TOTS ELS ÀUDIOS
La contemporaneïtat també escriu per a cobla
Avui 10 compositores i compositors ens presenten una sardana seva. Autors molt joves, en algun dels casos, o que formen part del repertori habitual de la música per a cobla. Ells mateixos, un per un, ens explicaran una composició i la podrem sentir en aquest programa coral que tanca la temporada.
Avui 10 compositores i compositors ens presenten una sardana seva. Autors molt joves, en algun dels casos, o que formen part del repertori habitual de la música per a cobla. Ells mateixos, un per un, ens explicaran una composició i la podrem sentir en aquest programa coral que tanca la temporada.
Els Vizentini, com els Trapp però amb cobla
Si hi ha una família particularment afectada per la música per a cobla en el nostre país són els Vizentini, de Perpinyà. La Mariel·la Finet, l'Aurore i en Lluc Vizentini, tots tres, han begut, de ben petits, aquesta sonoritat com un element més de la seva convivència. Els tres componen i, entre d'altres, toquen el flabiol. I ho fan amb una estima envejable. Avui ens acompanyen al "So de cobla".
Si hi ha una família particularment afectada per la música per a cobla en el nostre país són els Vizentini, de Perpinyà. La Mariel·la Finet, l'Aurore i en Lluc Vizentini, tots tres, han begut, de ben petits, aquesta sonoritat com un element més de la seva convivència. Els tres componen i, entre d'altres, toquen el flabiol. I ho fan amb una estima envejable. Avui ens acompanyen al "So de cobla".
L'estiu sona a molta cobla
Repertori totalment estiuenc. En aquesta matinal de Sant Joan, us portem un reguitzell de propostes musicals que vinculen la cobla a l'estiu, a les cales i al mar. Entre les quals, un repertori que va d'Albert Guinovart a Conrad Saló o d'Antoni Ros-Marbà a Josep Cassú. Per començar la temporada estiuenca amb bona sintonia.
Repertori totalment estiuenc. En aquesta matinal de Sant Joan, us portem un reguitzell de propostes musicals que vinculen la cobla a l'estiu, a les cales i al mar. Entre les quals, un repertori que va d'Albert Guinovart a Conrad Saló o d'Antoni Ros-Marbà a Josep Cassú. Per començar la temporada estiuenca amb bona sintonia.
El Garreta més cançoner
Juli Garreta és un dels grans, no us ho descobrirem ara. El que sí que us volem fer conèixer és el seu repertori menys conegut, però també reeixit. Avui ens centrarem en la seva aproximació a la música popular i de tradició. Temes de l'imaginari col·lectiu com "El testament de n'Amèlia", "La donzella de la costa" i el mateix "Cant dels aucells" també van servir de font d'inspiració al rellotger de Sant Feliu de Guíxols. Al programa d'avui, farcit de música i conitngut, també abordem el lied amb cobla i un concurs molt peculiar destinat a joves compositors.
Juli Garreta és un dels grans, no us ho descobrirem ara. El que sí que us volem fer conèixer és el seu repertori menys conegut, però també reeixit. Avui ens centrarem en la seva aproximació a la música popular i de tradició. Temes de l'imaginari col·lectiu com "El testament de n'Amèlia", "La donzella de la costa" i el mateix "Cant dels aucells" també van servir de font d'inspiració al rellotger de Sant Feliu de Guíxols. Al programa d'avui, farcit de música i conitngut, també abordem el lied amb cobla i un concurs molt peculiar destinat a joves compositors.
Josep Gispert, homenot a la tenora
Els músics de cobla són un pou d'experiències. Aquest programa en volem fer ressò amb un dels intèrprets que més ha deixat marca amb la tenora. És Josep Gispert, qui ha estat una bona colla d'anys a les files de cobles com la Principal de la Bisbal, entre d'altres. Les seves preferències, la seva visió del sardanisme o bé la seva faceta de compositor, seran algunes de les qüestions de les que parlarem.
Els músics de cobla són un pou d'experiències. Aquest programa en volem fer ressò amb un dels intèrprets que més ha deixat marca amb la tenora. És Josep Gispert, qui ha estat una bona colla d'anys a les files de cobles com la Principal de la Bisbal, entre d'altres. Les seves preferències, la seva visió del sardanisme o bé la seva faceta de compositor, seran algunes de les qüestions de les que parlarem.
La Sardana de l'Any 2023 es diu Carles Santiago
Aquesta setmana repassem les sardanes premiades a l'última edició del concurs a la popularitat sardanista de La Sardana de l'Any. Carles Santiago, Marc Timon i Anna Abad són els noms que s'han emportat els guardons de l'edició d'enguany. Musicalment, a més de sentir les tres sardanes premiades amb la cobla la Selvatana, ens centrarem en la segona part del concert, on la Banda Municipal de Barcelona va oferir un repertori al voltant de la figura de Joan Lluís Moraleda i la seva obra, així com una estrena de Dani Gasulla.
