Deu estratègies per combatre la baixa comprensió lectora

La baixa comprensió lectora és una de les assignatures pendents d'un curs que ha començat amb vaga de docents. Som a la cua a 4t de primària a Espanya en comprensió lectora, segons l'informe PIRLS, només davant de Ceuta i Melilla i gairebé 20 punts menys que la mitjana europea. La comprensió lectora és la porta principal a tots els altres coneixements i aprenentatges, assevera Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill. I és a la base de tota la resta de competències importants de l'escola, defensa Mar Esteve Ràfols, doctora en Pedagogia i autora de "L'escola, casa de lectura". Per Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic, i autor de "Com aprenem?": "Hi ha infants que podem deixar enrere sense adonar-nos-en i, quan un infant no se sent lector, no se sent part del que l'escola li demana, té dificultats per afrontar les tasques escolars i es desmotiva; i per a l'aprenentatge és clau creure que podem assolir reptes." La comprensió lectora és la porta principal a tots els coneixements, aprenentatges i competències (Lecxit) 1a. Fomentar l'aprenentatge tècnic de la comprensió lectora La comprensió lectora depèn bàsicament de la capacitat de descodificar de manera fluida el llenguatge escrit i convertir-ho en el seu equivalent oral. I depèn també de la capacitat d'entendre el missatge, la comprensió lingüística, que depèn dels propis coneixements i que l'escola ajuda a compensar, argumenta Héctor Ruiz. "Quan s'entén el significat dels textos escrits, la lectura pot ser l'experiència gratificant, enriquidora i emancipadora que ha de ser." Per aconseguir-ho, s'han d'entrenar una sèrie d'habilitats prelectores: comprendre que la llengua oral està formada per un nombre finit de sons, separar-los, manipular-los i casar-los amb els símbols: la consciència fonològica per a alguns infants és òbvia, però per a d'altres no ho és, apunta l'investigador. "La comprensió lectora madura i es desenvolupa llegint, però sense oblidar que si volem que estiguin motivats per llegir, hi han de tenir traça, perquè no gaudeixes d'una cosa que no et surt bé." 2a. Que ningú es quedi enrere La major part de les dificultats de lectura són per la falta de fluïdesa en la descodificació, que no permeten entendre el missatge, reconeix Héctor Ruiz: "És clau identificar i ajudar els que no se'n surten, donant-los més temps, atenció i fent un treball més sistemàtic." Un terç dels alumnes es queda enrere si no optem per mètodes realment eficaços d'aprendre a llegir i escriure (pexels-mikhail-nilov-6972642) Calen recursos més individualitzats per als infants i centres que ho necessiten. Hi ha una bretxa en la comprensió lectora de 50 punts, fet que suposa un curs de diferència, entre els centres de màxima complexitat i els que no ho són, explica Marta López. "Hi ha més complexitat en la diversitat de llengües maternes, que cal veure com incorporar a l'escola, i cal introduir la cultura lletrada i més recursos especialitzats." 3a. Millorar la transferència entre la comunitat científica i la comunitat educativa La majoria de nens aprenen a llegir i escriure, fem el que fem, mentre que un terç dels alumnes es queda enrere si no optem per mètodes realment eficaços, explica Héctor Ruiz. "Aplicant mètodes informats per l'evidència es pot arribar a reduir els infants amb dificultats lectores d'un 35% a un 5%. Però alerta, perquè hi ha molta pseudociència. Els millors mètodes són els que són bons per a tothom i d'eficiència contrastada per la recerca." 