L'Anna Costal i Fornells ens parla de com la cobla va ser present en els primers anys de la celebració de la Festa Major de Barcelona. El 1871 hi va anar una cobla de Cornellà del Terri i una altra de Castelló d'Empúries. I el 1872 hi va anar Pep Ventura. Va tocar a la plaça de Catalunya i en diversos punts de la ciutat. Fins i tot en un concert que va ser anunciat de «bailes antiguos». Hi va interpretar la sardana "El cant dels ausellets", probablement avui una de les més conegudes, amb 20 músics. També va fer una cercavila, però Pep Ventura ho trobava «antiartístico». Ell era un divo romàntic, va reclamar de tocar en un escenari perquè tothom el pogués admirar.
El segle de Pep Ventura és un segle amb moltes guerres i revolucions. Les cobles de l'època del músic empordanès feien música de ball, però en ocasions també podien tocar himnes i fins i tot alguna sardana bèl·lica.
Avui ens fixem en instruments com flabiols, tibles i tenores. Aquests instruments, també es tocaven a la Catalunya del Nord, i dos dels lutiers més importants de Perpinyà eren, entre altres: Pere Brisillach i Andreu Toron (constructor de la mítica tenora de Pep Ventura).
L'Anna Costal i Fornells ens parla aquest mes del buccèn (precedent del trombó), el saxhorn (substituït pel fiscorn), les trompes (que es van incloure en les cobles per la seva presència en els teatres d'òpera) i de diversos de percussió (bombo, caixa, plats, castanyoles, campanes).
A banda de sardanes, la cobla del segle XIX interpreta altres ballades de moda de l'època, com ara valsos, polques o havaneres. Pep Ventura ja en va compondre a la dècada de 1860. També tractem de l'impacte de les havaneres procedents de Cuba, un fet que demostra que la cobla és una eina de la modernitat de l'època.
Pep Ventura va ser molt reconegut a l'època com a tenorista i, en la construcció del mite biogràfic, aquest instrument és fonamental. Periple per diverses mans, donació del notari Salvador Dalí a la junta de museus, text de Jaume Pahissa que ho explica, el clarinet va desaparèixer i no està localitzat. Anna Costal i Fornells ens ho explica en la seva secció del tercer dissabte de mes.
L'Anna Costal en aquesta ocasió ens parla de la transformació de les formacions instrumentals en general, també de l'ampliació del número de músics i instruments, així com de la configuració de la cobla en aquest context de canvi, formació instrumental diferenciada al saló i a la plaça, amb més potència sonora en espais més amplis a l'aire lliure.