Aquesta setmana repassem les sardanes premiades a l'última edició del concurs a la popularitat sardanista de La Sardana de l'Any. Carles Santiago, Marc Timon i Anna Abad són els noms que s'han emportat els guardons de l'edició d'enguany. Musicalment, a més de sentir les tres sardanes premiades amb la cobla la Selvatana, ens centrarem en la segona part del concert, on la Banda Municipal de Barcelona va oferir un repertori al voltant de la figura de Joan Lluís Moraleda i la seva obra, així com una estrena de Dani Gasulla.
Comiat a La Principal d'Amsterdam
En aquest programa tenim tres ingredients, i un ens sap fins i tot greu. I és que, després de 25 anys, el projecte de La Principal d'Amsterdam, l'única cobla de fora els Països Catalans, deixa l'activitat. Tot i això, ha sigut una vida intensa i interessant, amb propostes musicals i enregistraments originals que han establert un estil propi. En parlem amb el seu fundador, Rolf Van Kreveld.
I també glossem la figura de Josep Maria Vilà i Gandol, i us parlem del concurs musical de la Festa de la Música Catalana, un certamen històric i amb deliberacions molt complicades.En aquest programa tenim tres ingredients, i un ens sap fins i tot greu. I és que, després de 25 anys, el projecte de La Principal d'Amsterdam, l'única cobla de fora els Països Catalans, deixa l'activitat. Tot i això, ha sigut una vida intensa i interessant, amb propostes musicals i enregistraments originals que han establert un estil propi. En parlem amb el seu fundador, Rolf Van Kreveld. I també glossem la figura de Josep Maria Vilà i Gandol, i us parlem del concurs musical de la Festa de la Música Catalana, un certamen històric i amb deliberacions molt complicades.
Centenari a tres cobles
Al "So de cobla" d'avui ens centrem en el concert al Palau de la Música Catalana del Centenari de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, a càrrec de les cobles Mediterrània, La Principal del Llobregat i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Un concert recent que s'ha emmarcat en el cicle Tardes al Palau i on podreu sentir la interpretació conjunta per part de les tres cobles d'obres de Manuel Oltra, Joaquim Serra, Francesc Pujol, Josep Solà, Eduard Toldrà i Xavier González "Pendon", sota les batutes de Bernat Castillejo, Xavier Puig i Marc Timón. D'aquells de col·leccionista, vaja.Al "So de cobla" d'avui ens centrem en el concert al Palau de la Música Catalana del Centenari de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, a càrrec de les cobles Mediterrània, La Principal del Llobregat i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Un concert recent que s'ha emmarcat en el cicle Tardes al Palau i on podreu sentir la interpretació conjunta per part de les tres cobles d'obres de Manuel Oltra, Joaquim Serra, Francesc Pujol, Josep Solà, Eduard Toldrà i Xavier González "Pendon", sota les batutes de Bernat Castillejo, Xavier Puig i Marc Timón. D'aquells de col·leccionista, vaja.
Tomàs Gil desconegut
Tomàs Gil i Membrado és un dels autors més prolífics de tots els temps en la carpeta de música per a cobla. Aquest compositor nascut a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, té més de 1.300 títols, amb força sardanes guardonades i molt populars. Però una peça que avui recuperem és, potser, una de les menys conegudes. Gil va fer una peça programàtica al voltant de la llegenda del Pont del Diable de Martorell, com a encàrrec de la ciutat quan va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana. També us explicarem peces de Juli Garreta, però les més desconegudes.
Tomàs Gil i Membrado és un dels autors més prolífics de tots els temps en la carpeta de música per a cobla. Aquest compositor nascut a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, té més de 1.300 títols, amb força sardanes guardonades i molt populars. Però una peça que avui recuperem és, potser, una de les menys conegudes. Gil va fer una peça programàtica al voltant de la llegenda del Pont del Diable de Martorell, com a encàrrec de la ciutat quan va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana. També us explicarem peces de Juli Garreta, però les més desconegudes.
Francesc Cassú, l'elegància i el gironisme
Avui ens acompanya un dels compositors més elegants del moment, sobretot en l'àmbit de la cobla. Autor de peces que ja són imprescindibles en el repertori per a aquesta formació, i líder de propostes musicals molt més agosarades. Director de la Principal de la Bisbal i de la cobla Mil·lenària, Francesc Cassú ens explica la seva visió i la seva experiència en aquest "So de cobla" d'avui.
