Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Bon Dia Televisió és la nova plataforma digital de continguts audiovisuals d’arreu dels territoris de l’àmbit lingüístic català.
Bon Dia Televisió és la nova plataforma digital de continguts audiovisuals d’arreu dels territoris de l’àmbit lingüístic català.
En un marc global en què internet s'ha convertit en la font habitual de consum audiovisual, assistim, per una banda, a la globalització de les fórmules televisives i, per l'altra, a la necessitat de la ciutadania de disposar i consumir productes que els acosten a la seva realitat més immediata.
Bon Dia TV pretén establir sinergies amb les televisions de proximitat – cada vegada més presents en l’entorn digital-, aprofitar els recursos i enfortir l'espai català de comunicació per facilitar la producció i circulació de productes audiovisuals.
En una societat de la informació cada vegada més interconnectada, els mitjans tenen un paper primordial en la preservació de les identitats locals dels ciutadans que busquen la proximitat cultural i la seva pròpia identificació en l'espai comunicatiu global.
És per aquest motiu que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) crea Bon Dia TV.
Un model basat en una relació des de la plena igualtat de cadascuna de les parts del projecte. Una plataforma digital que emet continguts de les dues televisions per tal de crear un sentiment de proximitat en què puguem reconèixer que tenim més afinitats que diferències, interessos comuns i una llengua que es manifesta en diferents variants segons el territori.
La programació té un marcat caràcter social i cultural i està conformada per documentals, sèries, llargmetratges, programes de viatges, cuina, literatura, cultura, ciència, tradicions i esports.
Les emissions regulars de Televisió de Catalunya (TVC) van començar al gener de 1984 i nou mesos més tard ja arribaven a les comarques del nord de Castelló i la Franja de Ponent per acabar el 1985 penetrant a tot el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i el Principat d'Andorra. Aquelles primeres emissions van ser possibles gràcies a la implicació d'entitats cíviques i culturals d’aquests territoris, que es va encarregar d'instal·lar i mantenir les xarxes de transport televisiu, unes vegades amb l'ajuda del govern respectiu i del compromís del govern de Catalunya, com és el cas de les illes Balears.
L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) es va crear a través de la Llei 7/85, de 22 de maig, i va començar les emissions l’any 2005.
La Generalitat de Catalunya i el Govern Balear van signar l'acord de reciprocitat de les emissions de les televisions públiques TV3 i IB3 el 22 de gener del 2009, amb l'objectiu de crear un espai de televisió en català. L'1 de novembre del 2012, però, IB3 es va deixar de veure a Catalunya. Pel que fa a les illes Balears, el 31 de març del 2015 es van deixar d'emetre el 3/24 i el Super3/33, i només es va mantenir el canal TV3CAT, amb programació lliure de drets per a la difusió internacional.
El 16 de setembre del 2016 el govern de les illes Balears, juntament amb l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va tornar a fer efectiva la reciprocitat de les emissions d'IB3 i TV3 als territoris de Balears i Catalunya. Ara mateix, els espectadors catalans poden sintonitzar el canal IB3 Global (els continguts propis d'IB3, sense els continguts que generen una coincidència de drets d'emissió entre IB3 i la CCMA). Un any abans, els espectadors de les illes Balears van tornar a rebre les emissions del 3/24 i del canal Super3/33. Al mateix temps, s'han recuperat també les emissions d'IB3, a través del canal IB3 Global, al territori de Catalunya.
Continua llegint , desplega entradeta. No es pot amagar un cop desplegat
Exilis
Exilis
Documental que, per mitjà de les experiències de tres persones de generacions diferents, mostra quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra.
Platges i nivell del mar
Quant temps podrem seguir gestionant les costes com en les últimes dècades? La majoria de les platges catalanes estan retrocedint i les mantenim abocant cada any grans quantitats de sorra. I el nivell del mar està pujant per l'escalfament global, els que neixen ara podrien veure'l pujar gairebé 1 metre, potser més.
Ens aproximem al tema estudiant casos de platges de Barcelona, Blanes, Malgrat de Mar, l'Estartit i Delta de l'Ebre, amb la participació de: R. Sardá, del CEAB-CSIC; C. Ibàñez, de l'IRTA de St. Carles de la Ràpita; J. Jiménez, de la UPC; M. Canals, de la UB; M. C. Llasat, de la UB; J. Guillén, de l'ICM-CSIC; i X. Quintana, de la UdG.
