Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El Suplement)

8 raons per sumar-nos a la revolta escolar contra la contaminació

És "l'assassina invisible" segons l'OMS. Només a Barcelona, gairebé la tercera part de les 750 escoles de la ciutat tenen nivells de contaminació superiors als recomanats

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

Els estudis confirmen que la contaminació impacta negativament sobre la salut, i un moviment de famílies diu prou amb una #RevoltaEscolar que exigeix un canvi de model de ciutat: deixar el cotxecentrisme per apostar per un país de les persones, sostenible i saludable

1. Incomplim sistemàticament els límits

Només a Barcelona un centenar d'escoles estan per sobre o al llindar d'incomplir la normativa europea de contaminació als centres escolars. La meitat de la contaminació de les ciutats prové dels vehicles motoritzats, la font més propera i  la que més ens perjudica (la resta ve de la indústria, avions i vaixells) En especial, són dolentes les partícules ultrafines dels cotxes dièsel, que van directament al torrent sanguini i afecten el neurodesenvolupament. Per la biòloga Mireia Gascon, investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona:

"En el camí a l'escola l'infant rep el 20% de la contaminació al costat dels cotxes, una exposició molt bèstia; i a l'escola pot absorbir en 8 hores un 35% més."

 

2. Un cas flagrant: l'escola Casas

L'escola Casas és un petit centre municipal d'una línia al barri del Clot, que amb les obres faraòniques de les Glories es van trobar amb la sortida del túnel davant del pati de primària, 90.000 vehicles diaris, i es va disparar la contaminació. Neus Sells, és membre de l'AFA de l'escola Casas:

"Davant de les explicacions dels experts sobre els efectes de respirar la contaminació de manera crònica i repetida sobre la salut dels nostres fills se'ns van posar els pèls de punta."

La família de la Neus van valorar marxar de l'escola, com van fer altres famílies, però finalment s'hi han quedat, tot i que intranquils i lluiten amb la #RevoltaEscolar. Per la Neus, moltes persones tenen assumit que viure en una ciutat és sinònim de respirar un aire insà, però no hauria de ser així perquè el dret a la salut és un dret bàsic; i per a l'escola Casas demana solucions imaginatives per allunyar-ne el trànsit.

Manifestació per la #Revolta Escolar
Famílies de l'escola Casas protestant pels alts nivells de contaminació al centre (Revolta Escolar)

 

3. Una necessitat per a la salut i l'equitat

A ISGlobal s'està estudiant el dany sobre el cervell de l'exposició a la contaminació en els dos primers anys de vida i l'impacte que causa també durant l'embaràs. Explica Ferran Campillo, pediatra de la Unitat de Salut Mediambiental de la Fundació Hospital d'Olot i la comarca de la Garrotxa, i coordinador del Grup de treball sobre salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, que hi ha criatures que van al CAP per problemes respiratoris o de baix rendiment i a les famílies els costa veure la causa-efecte, però les evidències ho demostren:

"Un de cada 3 casos d'asma infantil és fruit de la contaminació, i a la llarga causa retard en el desenvolupament cognitiu i neuronal dels infants més exposats a la contaminació, i afecta el seu rendiment."

Pel pediatre és una qüestió de justícia i d'equitat: els nens més exposats a la contaminació tenen menys oportunitats de tenir un futur digne.

 

4. Consciència mediambiental des del naixement

A l'Hospital de la Garrotxa es van adonar que moltes parelles embarassades vivien d'esquena a la natura i van engegar el projecte "Boscos per la salut, un nadó, un arbre" i a tots els nounats els donen un plançó amb el compromís que el protegiran i l'ajudaran a créixer, igual que el seu fill, per prendre consciència del vincle entre medi ambient i salut.

També està en marxa "A l'escola a peu". Un de cada 3 nens té excés de pes i es va agreujar amb el confinament, tal com explica el pediatra Ferran Campillo:

"Els nens i nenes han d'anar a l'escola amb mitjans de mobilitat activa: a peu, amb bici o patinet, que són dues terceres parts del que recomana l'OMS, i fer-ho per vies saludables i segures, fomentant l'autonomia i les relacions socials."

