"The big door prize", el misteri d'una màquina que et diu el teu potencial a la vida

"The big door prize" Semàfor Groc A quina plataforma? Apple TV+ De què va? Imagineu que hi ha una màquina que us pot dir quin és el vostre potencial a la vida. Sense fer res, només posant-hi la mà al damunt i introduint unes dades us dirà el que sou capaços d'arribar a ser. Que pot ser el que ja esteu fent... o no. La faríeu servir? I la premissa és exactament aquesta: la màquina apareix en un local d'un petit poble i a la gent li crida l'atenció i la comença a fer servir. A la gent li surten coses com que el seu potencial és ser estrella de la música o alcalde de la ciutat. I la cosa és que comencen a prendre decisions, algunes força dràstiques, arran del que els diu la màquina... El protagonista és un professor d'institut que interpreta el britànic Chris O'Dowd (State of the Union, The IT Crowd) que justament ha arribat als 40 anys, aquella edat en què potser et planteges i la vida que tens és la vida que hauries pogut tenir. I quan descobreix l'existència de la màquina decideix que són ximpleries i declara que no la pensa fer servir per res del món. Ja us avanço que aquesta intenció aguanta poc temps. Al primer episodi ja l'utilitza. La sèrie explora els motius de la gent per voler o no voler fer-la servir. Al capdavall, el que en el fons pregunta la màquina és si estàs satisfet amb la teva vida. Si la resposta és que sí, no tens motius per fer-la servir. Però si la resposta és que no... la màquina et pot donar un somni a assolir, encara que pugui ser un miratge. La sèrie va mostrant com la màquina canvia la vida de la gent del poble i al mateix temps es desenvolupa el misteri del seu origen. Ningú sap com va arribar al poble ni qui la va posar a la botiga. Aquest misteri és el que més enganxa de la sèrie. El repartiment és el punt feble. Més enllà de Chris O'Dowd la resta d'actors són correctes. Això es nota sobretot si la comparem amb comèdies amb repartiments corals forts, com Ted Lasso, amb la qual té en comú no només la plataforma sinó també la intenció de parlar sobre com encarem la vida. "Wellmania" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix De què va? És una comèdia que se'n riu de totes les modes relacionades amb el benestar personal i tenir una vida saludable. La protagonista és una dona australiana que és una crítica gastronòmica que ha aconseguit tenir un gran d'èxit. Arran d'això, rep una oferta de feina que pot canviar la seva carrera: ser una de les jutges d'un programa de televisió de cuina als Estats Units que té molta audiència. Problema: el seu estat de salut és lamentable. Té 40 anys i es cuida zero. Tan poc, que no passa l'examen mèdic perquè li donin la targeta verda per anar a treballar als Estats Units. Aquest obstacle tan estrany és només l'excusa de la sèrie per obligar el personatge a millorar el seu estat de salut a tota velocitat. Així que es posa a fer tots els mètodes que troba al davant per millorar la seva salut. Dietes detox, acupuntura, ioga, batuts vegans, sessions de càrdio al gimnàs... evidentment odia totes i cadascuna d'aquestes activitats i els gurus que les venen com a saludables, tot un reguitzell de coaches personals i instructors de fitness que no tenen res a veure amb ella ni amb l'estil de vida que a ella li agrada. La gràcia és l'habilitat de la comediant Celeste Barber per extreure humor de totes les escenes, recorrent sobretot a la comèdia física, i és molt fàcil sentir-se identificada amb ella. Cau en alguns territoris massa suats en les trames amoroses i és una sèrie bastant més comercial del que es pensa (es pensa que està sent Fleabag i el seu estil d'humor és molt més bàsic), però és prou entretinguda i serveix per riure's de les pròpies obsessions amb el cos. "The Night Agent" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix De què va? És el clàssic thriller d'agent de l'FBI que ha caigut en