Nàpols
Miquel Calçada viatja fins a Itàlia per descobrir una ciutat caòtica que viu al peu del Vesuvi i que necessita una mà de pintura urgentment: Nàpols. Un poble amb el qual Catalunya ha compartit història, i també en Maradona. Amb l'ajuda de cinc catalans reflexionarà sobre si avui Alfons el Magnànim també hauria decidit conquerir-la.
París és la primera ciutat del món que ofereix als seus ciutadans una xarxa de cotxes elèctrics de lloguer perquè en facin ús quan els necessitin.
Florència, una ciutat assetjada pel turisme és també víctima del fenomen dels desnonaments.
Nyhavn o Nou Port és una de les zones més turístiques de la ciutat de Copenhaguen però el que poca gent sap és que en els seus carrers es va iniciar una cultura del tatuatge que va dessignar aquesta ciutat com la capital del tattoo dels països escandinaus durant més de 100 anys.
Holanda
El grup visita un important museu d'Amsterdam i es troba amb un conegut futbolista del Barça que els salva d'una situació ben difícil. Mentrestant, la Trini està buscant el seu germà, que des de fa més de vint anys viu a Holanda. Els dos germans, finalment, es retroben i ho celebren.
L'Agustina s'entrevista amb el detectiu que treballava pel Sebastià. El Toni i el Xavier són rivals per la Marga. El detectiu juga a dues baralles. La Pietat descobreix el joc de l'Antònia.
LA RIERA
La Nora no té cap problema a continuar inventant-se la seva pròpia vida. I això que la veritat es va escampant. En Quique es veu amb el que era el seu camell de capçalera. La Sònia s'està desesperant amb l'Ernest. Està clar que necessita ajuda. La Marina també busca ajuda per defensar-se de l'Ona, però no serà fàcil.
Alpens (Osona)
Passejades
PER LA PUNTA DE N'AMER
Per la Punta de n'Amer
L'equip de Passejades vol dedicar aquest capítol al poble de Sant Llorenç i a les víctimes de la torrentada del 9 d'octubre de 2018.
Avui na Maria i en Vicenç travessaran la Punta de n'Amer, una península natural protegida situada entre els nuclis de sa Coma i Cala Millor, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
Passaran per la possessió de sa Coma, on un temps s'hi feia una llet condensada molt popular. També veuran nius de metralladores, unes antigues pedreres de marès i la Cova de ses Crestes, habitada durant la prehistòria.
Continuaran cap al Castell de sa Punta, on l'historiador Ángel Aparicio els explicarà els secrets i la funció d'aquesta fortalesa peculiar. Abans d'arribar a Cala Millor trobaran la campiona Marga Fullana, esportista llorencina que s'entrena per sa Punta i guarda records vinculats a aquest bell paisatge.
Mercè Ribas - Puntaire
L'Herbós, població del Baix Penedès, és coneguda per les seves puntes. De fet, al poble hi ha tanta tradició que es diu que les nenes neixen amb un coixí entre les cames. Mercè Ribas segueix la tradició de fer puntes, un dels més bells ornaments, tant per a l'ús de la llar com per a ús personal.
Ocells cantaires
Pinsans, caderneres, verdums, passerells i parents pertanyen a la família dels fringíl·lids. Una família com una altra si no fos perquè tenen un cant molt apreciat i per aquest motiu han estat engabiats des de fa molts anys. La cultura dels ocellaires inclou la identificació d'una munió de cants i un gran coneixement dels ocells i el seu entorn. Algunes associacions d'ocellaires són ja centenàries i estan encara en actiu. Per això, a part de la vida d'aquests ocells, els sistemes tradicionals de caça i els concursos de cant són tot un món. Però un món que s'acaba. Les lleis són més estrictes i cada vegada hi ha menys ocellaires i més gent que posa menjadores artificials als ocells i els observa de prop sense necessitat d'engabiar-los.
Més paraules
Més paraules
El dilluns 19 de gener començarà el miniespai Més paraules, un programa sobre les paraules i el llenguatge. Després de la bona acollida que va tenir l'espai Tenim paraula que es va emetre durant els mesos d'estiu, TV3 i MEDIApro han engegat aquest nou projecte dirigit per Ramon Solsona.