4a. Potenciar l'oralitat en tot el procés educatiu A educació infantil ha de ser molt rellevant el llenguatge oral, perquè és la base de tota l'educació posterior, puntualitza la pedagoga Mar Esteve. Als infants nouvinguts se'ls posa a llegir quan la part del llenguatge oral encara no està assolida ni segura, lamenta la pedagoga: "És molt important que l'infant abans conegui paraules, estimi l'oralitat a través dels contes, les rondalles i aprengui a escoltar i a expressar-se; i també la veu del mestre, perquè s'aprèn a parlar perquè algú ens parla." Falta reconeixement de la biblioteca escolar i un especialista de biblioteca a temps complet (biblioteca escolar Gerbert d'Orlhac, Sant Cugat del Vallès) I seguir llegint en veu alta a secundària, com fan alguns professors, conclou Esteve. 5a. Testimoniar amb la lectura Una manera de començar a llegir és que algú davant teu llegeixi, sigui un model, per entendre què vol dir llegir, apunta Mar Esteve. Hi ha infants que dominen la descodificació i no tenen l'hàbit lector. "A l'escola, s'ha d'introduir els infants en una pràctica cultural, una societat lletrada de la lectura i l'escriptura, crear l'hàbit lector i acompanyar a aprendre a llegir sempre." I la figura del mediador de lectura: el que et presenta una història o un llibre, reivindica Marta López. 6a. Crear vincle. Programa Lecxit Al programa Lecxit els arriben infants que viuen la lectura com un espai de judici en què, si s'equivoquen, seran penalitzats, reconeix Marta López, directora del projecte. "Generem contextos de lectura amables més enllà de l'escola. Infants que no disposen d'un context lector s'aparellen amb adults i es troben un cop a la setmana per llegir i reconnectar amb la lectura." Infants que no disposen d'un context lector s'aparellen amb adults i es troben un cop a la setmana per llegir i reconnectar amb la lectura al programa Lecxit (Lecxit- Fundació Bofill ) Crear un vincle i acompanyar l'infant en la lectura són clau per estar motivat per a l'aprenentatge, reconeix l'investigador Héctor Ruiz. 7a. L'escola, casa de lectura Que l'escola sigui una invitació constant a la lectura: temps i espai per llegir a l'escola i construir un sentit de la lectura, demana la pedagoga Mar Esteve. Unes biblioteques escolars ben dotades i amb unes bibliotecàries que facin una bona prescripció lectora, demana el professor Gerard Furest, que alerta que en els últims cursos s'han tancat biblioteques escolars. 8a. Millorar la formació docent Mestres i professors motivats que, al seu torn, hagin estat ben formats en comprensió lectora, demana el professor i filòleg Gerard Furest. L'objectiu és ensenyar a llegir de la manera més efectiva i adaptada a cada infant, ens recorda Héctor Ruiz. 9a. Aprendre a llegir sense tecnologia La tecnologia no és el mitjà més adequat per aprendre a llegir, assevera l'investigador: "La recerca demostra que la comprensió lectora en el moment de llegir és molt millor quan ho fas amb paper que quan ho fas amb pantalles, que envia missatges subliminals i fomenta la distracció." I només quan es domina la competència lectora, es pot treballar una competència digital sana, conclou l'investigador. Per Mar Esteve: "No hi ha cap problema que la tecnologia arribi tard. Si ja saben llegir, la utilitzaran infinitament millor que si l'han utilitzat precoçment." No tot es pot aprendre fent servir eines digitals: s'ha de llegir i escriure amb llapis i paper (pexels) 10a. La comprensió lectora, una responsabilitat de tots S'ha de veure com es desplega el Pla Nacional del Llibre i la Lectura del Departament de Cultura i Educació, i acompanyar els centres, reflexiona Marta López, i interpel·lar tots els actors. Per Gerard Furest, professor de secundària i filòleg: "Per millorar els índexs de comprensió lectora, cal un bon diagnòstic, voluntat política i recursos. Hauríem de ser capaços de fer-ho perquè ens hi va el futur com a societat i com a nació." La comprensió lectora és responsabilitat de tots, conclouen els experts: l'escola, els mitjans, la societat, les famílies i sobretot de l'administració al capdavant.

Deu estratègies per combatre la baixa comprensió lectora

Un de cada set infants finalitza la primària a Catalunya amb un baix nivell de comprensió lectora i amb risc de patir fracàs escolar