Un grup de catalans al Marroc: "L'endemà del terratrèmol ja no hi havia camí, saltàvem rocs"

Montse Farré, d'Olesa de Montserrat, i Guillem Barceló, de Santa Eulàlia de Riuprimer, formen part d'un grup de catalans que van viure el dramàtic terratrèmol del Marroc en un refugi d'alta muntanya, a 3.000 metres d'altitud. La majoria no es coneixia fa una setmana, però el que van viure la nit del dissabte 9 de setembre els unirà, ben segur, per sempre. Sortosament per a ells, tot plegat ha quedat en un ensurt enorme i les imatges de la devastació, ben a prop. A @CatalunyaRadio i @Catinformacio ja som a l'epicentre del sisme del Marroc. A Talat N'Yakoub els equips de rescat continuen treient cadàvers d'entre la runa. pic.twitter.com/3JzErnPLI2 LaPoblet (@montsepoblet) September 10, 2023 L'aire va començar a bufar fort El grup va arribar al Marroc el dimecres anterior per pujar muntanyes. L'objectiu final era el Toubkal, que amb 4.167 metres d'altitud és el cim més alt de la serralada de l'Atles. Dijous van sortir cap a Imlil, un poble a pocs quilòmetres de l'epicentre del terratrèmol. Des d'allí, van començar a caminar muntanyes amunt. La nit del divendres al dissabte la van pasar al refugi de Lepiney. Aquell vespre van sopar aviat, cap a les 9, i es van posar a dormir. Alguns estaven cansats i van agafar el son ràpid, però a d'altres els costava, com explica en Guillem: "A les 11 de la nit vam començar a notar com l'aire bufava molt més fort, i això va despertar la majoria. Després va haver-hi un tremolor que va anar pujant d'intensitat, i tenies la sensació que o bé el sostre sortiria cap amunt o que tu baixaries cap avall." La Montse és de les que es va despertar amb el soroll: "Se'ns va fer etern. Després el tremolor va parar, hi ha va haver una rèplica molt més fluixa, i després sentim un cop final. Érem a la muntanya i temíem molt que les pedres anessin baixant." Un dels guies que els acompanyava, que aquella nit va dormir al ras perquè a dins hi havia molta gent, va rebre l'impacte d'una pedra de dimensions considerables que va anar a parar contra el refugi i li va tocar al cap. La sacsejada era evident en alguns edificis d'Imlil (Adan Casado i Clara Sabadell) Camins plens de pedres Després del primer ensurt, i enmig de la foscor de la nit, comencen els dubtes sobre el que acaben de viure. Els nervis i l'ansietat fan acte de presència en algun cas, les mules que fan servir per carregar el material s'espanten i surten esperitades, i les hores passen lentes esperant que surti el sol. El neguit és evident i obvi entre alguns dels guies marroquins que tenen la família al poble que hi ha al fons de la vall. Algun, fins i tot, decideix no esperar que es faci clar i baixar en plena nit. La Montse explica com va ser la seva baixada, un cop es va fer de dia: "L'endemà al matí ja no hi havia camí. Era impossible que les mules poguessin passar i vam haver d'anar saltant rocs per baixar." Si feia unes hores, pujant, el camí era una mena de "corriol com els que ens trobaríem a Catalunya", diu en Guillem, amb pedres petites i pols, després del terratrèmol l'escenari era tot un altre. En algun punt, els rocs que havien rodolat per la falda de la muntanya tallaven el camí i s'amuntegaven amb un metre o dos d'altitud. Els guies anaven comprovant si, a les casetes que hi ha durant l'itinerari de persones que venen begudes als excursionistes, hi havia alguna víctima. Per sort, ningú hi havia passat la nit. Alguns dels llocs de pujada, on es venen begudes per als excursionistes, plens de pedres (Adan Casado i Clara Sabadell) Un cop a baix, ja a Imlil, on van dormir en una haima encara per la por que una nova rèplica fes caure més edificis, les comunicacions estaven tallades i no podien parlar amb calma amb les famílies per tranquil·litzar-les. Tampoc per saber ells la magnitud de la situació que acabaven de viure. Les esllavissades es fan evidents a les carreteres de la zona (Adan Casado i Clara Sabadell) El grup de catalans van començar a caminar, uns 4 quilòmetres, i després van culminar el trajecte amb vehicle. Poc trànsit, pedres al mig del camí, camions militars i màquines excavadores intentant netejar les vies de comunicació. Finalment, van poder arribar a Marràqueix: "Ara ets en un hotel, però encara pendent de qualsevol sorollet, a veure què passa." Haurà estat una vivència impossible d'oblidar.

Un grup de catalans al Marroc: "L'endemà del terratrèmol ja no hi havia camí, saltàvem rocs"

Uns excursionistes expliquen com van viure la situació en un refugi de muntanya a 3.000 metres