El contingut de Més paraules és un breu comentari d'una paraula, una expressió o una frase feta del català. En aquest cas, els protagonistes del programa són els creadors de la nostra llengua, els escriptors i les escriptores de les lletres catalanes.
Més paraules té dos objectius: d'una banda vol suscitar l'interès per la llengua d'una manera amena, distesa, agradable, sense impartir lliçons ni amonestar; de l'altra, el programa pretén donar a conèixer autors dels nostres dies i de la nostra llengua.
En el programa hi participaran noms consagrats de la literatura catalana i també altres de no tant coneguts, grans i joves, de tots els gèneres i de tots els àmbits geogràfics del domini català.
Més paraules durarà un minut aproximadament. Durant aquesta estona, el convidat farà la seva glossa, després es mostrarà un títol de la seva obra i l'espai es tancarà amb una frase final que és una mena de repicó a càrrec del mateix autor. Com a marca visual del programa, cal destacar les animacions que il·lustren el fil del discurs (tal com es feia en el Tenim paraula) i que tots els convidats aniran vestits de negre.
Més paraules s'estrenarà el dilluns 19 de gener just abans del Telenotícies Vespre (20.30h). Al cap d'uns dies, els programes es reemetran abans del
Telenotícies Migdia.
Els autors de la primera setmana seran Carles Capdevila, Enric Gomà, Miquel Desclot, Josep Maria Espinàs i Dolors Miquel. També es preveuen, per més endavant, les intervencions d'Eduard Márquez, Màrius Serra, Joan Pons, Jesús Tuson, Sergi Pàmies, Ferran Torrent i molts altres noms de la literatura catalana actual.
CUINES CATALUNYA
Truita del ganxet i espàrrecs
En Marc Ribas demostra que amb molt pocs ingredients es pot fer una autèntica meravella: truita del ganxet i espàrrecs.
"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.
Seccions fixes
Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.
Equip
Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García
Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)
Exilis
Exilis
Documental que, per mitjà de les experiències de tres persones de generacions diferents, mostra quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra.
Platges i nivell del mar
Quant temps podrem seguir gestionant les costes com en les últimes dècades? La majoria de les platges catalanes estan retrocedint i les mantenim abocant cada any grans quantitats de sorra. I el nivell del mar està pujant per l'escalfament global, els que neixen ara podrien veure'l pujar gairebé 1 metre, potser més.
Ens aproximem al tema estudiant casos de platges de Barcelona, Blanes, Malgrat de Mar, l'Estartit i Delta de l'Ebre, amb la participació de: R. Sardá, del CEAB-CSIC; C. Ibàñez, de l'IRTA de St. Carles de la Ràpita; J. Jiménez, de la UPC; M. Canals, de la UB; M. C. Llasat, de la UB; J. Guillén, de l'ICM-CSIC; i X. Quintana, de la UdG.
Nàpols
Miquel Calçada viatja fins a Itàlia per descobrir una ciutat caòtica que viu al peu del Vesuvi i que necessita una mà de pintura urgentment: Nàpols. Un poble amb el qual Catalunya ha compartit història, i també en Maradona. Amb l'ajuda de cinc catalans reflexionarà sobre si avui Alfons el Magnànim també hauria decidit conquerir-la.
París és la primera ciutat del món que ofereix als seus ciutadans una xarxa de cotxes elèctrics de lloguer perquè en facin ús quan els necessitin.
Florència, una ciutat assetjada pel turisme és també víctima del fenomen dels desnonaments.
Nyhavn o Nou Port és una de les zones més turístiques de la ciutat de Copenhaguen però el que poca gent sap és que en els seus carrers es va iniciar una cultura del tatuatge que va dessignar aquesta ciutat com la capital del tattoo dels països escandinaus durant més de 100 anys.
Holanda
El grup visita un important museu d'Amsterdam i es troba amb un conegut futbolista del Barça que els salva d'una situació ben difícil. Mentrestant, la Trini està buscant el seu germà, que des de fa més de vint anys viu a Holanda. Els dos germans, finalment, es retroben i ho celebren.
