Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha endinsat en el seductor món de les sirenes. Ho hem fet amb la lectura del llibre "Sirenes, seduccions i metamorfosi" del mallorquí Carlos García Gual. El fragment no pot començar més bonic: "Companys, si coneixeu el cau de la sirena, allà enmig de la mar, jo l'aniria a veure..." cantava Lluís Llach en la seva cançó. Però per què volia visitar-la? Era, potser, només per escoltar la seva veu i sentir-la cantar, o per alguna cosa més? En què residia l'encant fabulós d'aquella sirena? (...) Des de les mítiques sirenes de l'antiga Grècia, fins avui, les sirenes viuen en la fantasia popular i la seva veu representa el cant, l'encant i el perill. Com a souvenir us he portat un invent del 1819, d'un científic francès, unes alarmes acústiques que servirien per alertar del perill. Les porten les ambulàncies, la policia, els bombers, i com es diuen? Sirenes!