Bisbats, parròquies, grups i moviments de l'Església i testimonis d'homes i dones que expliquen en què creuen i per què creuen.
Sortir d'un escenari de violència masclista i maltractament és difícil. Hi ha moltes víctimes silenciades. A més, calen més recursos per ajudar i protegir les dones. Rosa Maria Garriga té una llarga trajectòria d'ajuda a les dones víctimes de violència masclista. Antropòloga i sociòloga, dona de fe cristiana i compromís social, fa 29 anys que va crear la Fundació Assitència i Gestió Integral (AGI)
El doctor Carles Paytubí és metge internista i coordinador de la Unitat de Curta Estada de l'Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat. Un metge cristià que es va formar als Jesuïtes de Sarrià. Paytubí ha escrit la seva primera novel·la històrica, "El misterio del pergamino florentino" (Ed. Sar Alejandría), amb un rerefons humanista i cristià. La novel·la es basa en un pergamí trobat a la Florència del segle XIII que al XXI arriba al Vaticà i conté un missatge per al món contemporani. Entremig hi apareixen reconeguts personatges històrics. Destaca el treball de documentació històrica i la riquesa de personatges.
Entrevista a Miquel Bonet i Anglarill, advocat, consultor i exprofessor de Comunicació de la UB. Parla de les habilitats que han de desenvolupar els joves per trobar feina, en un món en constant transformació. I de la importància d'acompanyar els infants i adolescents perquè descobreixin els seus talents. El Miquel també té una vessant solidària. És de la colla d'amics del recordat Pare Manel i col·labora amb la fundació que va crear aquest capellà. Ha fet formació a un grup d'interns de Quatre Camins, va col·laborar amb els salesians a Costa d'Ivori i Togo, etc. També és escriptor. L'últim llibre és "Vint sopars de duro", del qual n'és coautor.
La doctora Montse Pérez, dermatòloga, ens explica la seva feina, i la dels seus companys i companyes, a l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i a la unitat mòbil de Salut sense Sostre. Durant la conversa, aquesta dermatòloga, que està jubilada però continua exercint la seva vocació, ens acosta a la realitat dels seus pacients.
Durant la seva estada a Manresa, els líders religiosos van tenir l'oportunitat de pujar al monestir benedictí de Montserrat. Per la secretària general de l'organització, Azza Karam, va ser magnífic veure la Moreneta i un dels moments més emotius "va ser quan vam veure i tocar la bola que sosté a la mà. Les parets d'aquest monestir i la seva història conserven molts records i ensenyaments. Va ser una benedicció visitar-lo amb persones de diferents religions i palpar la saviesa d'aquest lloc, de la seva gent i de la seva arquitectura. Va ser molt potent".
Gemma Morató, dominica de la Presentació, teòloga i periodista, és una de les investigadores del primer informe sobre "El dret a la llibertat religiosa i de consciència" que s'ha fet a Catalunya. El document ha estat elaborat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i Consciència de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. A l'informe es recullen 80 vulneracions, com ara els atacs a una mesquita de Montcada i Reixac, els casos de vandalisme contra el patrimoni eclesiàstic catòlic, amb pintades com "L'única església que il·lumina és la que crema", i les pintades antisemites al centre de Barcelona. L'estudi també analitza les dificultats que es troben les minories religioses a Catalunya.
La cantant iraniana Katy Evoghli, que viu a Girona, va haver de fugir quan va esclatar la Revolució Islàmica pel fet de ser bahá'í. Montserrat Esteve, directora de "Signes dels temps", ha parlat amb ella sobre la situació de les dones a l'Iran i sobre la persecució religiosa que pateix la minoria religiosa bahá'í, la més gran del país.