L'Agustina s'entrevista amb el detectiu que treballava pel Sebastià. El Toni i el Xavier són rivals per la Marga. El detectiu juga a dues baralles. La Pietat descobreix el joc de l'Antònia.
LA RIERA
La Nora no té cap problema a continuar inventant-se la seva pròpia vida. I això que la veritat es va escampant. En Quique es veu amb el que era el seu camell de capçalera. La Sònia s'està desesperant amb l'Ernest. Està clar que necessita ajuda. La Marina també busca ajuda per defensar-se de l'Ona, però no serà fàcil.
Alpens (Osona)
Passejades
PER LA PUNTA DE N'AMER
Per la Punta de n'Amer
L'equip de Passejades vol dedicar aquest capítol al poble de Sant Llorenç i a les víctimes de la torrentada del 9 d'octubre de 2018.
Avui na Maria i en Vicenç travessaran la Punta de n'Amer, una península natural protegida situada entre els nuclis de sa Coma i Cala Millor, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
Passaran per la possessió de sa Coma, on un temps s'hi feia una llet condensada molt popular. També veuran nius de metralladores, unes antigues pedreres de marès i la Cova de ses Crestes, habitada durant la prehistòria.
Continuaran cap al Castell de sa Punta, on l'historiador Ángel Aparicio els explicarà els secrets i la funció d'aquesta fortalesa peculiar. Abans d'arribar a Cala Millor trobaran la campiona Marga Fullana, esportista llorencina que s'entrena per sa Punta i guarda records vinculats a aquest bell paisatge.
Mercè Ribas - Puntaire
L'Herbós, població del Baix Penedès, és coneguda per les seves puntes. De fet, al poble hi ha tanta tradició que es diu que les nenes neixen amb un coixí entre les cames. Mercè Ribas segueix la tradició de fer puntes, un dels més bells ornaments, tant per a l'ús de la llar com per a ús personal.
Ocells cantaires
Pinsans, caderneres, verdums, passerells i parents pertanyen a la família dels fringíl·lids. Una família com una altra si no fos perquè tenen un cant molt apreciat i per aquest motiu han estat engabiats des de fa molts anys. La cultura dels ocellaires inclou la identificació d'una munió de cants i un gran coneixement dels ocells i el seu entorn. Algunes associacions d'ocellaires són ja centenàries i estan encara en actiu. Per això, a part de la vida d'aquests ocells, els sistemes tradicionals de caça i els concursos de cant són tot un món. Però un món que s'acaba. Les lleis són més estrictes i cada vegada hi ha menys ocellaires i més gent que posa menjadores artificials als ocells i els observa de prop sense necessitat d'engabiar-los.
Més paraules
Més paraules
El dilluns 19 de gener començarà el miniespai Més paraules, un programa sobre les paraules i el llenguatge. Després de la bona acollida que va tenir l'espai Tenim paraula que es va emetre durant els mesos d'estiu, TV3 i MEDIApro han engegat aquest nou projecte dirigit per Ramon Solsona.
El contingut de Més paraules és un breu comentari d'una paraula, una expressió o una frase feta del català. En aquest cas, els protagonistes del programa són els creadors de la nostra llengua, els escriptors i les escriptores de les lletres catalanes.
Més paraules té dos objectius: d'una banda vol suscitar l'interès per la llengua d'una manera amena, distesa, agradable, sense impartir lliçons ni amonestar; de l'altra, el programa pretén donar a conèixer autors dels nostres dies i de la nostra llengua.
En el programa hi participaran noms consagrats de la literatura catalana i també altres de no tant coneguts, grans i joves, de tots els gèneres i de tots els àmbits geogràfics del domini català.
Més paraules durarà un minut aproximadament. Durant aquesta estona, el convidat farà la seva glossa, després es mostrarà un títol de la seva obra i l'espai es tancarà amb una frase final que és una mena de repicó a càrrec del mateix autor. Com a marca visual del programa, cal destacar les animacions que il·lustren el fil del discurs (tal com es feia en el Tenim paraula) i que tots els convidats aniran vestits de negre.
Més paraules s'estrenarà el dilluns 19 de gener just abans del Telenotícies Vespre (20.30h). Al cap d'uns dies, els programes es reemetran abans del
Telenotícies Migdia.
