Laura Rosel: "El diàleg necessita dos interlocutors, però no necessàriament només dues veus"

Cimera de l'independentisme a la Casa dels Canonges per preparar la taula de diàleg entre governs. Partits, entitats i govern s'han conjurat per mantenir sota secret el contingut de la trobada i -per ara- se n'estan sortint.

Han transcendit, a grans trets, els punts de divergència: com la figura del mediador o el calendari. També s'han sentit alguns precs, per part d'ERC, perquè no sigui cap dels presents a Palau qui acabi boicotejant aquesta oportunitat de diàleg amb l'Estat.

El diàleg necessita, almenys, dos interlocutors. Però no necessàriament només dues veus. I per resoldre aquesta crisi política de primer nivell, segurament, com més veus, millor. A la cimera només hi han coincidit les del sí.

Més complicat encara serà sumar matisos i punts de vista per part de l'estat espanyol. El principal partit de l'oposició continua embarrancat en el bloqueig: el no permanent. El Partit Popular vincula -fins i tot- els pressupostos generals, és a dir, els diners per dinamitzar el país, per insuflar oxigen a les infraestructures, la sanitat, el medi ambient, etc., a la relació amb l'independentisme. Si Pedro Sánchez talla, hi haurà suport dels populars als comptes. Una oferta mesquina, en un moment en què el que cal és altura política i no política "low-cost".