació de l'acolliment per part del nucli familiar i l'acceptació de la família d'origen i acompanyar el vincle, perquè l'infant senti que l'acolliment suma i que no ha de renunciar a res per viure en família."

Pot acollir també una família monoparental i, en principi, no hi ha límit d'edat, tot i que en l'acolliment permanent es vigila que el salt generacional no sigui molt gran, assenyala l'educadora. I les famílies perceben una prestació, a partir dels 400 euros, per cobrir les despeses que genera l'acolliment de l'infant, en funció de la seva edat i les seves necessitats.

Històries de vida i d'acolliment familiar

Per al Jordi , autor d'"Estimades famílies", que va ser professor i alcalde de Sant Feliu de Llobregat, quan arriba un nou nadó desemparat i el mira als ulls o li dona la maneta és màgic.

"Sents la responsabilitat que creixi com ho han fet els propis fills. Hi ha nens que no han tingut sort ni al néixer i han de tenir la sort de trobar algú que els estimi de manera incondicional, perquè puguin ser les persones que tenen dret a ser."

La Cèlia, quan els acull, té la sensació que sense conèixer-los ja se'ls estima. Sent la necessitat de protegir aquella criatura, malgrat haver de tornar a començar: llevar-se a la nit a donar biberons, canviar bolquers o els plors i no tenir ja 25 anys. La família de l'Aurora ha acollit 9 nens i nenes en diferents modalitats:

"Hi ha la creença que els infants obliden tot el que han viscut quan estan en família, però són nens danyats als quals s'ha d'ajudar a recuperar l'autoestima i la confiança. I sovint acaben sent assenyalats i tenen poques oportunitats d'escoltar coses bones d'ells mateixos. Hi ha encara molt estigma."

L'Aurora reivindica una campanya de divulgació perquè no pot ser que hi hagi famílies que no acullin perquè no saben que ho poden fer. El Nacho i el Miquel, moguts per la il·lusió, van acollir un infant de 8 anys que ara ja és un adolescent.

"Vam sostenir-lo i acompanyar-lo amb paciència, ajuda professional i una xarxa de suport familiar. No per ser un acolliment el vincle ha de ser de pitjor qualitat que amb un fill biològic, tot i el repte de gestionar el passat complex de l'infant."

La família de la Míriam ha acollit dos infants i l'experiència els ha unit i ha ajudat a madurar els seus dos fills biològics. L'infant més petit està previst que marxi en els propers mesos.

"El comiat serà dur, però tot el que hem viscut ha estat preciós, amb una gran intensitat, i no ens ho treu ningú."

El dol del comiat és un treball que has de fer, apunta la Cèlia, però entenent que ningú et pren l'infant, sinó que sumes famílies.

L'acolliment: l'oportunitat de reparar la ferida

La història d'un acolliment comença amb una pèrdua: l'infant no pot ser cuidat pels seus pares biològics. Són criatures marcades per històries de fragilitat, d'abandonament, de patiment, de violència, de negligències, de vulneracions de drets, apunta la psicòloga Verónica Antón.

"Porten una motxilla plena d'ambivalències i tensions que necessiten elaborar i integrar. Necessiten sobretot el suport de les famílies acollidores, però també el treball terapèutic dels professionals per sostenir les criatures i els adults que acompanyen tota aquesta circumstància vital."

És important donar temps; evitar rivalitats entre família biològica i d'acollida; estar disponibles, llegint quines necessitats hi ha al darrere de les explosions emocionals; i fer un comiat, quan arriba, progressiu, suggereix Samantha Martínez, de Creu Roja. Acollir és una decisió que s'ha de pensar molt bé i no s'ha d'idealitzar mai, alerta la psicòloga Verónica Antón.

"No n'hi ha prou amb l'amor. Cal molt suport i acompanyament, posant l'infant al centre, i no el desig de ser pare o mare d'acollida."

I ser responsables, perquè a la criatura que ha tingut ja una pèrdua li garantim amb l'acollida una nova oportunitat per estimar i ser estimada, conclou la psicòloga.