Els autors de la primera setmana seran Carles Capdevila, Enric Gomà, Miquel Desclot, Josep Maria Espinàs i Dolors Miquel. També es preveuen, per més endavant, les intervencions d'Eduard Márquez, Màrius Serra, Joan Pons, Jesús Tuson, Sergi Pàmies, Ferran Torrent i molts altres noms de la literatura catalana actual.
CUINES CATALUNYA
Truita del ganxet i espàrrecs
En Marc Ribas demostra que amb molt pocs ingredients es pot fer una autèntica meravella: truita del ganxet i espàrrecs.
"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.
Seccions fixes
Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.
Equip
Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García
Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)
Exilis
Exilis
Documental que, per mitjà de les experiències de tres persones de generacions diferents, mostra quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra.
Platges i nivell del mar
Quant temps podrem seguir gestionant les costes com en les últimes dècades? La majoria de les platges catalanes estan retrocedint i les mantenim abocant cada any grans quantitats de sorra. I el nivell del mar està pujant per l'escalfament global, els que neixen ara podrien veure'l pujar gairebé 1 metre, potser més.
Ens aproximem al tema estudiant casos de platges de Barcelona, Blanes, Malgrat de Mar, l'Estartit i Delta de l'Ebre, amb la participació de: R. Sardá, del CEAB-CSIC; C. Ibàñez, de l'IRTA de St. Carles de la Ràpita; J. Jiménez, de la UPC; M. Canals, de la UB; M. C. Llasat, de la UB; J. Guillén, de l'ICM-CSIC; i X. Quintana, de la UdG.
Nàpols
Miquel Calçada viatja fins a Itàlia per descobrir una ciutat caòtica que viu al peu del Vesuvi i que necessita una mà de pintura urgentment: Nàpols. Un poble amb el qual Catalunya ha compartit història, i també en Maradona. Amb l'ajuda de cinc catalans reflexionarà sobre si avui Alfons el Magnànim també hauria decidit conquerir-la.
París és la primera ciutat del món que ofereix als seus ciutadans una xarxa de cotxes elèctrics de lloguer perquè en facin ús quan els necessitin.
Florència, una ciutat assetjada pel turisme és també víctima del fenomen dels desnonaments.
Nyhavn o Nou Port és una de les zones més turístiques de la ciutat de Copenhaguen però el que poca gent sap és que en els seus carrers es va iniciar una cultura del tatuatge que va dessignar aquesta ciutat com la capital del tattoo dels països escandinaus durant més de 100 anys.
Holanda
El grup visita un important museu d'Amsterdam i es troba amb un conegut futbolista del Barça que els salva d'una situació ben difícil. Mentrestant, la Trini està buscant el seu germà, que des de fa més de vint anys viu a Holanda. Els dos germans, finalment, es retroben i ho celebren.
L'Agustina s'entrevista amb el detectiu que treballava pel Sebastià. El Toni i el Xavier són rivals per la Marga. El detectiu juga a dues baralles. La Pietat descobreix el joc de l'Antònia.
LA RIERA
La Nora no té cap problema a continuar inventant-se la seva pròpia vida. I això que la veritat es va escampant. En Quique es veu amb el que era el seu camell de capçalera. La Sònia s'està desesperant amb l'Ernest. Està clar que necessita ajuda. La Marina també busca ajuda per defensar-se de l'Ona, però no serà fàcil.
Alpens (Osona)
Passejades
PER LA PUNTA DE N'AMER
Per la Punta de n'Amer
L'equip de Passejades vol dedicar aquest capítol al poble de Sant Llorenç i a les víctimes de la torrentada del 9 d'octubre de 2018.
Avui na Maria i en Vicenç travessaran la Punta de n'Amer, una península natural protegida situada entre els nuclis de sa Coma i Cala Millor, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
Passaran per la possessió de sa Coma, on un temps s'hi feia una llet condensada molt popular. També veuran nius de metralladores, unes antigues pedreres de marès i la Cova de ses Crestes, habitada durant la prehistòria.
Continuaran cap al Castell de sa Punta, on l'historiador Ángel Aparicio els explicarà els secrets i la funció d'aquesta fortalesa peculiar. Abans d'arribar a Cala Millor trobaran la campiona Marga Fullana, esportista llorencina que s'entrena per sa Punta i guarda records vinculats a aquest bell paisatge.