 

5. Racionalitzar l'ús del cotxe

Per Guille López, portaveu d'Eixample Respira, pare de l'escola Auró i membre la #RevoltaEscolar:

"Vivim en ciutats pàrquing construïdes en benefici del cotxe on més que carrers tenim autopistes i  on l'escàs espai públic està dedicat al benefici del vehicle privat."

Pel Guille, és inadmissible que a la ciutat de Barcelona cada any hi hagi 200 accidents vinculats amb menors. Explica la Mireia Gascon que d'aquí uns anys aparcar dins de l'escola o parar-hi amb cotxe per deixar els fills es veurà com una anomalia del passat.

Pel pediatre Francesc Campillo, s'ha de pacificar el trànsit prop dels centres educatius, convertir els aparcaments de cotxes, que estimulen l'ús del vehicle, en més espais verds per jugar i monitoritzar els nivells de contaminació de tots els centres educatius.

 

6. Efectes reversibles si ens hi posem ja

Explica la Mireia Gascon d'ISGlobal que hi ha estudis (Califòrnia) que indiquen que canviar de domicili i deixar d'estar exposats a la contaminació en reverteix els efectes:

"Però com que no és possible que tots canviem de lloc i anem a un altre que podríem contaminar, s'ha de reduir l'exposició a la contaminació de l'aire i del soroll, i recuperar l'espai públic per a usos comunitaris, amb més verd i que beneficiarà la salut."

ISGlobal impulsa el Seminari Mobilitat i Infància, que aglutina professionals i representants d'institucions i entitats, i ha elaborat el manifest "Entorns escolars", 10 propostes per millorar el que passa dins i fora de l'escola, i al qual us podeu adherir.

Una família plantant un arbre en el projecte 'Un nadó, un arbre'
Projecte "Un nadó, un arbre" per la consciència mediambiental (Hospital d'Olot) (Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fun)

 

7. Pas ferm de l'administració 

Per la Neus Sells, de l'escola Casas, el Departament d'Educació ha de fer pedagogia mediambiental entre alumnes i docents. Per la Mireia Gascon, d'ISGlobal, és imprescindible la implicació de totes les administracions en un nou desenvolupament urbanístic que tingui en compte les persones i afavoreixi el transport públic:

"Cal valor polític per apostar per la qualitat de vida de les ciutats. Els infants ho tenen molt clar: menys cotxes, més salut."

Explica el Guille López, d'Eixample Respira, que s'han reunit amb tots els partits i les administracions i estan d'acord amb el diagnòstic, però encara molts continuen arrelats a la idea que el cotxe és progrés, mentre que ara sabem que una ciutat sense cotxes és una ciutat més pròspera i saludable. A ciutats com Copenhaguen la majoria de desplaçaments es fan en bicicleta, però no per ecologia o salut, explica el Guille, sinó perquè és la manera més ràpida i se'ls facilita, com s'està fent també a Londres o París.

 

8. Sumar-nos a #RevoltaEscolar

Prop de 40 associacions de famílies d'alumnes de Barcelona, amb el suport de la plataforma veïnal Eixample Respira, de l'Affac i de la Societat Catalana de Pediatria, han protagonitzat diverses protestes per dir prou als alts nivells de contaminació. El moviment va començar el curs passat a Barcelona i ja s'ha estès a 8 ciutats de Catalunya i la resta de l'Estat, amb la voluntat de construir una massa crítica per moure l'administració a canviar el model. Pel Pediatra Ferran Campillo: 

"Els infants no voten, però ens hi va el futur. Salut i medi ambient són dues cares de la moneda, el que passa al planeta afecta la salut dels humans, i un exemple és la Covid. Hem de tenir escoles i ciutats resilients a aquestes amenaces."

Tenen un manifest obert a adhesions a www.revoltaescolar.cat.

ARXIVAT A:
Contaminació Educació Medi ambient

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut