"La majoria de les coses que jo vaig estudiar ja no són vàlides." Així parla del canvi climàtic el meteoròleg Tomàs Molina al "Catalunya nit" de Manel Alías, on participa diàriament, la setmana que fa 60 anys. I és que, malgrat que quan va estudiar Física a la universitat no pensava a dedicar-se a la meteorologia (de fet, es va decidir per la carrera atret per l'astronomia o per convertir-se en professor de física o matemàtiques), finalment ha dedicat molts anys de la seva vida a estudiar el medi ambient.

View this post on Instagram

A post shared by Catalunya Ra?dio (@catalunyaradio)

Segons explica, el món ha canviat: "Ens hem tropicalitzat, meteorològicament parlant." De fet, apunta que hi ha molts fenòmens --com els esclafits càlids que van causar una víctima mortal al festival Medusa de Cullera l'agost del 2022, quan una forta ventada va fer caure part de l'escenari-- que no eren propis d'aquí i ara els tenim:

"Quan jo vaig estudiar els huracans, per exemple, la lliçó era que no n'hi havia. Abans, l'autoritat dels huracans a la nostra àrea, que seria el Hurricane Center dels Estats Units, s'acabava en un meridià a l'oest de les illes Açores. Avui, els huracans arriben a Irlanda, a les Canàries i a la península Ibèrica, on han fet morts. A Catalunya encara no ens han fet mal, però tenim altres coses com els 'medicanes', els huracans mediterranis, que van ser responsables, entre altres coses, dels 20.000 morts de Líbia o de les inundacions per les quals s'ha perdut més d'un 25% de la terra de cultiu a Grècia."

Amb tot, Molina fuig de l'alarmisme i --malgrat que assegura que hem d'estar "preparats i actius"-- diu que el que vivim actualment "no és pitjor, és diferent":

"Moltes vegades ho comparo amb la meva edat. Estava millor amb 20 anys? No ho puc dir, estava diferent. I tampoc hi tornaré, per tant no hi dono voltes. Això no vol dir que no miri d'alimentar-me bé o fer esport i arribar als 70 amb les millors condicions."

En aquest sentit, doncs, el meteoròleg entén que hi hagi "moltes persones espantades, desorientades o simplement enfadades", però també alerta dels "moviments conspiranoics que troben explicacions inversemblants a les coses que estan passant". Segons ell, el que està passant és que "al món se'ns nota i això està fent canviar les coses":

"Hem d'intentar que se'ns noti menys i adaptar-nos a aquelles coses que estan canviant. Són les dues obligacions que ens hem de posar no com a ciutadans, sinó com a planeta."

"Sentir" el que passa, la clau d'un bon home del temps

Pel que fa a la seva feina, Molina apunta que --a diferència del que passava fa temps, quan el sistema de pronòstic es basava en el que s'anomenava l'ull del predictor, a partir de la seva memòria, percepció o fins i tot el que ell presenta com a art-- avui "no és difícil fer la previsió del temps a Catalunya". Explica que, actualment, es basa en models, els mateixos que qualsevol ciutadà té al seu telèfon mòbil, i el que sí que cal és saber discernir "quin model té raó".

Però si qualsevol persona pot saber el temps que farà només consultant el seu telèfon, per què els espais del temps continuen triomfant a la televisió catalana? Segons Molina, la clau és que ja no parlen del temps:

"Dels quatre minuts i mig que fem, al pronòstic clàssic, el dels mapes del temps, hi dediquem 50 segons. La nostra feina actual és compartir el perquè del pronòstic i les implicacions que té. Al mòbil potser hi posa que dimecres plou i un no recorda que dimecres plou. En canvi, nosaltres t'ensenyem aquell front, te l'expliquem, t'ensenyem el que ha fet a Galícia i tot plegat s'entén més... I si aquell front és perillós, també et posem en alerta."

I és que, a banda de saber llegir mapes, Molina ha destacat en la seva carrera per ser un gran comunicador. Des que va començar a TV3, ha tingut l'oportunitat d'aprendre de grans noms com Antoni Castejón o Eliseu Vilaclara a ser un bon home del temps, una figura que és "com una tradició a Catalunya", i això li fa "més fàcil" dedicar-s'hi:

"No em vaig presentar a les proves, però va anar-hi tota la meva classe de la facultat i m'hi van animar, perquè jo feia teatre infantil, estava a la Ràdio Ciutat de Badalona... Vaig trucar, em van dir que ja les havien tancat, però em van deixar presentar i vaig guanyar el lloc."

Espai de la méteo amb Antoni Castejón (Arxiu TV3)

Quan va començar, admet que sabia algunes coses de física de l'atmosfera, "però no sabia pronosticar gens ni mica". Per això, es va llegir un llibre de Javier Martín Vide ("aquí tenim molta tradició d'ensenyar pronòstic", diu) i així va començar:

"El com presentar, bàsicament el vaig heretar de Castejón. Més que la part de comunicar, la part de sentir, la que ens fa més pròxims com a comunicadors."

I és que diu Molina que ser meteoròleg no es tracta només de saber el temps que farà, sinó "sentir el que passa al nostre voltant". Així ho fa des del primer cop que va fer la previsió a TV3, "amb veu de nen petit i fent errades lingüístiques" que va anar millorant amb l'ajuda de lingüistes com Teresa Maria Castanyer. I recorda que va donar-li pas la periodista Fina Brunet:

"Si plou, perquè cal que plogui, estem contents, i si plou massa estem afectats. Sentir el mateix que senten les altres persones."

Una carrera d'innovació i fe

Segons Molina, no cal ser un gran meteoròleg per fer una predicció només mirant al cel. Ell mateix, quan fa classes a la facultat, diu als seus alumnes que un meteoròleg "ha de ser capaç de pronosticar el temps, despullat, en una illa deserta" i que, malgrat que no serà el mateix que si es té accés a satèl·lits o superordinadors, han de poder pronosticar el temps en qualsevol circumstància.

En aquest sentit, fa un repàs de com han canviat les eines que fan servir els meteoròlegs des que ell va començar a TV3, quan --diu-- no hi havia res semblant al que s'utilitza avui dia:

"Quan vaig entrar teníem un teletip meteorològic. Ens arribaven tot de números que transcrivíem en un mapa i dibuixàvem a mà les isòbares i les isotermes, primer en un paper. Després van comprar una màquina que es deia kyron, que tenia 16 colors, i érem l'única televisió d'Espanya que ho teníem. Vam ser molt innovadors, hem anat canviant contínuament."

També recorda que TV3 va adquirir el segon meteosat que va haver-hi a Espanya i el primer radar meteorològic que ha tingut mai una televisió a Europa, que va comprar ell mateix als Estats Units:

"Hem estat impulsors de moltes coses. Quan vam decidir que posàvem el radar necessitàvem permisos i, tot i que vam complir amb tot, ens van dir que no. I el director en aquella època, com que també havíem obert el Canal 33 sense permís, va decidir tirar endavant igualment."

Tota una carrera de contacte amb la ciència que, amb tot, no és incompatible amb el fet que es mostri obertament una persona creient. Per a ell, que va conèixer la seva dona a missa, una cosa i l'altra "no tenen per què tenir cap relació":

"Ho comparo moltes vegades amb l'amor: per què estimes algú no té cap explicació, passa com passa. Doncs amb la fe ho veig igual. Un té aquesta percepció que hi ha alguna cosa més que ens omple com a societat i com a persones, que és Déu. En la nostra tradició és Jesús, potser en altres tradicions és una altra deïtat; jo no li trobo molta importància a qui sigui el Déu veritable. És una cosa que ens conforta, cosa que alguna vegada necessitem tots, que ens permet buscar una mena d'ajut i que ens acompanya i, al mateix temps, ens obliga a portar-nos millor. Perquè si tu fas alguna cosa que no està bé tens menys perdó."

De moment, Molina --que va ser concebut, segons van confessar-li els seus pares, durant la gran nevada del 1962-- encara no sap quan es jubilarà. El que sí que sap és que el seu objectiu de vida actualment és ser doctor amb 60 anys, quan presenti la seva tesi aquest semestre.

Tomàs Molina: "La majoria de les coses que vaig estudiar ja no són vàlides"

El meteoròleg aprofita que fa 60 anys per repassar la seva carrera als mitjans de comunicació públics catalans, des d'on ha dedicat molts anys d'estudi al medi ambient