Mercè Ribas - Puntaire
L'Herbós, població del Baix Penedès, és coneguda per les seves puntes. De fet, al poble hi ha tanta tradició que es diu que les nenes neixen amb un coixí entre les cames. Mercè Ribas segueix la tradició de fer puntes, un dels més bells ornaments, tant per a l'ús de la llar com per a ús personal.
Ocells cantaires
Pinsans, caderneres, verdums, passerells i parents pertanyen a la família dels fringíl·lids. Una família com una altra si no fos perquè tenen un cant molt apreciat i per aquest motiu han estat engabiats des de fa molts anys. La cultura dels ocellaires inclou la identificació d'una munió de cants i un gran coneixement dels ocells i el seu entorn. Algunes associacions d'ocellaires són ja centenàries i estan encara en actiu. Per això, a part de la vida d'aquests ocells, els sistemes tradicionals de caça i els concursos de cant són tot un món. Però un món que s'acaba. Les lleis són més estrictes i cada vegada hi ha menys ocellaires i més gent que posa menjadores artificials als ocells i els observa de prop sense necessitat d'engabiar-los.
Més paraules
Més paraules
El dilluns 19 de gener començarà el miniespai Més paraules, un programa sobre les paraules i el llenguatge. Després de la bona acollida que va tenir l'espai Tenim paraula que es va emetre durant els mesos d'estiu, TV3 i MEDIApro han engegat aquest nou projecte dirigit per Ramon Solsona.
El contingut de Més paraules és un breu comentari d'una paraula, una expressió o una frase feta del català. En aquest cas, els protagonistes del programa són els creadors de la nostra llengua, els escriptors i les escriptores de les lletres catalanes.
Més paraules té dos objectius: d'una banda vol suscitar l'interès per la llengua d'una manera amena, distesa, agradable, sense impartir lliçons ni amonestar; de l'altra, el programa pretén donar a conèixer autors dels nostres dies i de la nostra llengua.
En el programa hi participaran noms consagrats de la literatura catalana i també altres de no tant coneguts, grans i joves, de tots els gèneres i de tots els àmbits geogràfics del domini català.
Més paraules durarà un minut aproximadament. Durant aquesta estona, el convidat farà la seva glossa, després es mostrarà un títol de la seva obra i l'espai es tancarà amb una frase final que és una mena de repicó a càrrec del mateix autor. Com a marca visual del programa, cal destacar les animacions que il·lustren el fil del discurs (tal com es feia en el Tenim paraula) i que tots els convidats aniran vestits de negre.
Més paraules s'estrenarà el dilluns 19 de gener just abans del Telenotícies Vespre (20.30h). Al cap d'uns dies, els programes es reemetran abans del
Telenotícies Migdia.
Els autors de la primera setmana seran Carles Capdevila, Enric Gomà, Miquel Desclot, Josep Maria Espinàs i Dolors Miquel. També es preveuen, per més endavant, les intervencions d'Eduard Márquez, Màrius Serra, Joan Pons, Jesús Tuson, Sergi Pàmies, Ferran Torrent i molts altres noms de la literatura catalana actual.
CUINES CATALUNYA
Truita del ganxet i espàrrecs
En Marc Ribas demostra que amb molt pocs ingredients es pot fer una autèntica meravella: truita del ganxet i espàrrecs.
"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.
Seccions fixes
Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.
Equip
Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García
Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)
Exilis
Exilis
Documental que, per mitjà de les experiències de tres persones de generacions diferents, mostra quines són les conseqüències identitàries i emocionals que comporta l'abandonament forçat de la pròpia terra.
Platges i nivell del mar
Quant temps podrem seguir gestionant les costes com en les últimes dècades? La majoria de les platges catalanes estan retrocedint i les mantenim abocant cada any grans quantitats de sorra. I el nivell del mar està pujant per l'escalfament global, els que neixen ara podrien veure'l pujar gairebé 1 metre, potser més.
Ens aproximem al tema estudiant casos de platges de Barcelona, Blanes, Malgrat de Mar, l'Estartit i Delta de l'Ebre, amb la participació de: R. Sardá, del CEAB-CSIC; C. Ibàñez, de l'IRTA de St. Carles de la Ràpita; J. Jiménez, de la UPC; M. Canals, de la UB; M. C. Llasat, de la UB; J. Guillén, de l'ICM-CSIC; i X. Quintana, de la UdG.
