Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Vent, onades, gramòfons i xarrameca

Vent, onades, gramòfons i xarrameca

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha dut a bord del transatlàntic Scythia, direcció Nova York. Hi hem anat amb la carta que el compositor britànic Gustav Holst li escriu a la seva dona, Clara. La data, 12 d'abril del 1929. En aquell moment el músic té 54 anys i ja havia viatjat diverses vegades als Estats Units, unes experiències que l'omplirien d'estímuls de tota mena, però tal com ell mateix diu "prefereixo una vida tranquil·la i monòtona". D'entrada el mateix viatge ja el troba horrorós: "Estic fart de vaixell (que és molt bo), de passatgers (innocus, en conjunt) i, pel damunt de tot, de soroll, màquines, onades, vent, gramòfons i xarrameca." I això que anava en un dels transatlàntics més luxosos! Però això no és tot...!

Anar al contingut