Les cèl·lules tenen receptors en la membrana que poden respondre a estímuls externs com ara els que provoquen els medicaments, i aquests receptors estan vinculats a proteïnes que actuen com a controladores d'aquests senyals. Aquestes proteïnes són com semàfors que limiten, per exemple, el temps d'actuació dels fàrmacs o la seva intensitat.   Algunes proteïnes actuen com a semàfors que regulen l'efecte dels fàrmacs (Christian Chauvet) Un equip internacional, liderat per la Universitat de Birmingham, al Regne Unit, amb participació de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, IMIM, ha analitzat com una proteïna en concret, la beta arrestina, controla l'efecte de determinats receptors cel·lulars implicats en el funcionament dels fàrmacs. Una proteïna controla l'efecte i l'acció de molts medicaments (IMIM) L'IMIM és l'únic centre de l'Estat que ha participat en la recerca, concretament ha aportat les eines necessàries per realitzar simulacions a escala atòmica de l'activitat de les proteïnes que s'han analitzat. Una proteïna present en gairebé la meitat dels fàrmacs L'estudi el publica la revista Cell i mostra, per primera vegada i amb un detall sense precedents, el funcionament d'aquestes proteïnes controladores dels estímuls dins de la cèl·lula. Això ha permès veure que gran part dels medicaments que tenim actualment al mercat, concretament més del 40%, es regulen per la beta arrestina, com ha explicat Jana Selent, de l'IMIM, una de les responsables de l'estudi: "La proteïna és dintre de la cèl·lula i actua com un controlador de quan s'activen els receptors. I pot modular o bloquejar els senyals d'acció del fàrmac quan hi ha un excés d'estímul, o fins i tot transferir aquest efecte a una altra localització dins de la cèl·lula." Fer els medicaments més segurs L'estudi marca una via, segons Selent, per poder regular els efectes secundaris dels fàrmacs modulant la manera com actuen dins de les cèl·lules. És a dir, pot actuar com una eina per reduir la toxicitat dels medicaments.  "Molts medicaments tenen efectes adversos, i ara ja sabem on hem d'actuar per millorar-los. Sabem on hem de buscar per disminuir aquesta toxicitat simplement modulant l'acció de la beta arrestina amb el receptor de la cèl·lula." Jana Selent és la investigadora de l'IMIM que ha participat en l'estudi (IMIM) Fàrmacs més eficaços Però poder modular aquesta proteïna també pot repercutir en l'efecte que tenen els fàrmacs en la cèl·lula i com respon a aquests estímuls. És a dir, es pot aconseguir que el medicament sigui més eficaç. "Si regulem les interaccions de la beta arrestina, inhibint-la o potenciant-la, no només poden disminuir els efectes secundaris sinó que també podríem aconseguir que els fàrmacs funcionin millor i actuïn de manera més eficaç." Els investigadors creuen que modulant la beta arrestina es poden millorar els medicaments (MonPlaneta) La investigació també suggereix que en el disseny de nous medicaments caldria tenir en compte que estiguin regulats per la beta arrestina perquè això permetria ajustar molt millor la seva eficàcia i els seus possibles efectes nocius.  Els responsables de l'estudi creuen que la recerca pot ser especialment útil en el desenvolupament de fàrmacs per combatre el dolor o contra patologies com la diabetis o les malalties cardiovasculars.