Sèries de la setmana: dels espies d'Slow Horses a la criança responsable d'Això no és Suècia

"Slow Horses" Semàfor verd A quina plataforma? A Apple TV+ (6 episodis de 50 minuts). De què va? És una sèrie d'espies protagonitzada per espies que en algun punt de la seva carrera l'han espifiat tant que els han marginat en una oficina on es fan només tasques burocràtiques avorrides. És una manera d'empentar-los perquè deixin la feina. El seu cap, que interpreta Gary Oldman, és el rei dels deixats. Brut, amb cabells greixosos, hàbits zero saludables. I s'encarrega d'insistir-los que són mals espies i que haurien de deixar la feina. Malgrat tot, aquests espies fracassats acaben participant en missions importants i fins i tot són capaços de ser els herois. En cada temporada es presenta una missió diferent, de manera que la sèrie combina el dia a dia a l'oficina amb elements clàssics del gènere de l'espionatge, com escenes d'acció, documents que s'han d'amagar o personatges que semblen una cosa i en són una altra. A la tercera temporada, la missió és més personal, ja que involucra a un dels membres del grup al que hauran de escatar. El millor: El carisma dels protagonistes. Tenen més personalitat aquests espies que s'equivoquen sovint que no pas el clàssic espia que ho fa tot perfecte. És un trencament que s'agraeix. El cant a la deixadesa i a l'error de la sèrie és pràcticament alliberador. Els actors ho fan molt bé i el guió que intel·ligent i divertit, al mateix temps que és capaç de generar tensió. El pitjor: De vegades les pistes que troben els personatges són molt convenients. El clàssic objecte petit que cau en el moment oportú perquè després els protagonistes els trobin i dedueixin què ha passat. Com a sèrie d'espies, de vegades fa concessions al gènere que li van molt bé però són una mica facilones. La recomanes? Sí, molt. Probablement és la millor sèrie no esteu mirant. Ha passat injustament desapercebuda. "Una familia normal" Semàfor groc A quina plataforma? Netflix (6 episodis d'entre 40 i 50 minuts). De què va? Explica la història d'una família que està marcada per un fet molt concret: quan la filla era adolescent es va embolicar amb un noi més gran que ella que la va acabar violant. El pare de la noia i sobretot la mare, que és advocada, decideixen no denunciar perquè pensen que perdran el judici i només traumatitzaran la seva filla. Uns anys més tard, la filla és acusada d'assassinat d'un noi. No és el que va violar, però totes dues coses estan relacionades. A partir d'aquí es van destapant secrets de la família. El millor: El joc que estableix amb els punts de vista dels personatges. Un mateix fet el pot mostrar des de la perspectiva de la filla, del pare i de la mare, i amb cada canvi de mirada veiem i descobrim coses diferents. Aquesta dinàmica fa que dubtem de tot i dona agilitat al desenvolupament del misteri. També destacaria l'actriu que interpreta la filla, Alexandra Karlsson Tyrefors. És el seu primer paper i és realment creïble en tot moment. El pitjor: Hi ha un moment a mitja història que perd tensió i flaqueja una mica. Es creen subtrames personals d'alguns personatges que no són realment imprescindibles per la trama principal i això debilita el conjunt. Són sis episodis i en podria tenir quatre. Totalment recomanada. Si busqueu una sèrie de misteri és una bona proposta. Us farà donar voltes a la història fins al final. "Això no és Suècia" Semàfor verd A quina plataforma? 3Cat (8 episodis de 40 minuts. De moment només hi ha disponible el primer). De què va? És una sèrie sobre la criança. Concretament, sobre la intenció de fer la millor criança possible, cosa que es pot convertir fàcilment en una obsessió, tal com passa als protagonistes, una parella que va a viure a un barri de muntanya de Barcelona per pujar els seus fills en un entorn més sa, i que tenen molts dels tics i les histèries que defineix una generació de mares i pares que volen fer les coses d'una manera diferent als seus pares. Això els porta a estar permanentment atabalats perquè ho volen fer tot perfecte. El millor: El millor de la sèrie és que els personatges són molt reconeixibles i que converteix les càrregues dels protagonistes per la mena de pares que volen ser en un motiu per riure provocant una distensió que és balsàmica sobretot pels qui tenim fills. Es nota que l'Aina Clotet, que és co-creadora de la sèrie, parla sobre el que coneix i que ha exorcitzat preocupacions pròpies. El fet que el seu company a la vida real, l'actor Marcel Borràs, interpreti també el seu company a la ficció, també ajuda a donar un intangible realista a la dinàmica familiar. I l'han encertat de ple amb l'actriu que interpreta la filla gran, la Violeta Sanvisens, que és molt espontània, que és el que necessita un personatge que contraposen a la rigidesa dels pares. Però sobretot la sèrie l'encerta en no ridiculitzar en extrem els pares. Les seves preocupacions tenen la seva raó de ser i el guió també té moments en què se'ls pren seriosament. Al capdavall, volen assegurar que els seus fills seran feliços en un moment en què es parla molt del deteriorament de la salut mental dels joves, que apareix al guió en un gir contundent. El pitjor: La protagonista de vegades és una caricatura d'un tipus de persona molt concret. En una comèdia hi ha d'haver una porció d'exageració, és clar. Però si la protagonista no tingués tants elements estereotípics funcionaria igualment. La recomanes? Sí. S'agraeix que poc a poc es parli sobre criança de forma complexa. Ajuda a desmitificar el retrat de la criança ideal que la mateixa televisió ha ajudat a construir i al mateix temps posa sobre la taula temes com la conciliació familiar o la salut mental. View this post on Instagram A post shared by 3Cat (@som3cat)

Sèries de la setmana: dels espies d'Slow Horses a la criança responsable d'Això no és Suècia

Gary Oldman torna a interpretar l'espia més deixat de la televisió mentre que Aina Clotet triomfa amb la seva sèrie al 3Cat