Teresa Gimpera: "No he tingut mai mànager, sempre m'he portat jo"

Teresa Gimpera sempre ha estat una icona de la modernitat i la bellesa. Des de ben jove va començar a treballar de model i actriu, un fet poc convencional, ja que la majoria de les dones d'aquella època es quedaven a casa fent les feines de la llar. En el seu cas, ha estat ben al contrari, ja que constantment estava treballant fora de casa: "Un dia, els meus fills em van veure entrant a la cuina a fer no sé què i es van sorprendre. Van dir: 'La mare és a la cuina!' Clar, per la meva feina no podia fer tasques de la llar, era impossible". De fet, explica que els seus fills li deien que sempre sortia de festa, perquè sempre la veien maquillada i arreglada. Un dia va decidir portar-los a un rodatge perquè veiessin què feia, un western a Madrid que gravaven a 45 graus, i diu que mai més van voler tornar-hi a anar, perquè es van cansar molt i van passar molta calor. Una dona autònoma Gimpera explica que mai s'havia plantejat dedicar-se a ser model i fer cinema, i que li va venir una mica per casualitat. Un amic del seu marit va dir-li que ella funcionaria per fer un anunci i, a partir d'aquí, no va parar de fer coses. A més, diu que mai va tenir mànager i que sempre es va autogestionar: "No m'ha portat mai ningú, m'he portat jo. Si havia d'anar a treballar en una pel·lícula en anglès i el mànager no parlava l'idioma, com podia llegir el guió de l'entrevista o del que fos, m'entens? Aleshores vaig decidir que valia més que m'ho fes jo tot". View this post on Instagram A post shared by 3Cat (@som3cat) El pes de la família Gimpera va estar present en molts projectes, però també en va perdre algun per amor. Explica que li havien proposat de treballar en una pel·lícula molt important, però ella va dir una mentida: va dir que era a Roma i, en realitat, només volia passar temps amb el seu marit Craig. Gimpera ho justifica dient que ho considera molt important. Però el que ha marcat la seva família ha estat la lluita del seu fill amb les drogues i la sida, per les quals va acabar morint. Van decidir posar a l'esquela el motiu de la mort, un acte valent que van fer per conscienciar del fet que això li pot passar a tothom, i no només a les famílies més humils: "En aquella època hi havia molta gent que es moria per culpa de la droga. Els més rics deien que això només els passava als desgraciats, i no és veritat, perquè passava tant a una família normal com la meva com en una altra. Vam voler donar a entendre que això no només passava als pobres". Els metges els deien que deixessin que el seu fill toqués fons, però van fer tot el contrari, lluitar fins al final. Avui dia, Gimpera el segueix tenint present. La vellesa Actualment Gimpera viu en un apartament assistit. Allà se sent totalment independent, però alhora té la certesa que, si necessita qualsevol cosa, té a la seva disposició una infermeria perquè l'ajudin. Aquí comparteix vida amb més persones grans, i explica algunes de les coses que comporta la vellesa. Una d'elles és la soledat, ja que diu que la gent del seu voltant es va morint, però ho viu com una cosa natural i que s'ha d'acceptar: "Jo soc molt positiva sempre. Conec gent, i si m'agraden i estic bé amb ells, doncs fem colla. Enyoro el passat, també, però no el tinc, i aleshores m'he d'acostumar a altres coses, fins que duri". De moment, però, Gimpera es troba molt bé de salut i diu que mentre tot funcioni, continuarà vivint la seva vida com ha fet sempre.

Teresa Gimpera: "No he tingut mai mànager, sempre m'he portat jo"

L'actriu i model ve a "Planta baixa" a parlar de la seva carrera i de com ha viscut sent una avançada a la seva època