L'Anna Costal Fornells dedica l'últim "De primera mà" de la temporada a Josep Oller i Roca, que va néixer a Terrassa el 1839. Un home modern, dels primers que van tenir automòbil i que van fer ciclisme, i que va ser íntim amic de Toulouse-Lautrec i d'altres artistes que sovintejaven Montmartre. Va ser el responsable de la diversió a la capital francesa durant més de quaranta anys, per això l'anomenaven "el Napoleó de les atraccions".
L'Anna Costal i Fornells dedica la secció al compositor Joan Baptista Espadaler i Colomer, que va néixer a Sant Quirze de Besora el 1878 i va morir el 1917, força jove, als 39 anys. Se sap que va compondre diverses peces corals, com a mínim una missa i que el seu catàleg de cançons devia ser extens.
Amb Anna Costal i Fornells descobrim la vida professional d'una de les mezzosopranos catalanes més internacionals que hem tingut en les primeres dècades del segle XX: Maria Pichot i Gironès, que va néixer a Barcelona el 12 o 13 de juny de l'any 1879. Es va casar als 18 anys amb el músic Joan Gay i Planella i de seguida va adoptar el seu cognom com a nom artístic.
Una secció dedicada a una compositora i cantant mallorquina, Matilde Escalas i Xamení, amb una vida plena d'interrogants. No s'ha conservat correspondència ni en els fons documentals dels destinataris potencials, i les cartes rebudes van ser destruïdes per la família. A més, bona part de la seva obra compositiva també va desaparèixer durant la Guerra Civil.
Anna Costal i Fornells dedica el seu espai a Carme Karr i Alfonsetti, una escriptora, periodista i compositora que, a més, va dedicar bona part de la seva vida a l'activisme per diverses causes: és coneguda sobretot pel feminisme militant, però també va formar part, per exemple, del Comitè Internacional de la Lliga dels Països Neutrals i del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.
Amb Anna Costal resseguim la història de Lluïsa Bosch i Pagès, intèrpret d'arpa de renom internacional que va néixer a Altstätten, Suïssa, el 1880. Lluïsa Bosch va néixer lluny de Catalunya, però el seu pare era vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola a Suïssa i la seva cosina una altra arpista catalana, Àngela Corominas.
Anna Costal i Fornells dedica la secció a una orquestra que, de fet, es va fundar al segle XIX, Els Fatxendes de Sabadell, que després va canviar el nom a Río Club i que, quan els seus músics van trepitjar Cuba per primera vegada, per motius de màrqueting, va passar a anomenar-se Orquestra Casino de Sevilla.