desgràcia i fa una feina en principi poc important que el durà a trobar-se al mig d'una conspiració que li va massa gran i protegint un personatge femení amb el que potser s'acabarà embolicant. És una història que ja heu vist altres cops? Sí. És entretinguda? També. Sobretot perquè manté el ritme tota l'estona amb uns girs ben planificats i perquè les escenes d'acció estan ben rodades. El protagonista, que interpreta Gabriel Basso, es debat entre les ordres que li arriben de la Casa Blanca i les ordres que li arriben del seu cap a l'FBI que li demanen que faci coses oposades. Al final es queda sol havent de decidir en una situació complexa. M'ha recordat en aquest sentit "Bodyguard". També pel fet de posar-se en dubte les motivacions del protagonista. No la mireu si busqueu alguna cosa original, ni tampoc versemblant (hi ha molts moments zero creïbles). Però si sou capaços de desconnectar el cervell, és la mena de sèrie que entra bé amb un bol de crispetes. "Yellowjackets" Semàfor Groc A quina plataforma? Movistar+ De què va? La recordeu? És aquella sèrie sobre un avió que té un accident i deixa un equip sencer de jugadores de futbol adolescents perdudes, havent de sobreviure al mig de la natura dels boscos del Canadà durant 19 mesos. Sabem que unes quantes d'elles sobreviuen perquè la sèrie segueix també les seves vides en el present, quan ja no són adolescents, sinó dones adultes. Quan es va estrenar us vaig dir més o menys el que us diré ara, ja que el que he vist de la 2a temporada manté els mateixos punts forts i els mateixos punts dèbils. Al present, els punts forts són les interpretacions de Malenie Lynskey (vista recentment a The Last of Us), Juliette Lewis i Christina Ricci. Totes tres interpreten les versions adultes dels personatges i traslladen molt bé la transformació que han patit. Malgrat això, les seves trames estan molt desconnectades entre si i sovint no semblen ni pertànyer a la mateixa sèrie. El punt fort de la trama del passat és justament el contrari. És molt més cohesionada i sap exactament què vol fer, que és un drama de supervivència estil Lost o El Senyor de les Mosques. Però el ritme al que avança aquesta trama és molt lent. Sembla que gairebé es dosifiqui expressament per no acabar-la abans d'hora. I les interpretacions de les adolescents... no estan a l'altura. Per tant, no canvio el meu veredicte. Si vau mirar la primera temporada i us va agradar, endavant amb la segona. Si no heu mirat mai Yellowjackets... a parer meu és prescindible. "Endeavour" Semàfor Verd A quina plataforma? Filmin De què va? Les coses com siguin: els britànics saben fer sèries ben fetes. I per ben fetes em refereixo a ben interpretades, ben escrites i ben dirigides. Són meticulosos i tracten sempre el públic com algú intel·ligent. Aquest és el secret que explica perfectament el fenomen d'Endeavour, que fa una dècada que, discretament, s'ha guanyat als espectadors aficionats als seus casos meticulosos i ben escrits. Evidentment, al Regne Unit és una sèrie amb molt de seguici. De fet, és una sèrie que és un spin-off d'una sèrie anterior, de manera que per als britànics estem parlant d'un personatge icònic que va començar als anys 80 amb Inspector Morse. Però també a casa nostra: Endeavour és la sèrie més vista de Filmin. Què trobareu a la nova temporada? Doncs tres episodis que combinen diferents casos cadascun, la continuació de la trama d'Endeavour, que, de fet, comença la temporada tornant a Oxford, que continua sent un personatge més i marca el to elegant i culte de la sèrie, i la sensació que s'acosta el final, que es nota sobretot en el to nostàlgic dels diàlegs entre Endeavour i Thursday. Aquesta sí que us la recomano sense reserves.

"The big door prize", el misteri d'una màquina que et diu el teu potencial a la vida

Una comèdia sobre el benestar personal, un agent de l'FBI que cau en desgràcia i el final d'"Endeavour", entre les estrenes de la setmana