Les dones lideren amb nota la lluita contra la Covid-19

Hi ha gairebé tantes maneres de fer front a la crisi del coronavirus com països i, amb mètodes diferents, resultats també molt diferents. Els països que es posen com a exemple de bona gestió són aquells que tenen menys morts en relació a la població i fan més tests. La majoria tenen una cosa en comú: Estan governats per dones. Això no exclou que hi hagi països dirigits per homes que també han aconseguit acorralar la Covid-19, com Corea del Sud, però les dades avalen l'eficiència de la gestió "femenina". Agafem com a marc de referència els 37 membres de l'OCDE, estats que comparteixen uns estàndards democràtics i econòmics. A la llista, hi ha set països governats per dones i, d'aquests, sis tenen una taxa inferior a 100 morts per milió d'habitants. Les línies de punts indiquen els països amb una dona a l'executiu. Clica sobre el nom de cada país per veure la seva trajectòria. !function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"])for(var e in a.data["datawrapper-height"]){var t=document.getElementById("datawrapper-chart-"+e)||document.querySelector("iframe[src*='"+e+"']");t&&(t.style.height=a.data["datawrapper-height"][e]+"px")}}))}(); Al gràfic s'hi ha inclòs Taiwan, amb una dona al govern, perquè, tot i que no forma part de l'OCDE, té un nivell socioeconòmic comparable. Les dades tenen com a punt d'inici el 10 de març, data en què Espanya va acumular més de 20 defuncions per Covid-19. Dels països membres de l'OCDE que tenen més de 100 morts per milió d'habitants, només un, Bèlgica, té una dona com a primera ministra. !function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"])for(var e in a.data["datawrapper-height"]){var t=document.getElementById("datawrapper-chart-"+e)||document.querySelector("iframe[src*='"+e+"']");t&&(t.style.height=a.data["datawrapper-height"][e]+"px")}}))}(); Però Bèlgica no seria del tot comparable amb la resta de països. El govern belga va decidir incloure a les dades de morts per Covid-19 les defuncions en hospitals, residències, centres sociosanitaris i domicilis, tant de casos positius com sospitosos. La primera ministra, Sophie Wilmès, justificava així la seva decisió: "Hem optat per la transparència absoluta en la comunicació de les defuncions" El canvi en el recompte va doblar les morts al país i el va convertir en el segon del món en nombre de defuncions per milió d'habitants -superat només per San Marino- i el primer de l'OCDE. En el gràfic es pot veure com Espanya ocupa la segona posició en morts per milió d'habitants. Cal tenir en compte que el Ministeri de Sanitat espanyol només comptabilitza les mort confirmades amb una prova PCR o test d'anticossos, no les morts sospitoses com fa Bèlgica. Rapidesa i proactivitat Els experts coincideixen que els països que han resistit més bé l'embat del coronavirus són aquells que han actuat més ràpid i amb més previsió. A Nova Zelanda, la primera ministra, Jacinda Ardern, va tancar les fronteres abans que hi hagués ni un sol mort. A Taiwan, amb la lliçó apresa pel brot de SARS del 2003, la primera ministra Tsai Ing-wen va intensificar les mesures de control a ports i aeroports, i va posar en marxa un sistema exhaustiu de rastreig i detecció de casos sospitosos. La primera ministra d'Islàndia, Katrín Jakobsdóttir, va optar per fer front al virus amb l'estratègia dels testos massius, superant, fins i tot, Corea del Sud o Alemanya en nombre de test per milió d'habitants. Potser hi ha qui pensa que pel fet de ser illes ho tenen més fàcil. Noruega, Finlàndia i Dinamarca estan governats per dones. Les dades demostren que han fet front a l'epidèmia molt millor que Suècia, que va decidir implantar mesures molt més tard que la resta de països europeus. Explicar les mesures, no imposar-les Des del principi de la crisi, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va comunicar als ciutadans la gravetat de la situació. Això contrasta amb el posicionament d'alguns dels seus homòlegs, que van negar l'afectació real que podia tenir la pandèmia. Van perdre un temps preciós. Demostrant que se sent còmoda en terreny científic -Merkel és doctora en Física-, la cancellera no va imposar mesures, sinó que va fer servir la pedagogia per fer entendre la importància de seguir les recomanacions de les autoritats. En una roda de premsa, Merkel va fer gairebé una classe magistral sobre el factor de contagi del virus, conegut com a R, i què podria passar si els contagis augmentaven. Aflojar ya las medidas de la pandemia por coronavirus? La Canciller Ángela Merkel expresa: también en Alemania es el margen para relajamiento muy pequeño. Vean en el video subtitulado las explicaciones de la Canciller. pic.twitter.com/JI9FKgxnzv Peter Ptassek - Embajador de Alemania en Colombia (@alemEmbajador) April 17, 2020 Seguint les recomanacions de científics i epidemiòlegs i els bons resultats de països com Taiwan o Corea del Sud, Alemanya ha basat la seva estratègia en fer el màxim de testos possibles per detectar els casos positius i aïllar-los. Lideratge basat en l'empatia En temps d'incertesa, la informació és clau. La primera ministra noruega, Erna Solberg, va fer una roda de premsa responent només preguntes d'infants. L'acompanyaven el ministre de Família, Kjell Ingolf Ropstad, i la ministra d'Educació, Guri Melby. La posada en escena va ser sòbria i seriosa, en cap cas infantil Podria haver estat un acte banal, buit, centrat simplement a donar una bona imatge o, fins i tot, cursi. Erna Solberg el va convertir en un exercici d'empatia: "És normal estar espantat quan passen tantes coses a la vegada" Lideratge amb estil propi El concepte de poder està encara molt relacionat amb elements tradicionalment masculins com l'agressivitat o la força. Quan parlem de lideratges femenins és impossible no pensar en Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit entre 1979 i el 1990. Els seus assessors li van dir que si volia arribar a Downing Street havia d'anar a un logopeda per aprendre a tenir una veu més greu. La van voler fer renunciar a la seva feminitat, però la coneguda com a "dama de ferro" no va acceptar treure's les perles o les bosses de mà. Era el principi d'un canvi per demostrar que el lideratge femení havia arribat per quedar-se. Patrycia Centeno, experta en comunicació política i col·laboradora del programa "Estat de Gràcia", és taxativa en el diagnòstic. Creu que la raó principal de l'èxit en la gestió de la crisi del coronavirus és que les dones són més eficaces que els homes: "Quan els homes es trobaven amb una bèstia (problema) tenien tres opcions: lluitar, paralitzar-se o fugir. Les dones, al no tenir tanta força física, ens enfrontàvem a les bèsties (problemes) d'una manera més original. Havíem de pensar." En ple segle XXI, només hi ha una vintena de països dirigits per dones però, amb la crisi del coronavirus, elles han demostrat que saben liderar amb previsió i eficàcia, i des de l'empatia, la transparència i la capacitat d'escoltar. I tot això, sense renunciar a la feminitat. Anna Maria Vidal, experta en lideratge, afirma que encara queda molt camí per recórrer perquè el poder real que tenen les dones és molt minoritari. El sostre de vidre existeix a les empreses i també als lobbies que belluguen el món. Tot i això, Vidal és optimista: "La paritat és un mal menor en un temps de transició fins que una persona sigui llegida per les seves qualitats i no per si és home o dona. El que està clar és que el moviment és imparable"

Les dones lideren amb nota la lluita contra la Covid-19

Alemanya, Nova Zelanda, Taiwan, Noruega o Islàndia. Les dades avalen que elles han sabut frenar millor el coronavirus