Avui ens acompanya un dels compositors més elegants del moment, sobretot en l'àmbit de la cobla. Autor de peces que ja són imprescindibles en el repertori per a aquesta formació, i líder de propostes musicals molt més agosarades. Director de la Principal de la Bisbal i de la cobla Mil·lenària, Francesc Cassú ens explica la seva visió i la seva experiència en aquest "So de cobla" d'avui.
Grans hits de la cobla al "Sardana" de Tv de Catalunya
Avui, en format concert, anirem fins al 1999. El programa "Sardana", de TV3, va proposar a l'audiència formular un rànquing de les sardanes més populars. I d'aquell resultat en va sortir un disc anomenat "Les deu de sardana", on hi ha autors clàssics, populars i contemporanis. Una barreja que ens explicarà el que va ser director del programa, en Jordi Lara.
Avui, en format concert, anirem fins al 1999. El programa "Sardana", de TV3, va proposar a l'audiència formular un rànquing de les sardanes més populars. I d'aquell resultat en va sortir un disc anomenat "Les deu de sardana", on hi ha autors clàssics, populars i contemporanis. Una barreja que ens explicarà el que va ser director del programa, en Jordi Lara.
Literatura i música per a cobla
En aquest cap de setmana de Sant Jordi, ens emboliquem amb literatura que ha inspirat música per a cobla. Ho farem amb un clàssic com Joaquim Serra, i la seva "Tempesta esvaïda", i un contemporani, com Xavi Pinyol, que ens presenta "Ítram", peça basada en la novel·la de Martí Gironell "El pont dels jueus". També farem un tast de cobla i electrònica, i d'un corrent compositiu com és "l'escola barcelonina", on s'apunten autors que es trobaven a les ballades del pla de la Catedral.
En aquest cap de setmana de Sant Jordi, ens emboliquem amb literatura que ha inspirat música per a cobla. Ho farem amb un clàssic com Joaquim Serra, i la seva "Tempesta esvaïda", i un contemporani, com Xavi Pinyol, que ens presenta "Ítram", peça basada en la novel·la de Martí Gironell "El pont dels jueus". També farem un tast de cobla i electrònica, i d'un corrent compositiu com és "l'escola barcelonina", on s'apunten autors que es trobaven a les ballades del pla de la Catedral.
Josep Cassú, qui no posa títols a les sardanes
Aquesta setmana ens acompanya el músic i compositor Josep Cassú. Qui va ser director i fiscornaire de la Principal de la Bisbal, entre moltes altres formacions, ens parla d'una generació de músics molt diferent de l'actual. Va conviure a les files de la cobla amb figures com Ricard Viladesau o Conrad Saló, i ens explica anècdotes i moments viscuts. I repassem, també, algunes de les seves creacions per a cobla.
Aquesta setmana ens acompanya el músic i compositor Josep Cassú. Qui va ser director i fiscornaire de la Principal de la Bisbal, entre moltes altres formacions, ens parla d'una generació de músics molt diferent de l'actual. Va conviure a les files de la cobla amb figures com Ricard Viladesau o Conrad Saló, i ens explica anècdotes i moments viscuts. I repassem, també, algunes de les seves creacions per a cobla.
Entre la primavera i la Setmana Santa
Aquesta setmana us oferim un repertori de música per a cobla que navega entre les peces de caràcter primaveral i l'estrena que us fem del nou enregistrament del mític "Mortis saltatio", de Manuel Oltra, amb la Cobla de Cambra de Catalunya. Una bona manera d'aixecar aquest matí de dissabte amb bona música de cobla.
Aquesta setmana us oferim un repertori de música per a cobla que navega entre les peces de caràcter primaveral i l'estrena que us fem del nou enregistrament del mític "Mortis saltatio", de Manuel Oltra, amb la Cobla de Cambra de Catalunya. Una bona manera d'aixecar aquest matí de dissabte amb bona música de cobla.
Quan la cobla t'ho explica, música programàtica
Una de les virtuts de la música és que et pot traslladar a estats anímics, paisatges o impressions. Tot és obrir les orelles. Però hi ha un gènere que és la música programàtica, on la descripció d'algun espai, d'alguna festa, alguna vida o història, entre d'altres, fa que la composició et traslladi totalment. I per a cobla, la música programàtica, el poema simfònic, té tot un bagatge de compositors clàssics i contemporanis. Avui en descobrim uns quants.
Una de les virtuts de la música és que et pot traslladar a estats anímics, paisatges o impressions. Tot és obrir les orelles. Però hi ha un gènere que és la música programàtica, on la descripció d'algun espai, d'alguna festa, alguna vida o història, entre d'altres, fa que la composició et traslladi totalment. I per a cobla, la música programàtica, el poema simfònic, té tot un bagatge de compositors clàssics i contemporanis. Avui en descobrim uns quants.
