Educar adolescents avui és més difícil que mai, assegura Alba Castellví, sociòloga, educadora, mediadora de conflictes i autora d'"Educar adolescents":

"Cada dia m'arriben a la consulta pares que diuen ‘ja no puc més!' esgotats de discutir, d'insistir cent vegades per cada cosa i de resistir; però havien tingut fills per ser feliços i necessiten les claus per recuperar l'alegria de viure en família."

Com a conseqüència de la pandèmia han augmentat els símptomes de depressió, ansietat i malestar emocional, alerta Jordi Royo, psicòleg clínic i autor de "SOS adolescents":

"Ha augmentat l'abús de pantalles, les disfuncions alimentàries, el policonsum de drogues, la violència entre iguals, el bullying i el ciberbullying, la violència cap als pares i mares, els comportaments sexuals de risc, les autolesions i els intents de suïcidi."

Si alguna cosa caracteritza l'adolescència són les disputes entre pares i filles, segons Sonia Lopez, psicopedagoga, mestra i autora d'"El privilegio de vivir con un adolescente: claves para educar con empatía y optimismo".

"Bronques que esclaten quan l'adolescent incompleix les normes pactades o és incapaç de regular les seves emocions, que danyen el vincle i ens omplen d'incomprensió, culpa i ira, i ens fan aixecar el to de veu i creen una barrera d'incomunicació entre pares i fills."

Per als adolescents els conflictes són una oportunitat per desenvolupar les seves habilitats, apunta Sara Desirée Ruiz, autora de "Te necesita aunque no lo parezca" i "El dia que mi hija me llamó zorra".

"Els conflictes permeten fer créixer la relació. No estar d'acord amb ells no vol dir deixar d'estimar-los. És bàsic escoltar-los, expressar-se amb assertivitat i enfocar-nos a una solució consensuada."

Les fonts de conflicte amb els adolescents

Jordi Royo ha identificat cinc conflictes bàsics a les cases amb adolescents:

"El baix rendiment acadèmic; la manca de participació dels adolescents en el repartiment de les tasques domèstiques; l'abús de les pantalles; l'exigència dels nois i noies per ampliar horaris de sortides i d'oci; la negociació relacionada amb els diners i l'ús que se'n fa, i l'excessiva exposició a formes d'oci paralitzant, com les pantalles."

Per Royo és essencial no abdicar de les nostres funcions com a pares i mares, posar-los normes i límits, defensar els seus drets, però també ajudar-los a complir els seus deures. Alba Castellví ha observat a la consulta tres motors de conflicte en les famílies amb adolescents:

"La por que sentim de deixar-lo desprotegit i que sigui per sempre més un desgraciat; quan expressen opinions o decisions que van en contra dels nostres valors i quan fan trontollar el nostre autoconcepte com a pares i mares."

Volem decidir per ells per evitar-los patiment, però ells necessiten autoafirmar-se per sentir-se adults, assegura Castellví, tot i que encara no són autònoms, i proposa deixar-los decidir sobre el que depèn d'ells, però que siguin els pares i mares qui decideixin sobre com es viu a casa i a la família. I és important no permetre mai faltes de respecte ni insults, adverteix la mediadora:

"No respondre res que vagi precedit d'una falta de respecte fins que hi hagi una reparació: un penediment del que s'ha fet, per no normalitzar-ho. I cuidar-ho des de petits, posant línies vermelles, però ni de broma insultar."

L'autora del best-seller "Educar sense cridar", Alba Castellví, creu que un crit a temps pot ser útil i necessari perquè ens facin cas:

"Però no cridar per sistema, perquè no funciona, és més efectiu un xiuxiueig amb una ordre molt concisa, mirant fixament als ulls, i és menys desgastant. I si li hem fet un crit, no cal culpar-nos; és l'oportunitat per a l'adolescent d'afrontar algú que ha perdut els estreps."

Eines pràctiques per gestionar sis conflictes quotidians:  

Quan el conflicte esclata, l'adult ha de ser l'encarregat d'apagar el foc i no atiar-lo, recorda la psicopedagoga Sonia López:

"Oferint-li temps i espai per calmar-se, sense retrets ni judicis, i estant presents i disponibles."

Per a un adolescent, que interfereixin en l'ordre de la seva habitació és com qüestionar la seva persona i la seva llibertat, afirma Alba Castellví, que ens comparteix una proposta d'èxit:

"Havent avisat mitja hora abans l'adolescent, els pares revisen l'habitació dues vegades a la setmana, i si està neta i endreçada, l'adolescent pot sortir i d'aquesta manera tots estan contents."

El sexe malentès és una de les preocupacions que amoïna els pares. La sociòloga proposa combatre'l posant a l'abast dels adolescents informació de qualitat o d'experts per evitar que recorrin a la pornografia. Perquè el mòbil de l'adolescent no sigui font de conflictes, Alba Castellví proposa un contracte d'ús:

"El mòbil pertany al titular del contracte, l'adult, que té el dret i l'obligació de saber què passa amb el mòbil en règim de préstec al fill o filla, per protegir-lo, i li pot requisar si en fa un mal ús."

Castellví suggereix que s'estableixin condicions d'ús: temps i espais, adaptats a cada família, i també les conseqüències de vulnerar el contracte, però tot això s'ha de fer abans de donar-li el mòbil o, si ja l'hi hem donat, posant condicions per mantenir-lo. Tenir clar el seu mapa de relacions ens pot ajudar a protegir-lo de les relacions perilloses, assegera Castellví, una altra de les fonts de conflicte amb els adolescents.

"Ensenyar-los que un amic ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos a partir de les nostres pròpies experiències, i afavorir que tinguin un entorn divers."

Desmotivar-los pel que fa al consum de drogues, un altre origen de conflictes que sovint normalitzen i banalitzen.

"Creuen que a ells no els passarà res. Cal donar-los informació d'experts sobre els riscos, de pàgines com energycontrol. I transmetre'ls que confiem en ells els farà més responsables."

També cal motivar-los pel que fa als estudis, una altra font de disputes, afavorint temps sense connexió a internet per estudiar o per descansar. Normes clares, concises i controlables, proposa Alba Castellví, com dir les coses amb un to fresc, distès, fins i tot les desagradables; implicar-los en les conseqüències dels seus actes; oferir-los opcions; limitar el temps de les tasques i no aprofitar per alliçonar-los quan s'equivoquen.

"Els tres minuts a peu de porta, abans d'entrar a casa, per recordar-nos que la prioritat és estar bé amb els fills, i només entrar dir alguna cosa positiva, sense fer cap crítica fins al cap de deu minuts."

Alba Castellví proposa dos mètodes més: ALCAP, interaccionar tan poc com es pugui per evitar conflictes, i COLOCA, adreçar-nos a ells com a companys de pis amb els quals convivim, actitud que apel·la a la seva responsabilitat. Ser feliços amb els adolescents passa per esforçar-nos menys, conclou la sociòloga, amb les estratègies adequades i deixant que visquin les conseqüències de les seves decisions.