Què és Fets o Fakes?

És un equip transversal de periodistes del departament d'Informatius que ens dediquem a fer fact-checking, és a dir, verificació de fets. El fact-checking és la principal arma contra la desinformació, les mentides, les manipulacions i les ‘fake news' que té la ciutadania a través del periodisme. El fact-checking consisteix en certificar de manera rigorosa i objectiva que les declaracions, dades o informacions que s'aboquen al discurs públic es basen en fets o dades reals.

Per aconseguir aquest objectiu cerquem les fonts primàries de la informació, ens dirigim als gabinets de comunicació polítics per demanar aclariments o informació de context, a experts acadèmics i a qualsevol font necessària o disponible.

"Fets o Fakes" té la vocació de seguir els principis que fixa la International Fact-Checking Network.

Consulta tots els #fetsOfakes que hem fet fins ara.

Qui som?

L'equip de #FetsOFakes som periodistes dels serveis informatius de Catalunya Ràdio que treballem de manera autònoma però en col·laboració amb la resta d'equips i departaments de l'emissora.

Com escollim quins fets ‘checkegem'?

Els periodistes que formem l'equip del "Fets o Fakes" no tenim cap afiliació política, treballem de manera independent i d'acord amb el llibre d'estil de la CCMA. Escollim les declaracions o informacions que ‘checkegem' amb un criteri purament periodístic i atenent als criteris de pluralitat i d'equitat en la fiscalització dels diferents actors públics. Considerem també un criteri de rellevància, entenent per rellevant qualsevol declaració que resultaria influent en cas de no ser verificada. Posem especial atenció a les desinformacions creades deliberadament amb l'ànim de confondre o establir com a real una dada o situació falsa.

La pràctica del fact-checking porta associada per sí mateixa la cerca del rendiment de comptes del poder i és per això que és possible que el nombre de declaracions o informacions analitzades que hagin sortit dels organismes governamentals sigui més elevat que en els casos de declaracions o informacions sorgides d'altres actors.

Metodologia de treball

"Fets o Fakes" té un compromís escrupolós amb el mètode per analitzar qualsevol desinformació i sempre segueix el mateix:

  1. Un o diversos periodistes de l'equip investiguen una desinformació concreta i elaboren una primera versió del desmentit o rectificació. Es consulten fonts primàries i es cerquen les fonts públiques i oficials disponibles i es miren de verificar les dades per tots els mitjans disponibles. Finalment es contrasta la informació trobada amb els emissors de la declaració inicial, en cas que sigui possible identificar l'origen concret de la desinformació.
  2. El fact-checking se sotmet a tres nivells d'anàlisi:
    1. El procés periodístic es posa en qüestió per part dels membres de l'equip de "Fets o Fakes" que fiscalitzen i testen la solidesa de la feina feta per tal de trobar-hi possibles errors o punts febles. Un cop se supera aquest primer test, es vota. Calen quatre vots favorables de membres de l'equip i tots tenen capacitat de veto. Si no hi ha cap vot en contra, es tira endavant cap al segon nivell d'anàlisi. Si hi ha un vot en contra, es torna a començar el procés des del principi.
    2. El segon nivell d'anàlisi el portaran a terme els editors o conductors del programa on es posarà en antena la rectificació, el cap de la secció d'Informatius més afectada per la desinformació en qüestió i el cap del departament de Mitjans Digitals de la ràdio. Les tres parts han d'estar d'acord perquè el desmentit passi al tercer nivell d'anàlisi.
    3. En el tercer nivell d'anàlisi, el cap o sots cap d'Informatius finalment haurà de certificar que el procés s'ha fet de manera correcta i rigorosa i donar el vist-i-plau final a la publicació del desmentit o rectificació. (els punts b i c s'hauran de fer en un temps màxim de dos dies a partir de l'acabament del punt a)
    4. Finalment el desmentit o rectificació es publica tant a l'antena de Catalunya Ràdio com de Catalunya Informació, a les xarxes socials d'ambdós mitjans i al web www.catradio.cat.

Graus de la desinformació

En l'exercici del fact-checking es fa evident que no sempre es poden classificar les informacions com a certes o falses d'una manera taxativa. És per això que al "Fets o Fakes" proposem quatre graus per qualificar totes i cadascuna de les informacions que contrastem:

1. Fet: Utilitzarem aquest qualificatiu quan allò que haguem comprovat sigui cert. En l'actuació de fact-checking és tan rellevant comprovar que una afirmació que genera dubtes és falsa com poder establir que és certa.

2. Fake: Utilitzarem aquesta paraula quan haguem comprovat que una afirmació o una dada són falses sense cap mena de dubte.

3. Veritat a mitges: Quan parlem de desinformació, sovint entrem en el terreny de les mitges veritats. Aquesta categoria servirà per qualificar aquelles dades, declaracions o informacions que continguin parts de veritat però que s'hagin utilitzat de manera esbiaixada o tendenciosa amb l'objectiu de fer variar les opinions del receptor.

4. No verificable: existeixen informacions, afirmacions o idees establertes en el discurs públic les quals són impossibles de verificar, comprovar, confirmar o desmentir per diverses raons. Confiem no haver de fer servir aquesta etiqueta massa sovint!

Política de fonts

El compromís de #fetsOfakes amb la transparència és total i és per això que sempre que es publiqui un desmentit o rectificació es mencionaran de manera explícita les fonts consultades que han servit per fonamentar la rectificació per tal que, si l'oient així ho vol podrà accedir ell mateix a la informació de base. En el procés periodístic, "Fets o Fakes" pot estar en contacte amb fonts que no volen ser identificades però en aquest cas només serviran per orientar la cerca d'informació que finalment ha de ser pública i explícita i en cap cas es podrà citar una font anònima per acreditar la veracitat d'un desmentit.

Metodologia de verificació d'imatges

La difusió de fotografies i vídeos de veracitat dubtosa és una altra font de desinformacions o mitges veritats i és per això que "Fets o Fakes"  inclou els fakes en aquest format en els objectius de les seves verificacions. Per tal de dur a terme una tasca efectiva i transparent, ens fixem en el mètode de referència que marca l'organització First Draft:

Transparència de fons i de l'organització

La CCMA es financia a través dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i d'ingressos per publicitat.

L'estructura de l'organització és pública i transparent.

Política de rectificació

A "Fets o Fakes" ens equivoquem, com tothom, i és per això que sempre que es demostri que una rectificació o desmentit és incorrecte en algun punt, ho farem evident en la mateixa mesura, horari i format en què s'ha emès el desmentit incorrecte.

Estem a la vostra disposició

"Fets o Fakes" està a la disposició dels oients per créixer, escoltar propostes d'anàlisi o, si s'escau, rectificar qualsevol error que puguem cometre.

Per això us facilitem una adreça de correu electrònic (fetsofakes@ccma.cat), un número de WhatsApp (677 070 940) i els usuaris @CatalunyaRadio, @Catinformacio i @CatMigdia.