Nàpols
Miquel Calçada viatja fins a Itàlia per descobrir una ciutat caòtica que viu al peu del Vesuvi i que necessita una mà de pintura urgentment: Nàpols. Un poble amb el qual Catalunya ha compartit història, i també en Maradona. Amb l'ajuda de cinc catalans reflexionarà sobre si avui Alfons el Magnànim també hauria decidit conquerir-la.
París és la primera ciutat del món que ofereix als seus ciutadans una xarxa de cotxes elèctrics de lloguer perquè en facin ús quan els necessitin.
Florència, una ciutat assetjada pel turisme és també víctima del fenomen dels desnonaments.
Nyhavn o Nou Port és una de les zones més turístiques de la ciutat de Copenhaguen però el que poca gent sap és que en els seus carrers es va iniciar una cultura del tatuatge que va dessignar aquesta ciutat com la capital del tattoo dels països escandinaus durant més de 100 anys.
Holanda
El grup visita un important museu d'Amsterdam i es troba amb un conegut futbolista del Barça que els salva d'una situació ben difícil. Mentrestant, la Trini està buscant el seu germà, que des de fa més de vint anys viu a Holanda. Els dos germans, finalment, es retroben i ho celebren.
L'Agustina s'entrevista amb el detectiu que treballava pel Sebastià. El Toni i el Xavier són rivals per la Marga. El detectiu juga a dues baralles. La Pietat descobreix el joc de l'Antònia.
LA RIERA
La Nora no té cap problema a continuar inventant-se la seva pròpia vida. I això que la veritat es va escampant. En Quique es veu amb el que era el seu camell de capçalera. La Sònia s'està desesperant amb l'Ernest. Està clar que necessita ajuda. La Marina també busca ajuda per defensar-se de l'Ona, però no serà fàcil.
Alpens (Osona)
Passejades
PER LA PUNTA DE N'AMER
Per la Punta de n'Amer
L'equip de Passejades vol dedicar aquest capítol al poble de Sant Llorenç i a les víctimes de la torrentada del 9 d'octubre de 2018.
Avui na Maria i en Vicenç travessaran la Punta de n'Amer, una península natural protegida situada entre els nuclis de sa Coma i Cala Millor, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
Passaran per la possessió de sa Coma, on un temps s'hi feia una llet condensada molt popular. També veuran nius de metralladores, unes antigues pedreres de marès i la Cova de ses Crestes, habitada durant la prehistòria.
Continuaran cap al Castell de sa Punta, on l'historiador Ángel Aparicio els explicarà els secrets i la funció d'aquesta fortalesa peculiar. Abans d'arribar a Cala Millor trobaran la campiona Marga Fullana, esportista llorencina que s'entrena per sa Punta i guarda records vinculats a aquest bell paisatge.
Mercè Ribas - Puntaire
L'Herbós, població del Baix Penedès, és coneguda per les seves puntes. De fet, al poble hi ha tanta tradició que es diu que les nenes neixen amb un coixí entre les cames. Mercè Ribas segueix la tradició de fer puntes, un dels més bells ornaments, tant per a l'ús de la llar com per a ús personal.
Ocells cantaires
Pinsans, caderneres, verdums, passerells i parents pertanyen a la família dels fringíl·lids. Una família com una altra si no fos perquè tenen un cant molt apreciat i per aquest motiu han estat engabiats des de fa molts anys. La cultura dels ocellaires inclou la identificació d'una munió de cants i un gran coneixement dels ocells i el seu entorn. Algunes associacions d'ocellaires són ja centenàries i estan encara en actiu. Per això, a part de la vida d'aquests ocells, els sistemes tradicionals de caça i els concursos de cant són tot un món. Però un món que s'acaba. Les lleis són més estrictes i cada vegada hi ha menys ocellaires i més gent que posa menjadores artificials als ocells i els observa de prop sense necessitat d'engabiar-los.
CUINES CATALUNYA
Truita del ganxet i espàrrecs
En Marc Ribas demostra que amb molt pocs ingredients es pot fer una autèntica meravella: truita del ganxet i espàrrecs.
"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.
Seccions fixes
Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.
Equip
Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García
Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)
Alba Robles - Por mi te puedes marchar