Segons UNICEF, a Nigèria han augmentat els casos de mutilació genital femenina. Una violència que marca tràgicament les vides de les nenes i les dones. Per a sor Agatha Chikelue, cofundadora de la Xarxa de Dones de Fe, "l'analfabetisme hi té un paper important. En concret, al nord de Nigèria, on la majoria de la gent gran no té estudis. Hem creat programes per explicar-los que no està bé, que cal aturar-ho.. A la pregunta de si ha pogut salvar nenes de ser mutilades, diu que sí, que ho ha fet amb la Xarxa de Dones de Fe. I assenyala: "Visitem les zones amb majoria musulmana, amb les nostres companyes musulmanes, que fan servir versos de l'Alcorà per parlar en contra de la mutilació genital femenina. Parlen amb els líders i els diuen: No, l'islam no va d'això, aquesta no és la nostra cultura. És nociu. Feu mal a aquestes noies. Les esteu traumatitzant i això no és el que necessiten. És així com les dones musulmanes i cristianes ens dirigim a les comunitats on es practica la mutilació genital femenina. I algunes famílies comencen a entendre les conseqüències d'aquesta pràctica per a la salut, la violència que exerceixen cap a les seves filles, com perjudiquen la seva salut i que no ho han de fer més".
Oriol Riera Tudela té 13 anys. És fill únic i va néixer amb una paràlisi cerebral. No pot caminar, porta una vàlvula al cor i ara es recupera a la Casa de Sofia. La malaltia li ha provocat rigidesa muscular, i això va fer que se li disloqués el maluc en un 80 per cent. Per això li han posat una pròtesi i ara fa rehabilitació a la Casa de Sofia, on està ingressat. "La malaltia la porto ni més ni menys, perquè sé que aquesta malaltia no me la podré treure en tota la vida. Però als amics i a la família si que els parlo de la malaltia", explica l'Oriol. Diu que li agradaria tenir un gos com la Simba, que durant l'entrevista no es va moure del seu costat. "La Simba em fa oblidar la malaltia." L'Oriol és fan del Futbol Club Girona i té una trentena de samarretes de l'equip. "Tinc una samarreta signada per tots els jugadors de quan ja estaven a Primera Divisió", diu entusiasmat. És un nen molt sociable, bon conversador, inquiet i ple d'energia positiva. Fins i tot va col·laborar en la gravació del programa, sempre atent a tot el que passava, analitzant cada moment amb molt bon criteri, i disposat a participar. L'acompanya la seva mare, Núria Tudela, que explica que des que van saber el diagnòstic, quan l'Oriol era un bebè, ella i el seu marit s'han enfocat en el vessant positiu. "Mirem sempre allò que pot fer l'Oriol. Per exemple, de petit volia anar al parc i no podia ser, llavors el portàvem a la biblioteca."
Durant l'entrevista, Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat al Tribunal de l'Haia, ha recordat el testimoni del missioner Joaquim Vallmajó, fill de Navata; de la infermera de Metges del Món Flors Sirera, que era de Manresa, i dels 7 cooperants espanyols assassinats durant el genocidi i els convulsos anys de postconflicte de Ruanda, a la dècada dels anys 90 i el 2000. Eren testimonis incòmodes de la barbàrie que va tenir lloc a Ruanda, a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica. Per Palau-Loverdos, "la seva empremta és impressionant. I també ho és la dels germans maristes, que van donar la vida als camps de refugiats de la República Democràtica del Congo (RDC). Són testimonis de coratge i de presència, compromesa i humil, enmig de situacions límits. I a Ruanda molta gent els recorda".
Durant l'entrevista a "Signes dels temps", el jesuita Xavier Melloni exposa detalls de l'espiritualitat ignasiana com la necessitat del coneixement d'un mateix i l'escolta del món. El pare Melloni també ens explica les ferides de sant Ignasi i com es van guarir les seves ferides interiors. A més a més, ens ensenya com són la cova, el cim i el riu que les persones tenim a dins nostre.
La teòloga aragonesa Cristina Inogés és membre de la Comissió Metodològica del Sínode dedicat a la sinodalitat, és a dir, "caminar junts" com a Església. Durant l'entrevista parla del Sínode i també de les dones en l'Església. Ha escrit diversos llibres, entre els quals "No quiero ser sacerdote. Mujeres al borde de la Iglesia".
Com és la política comunicativa del Vaticà? Quina relació ha de tenir l'Església amb els periodistes? El missatge de l'Evangeli és interessant per als mitjans de comunicació? Entrevista a Dario Edoardo Viganò, prefecte de la Secretaria per a la Comunicació de la Santa Seu i màxim responsable de la comunicació del papa Francesc.
L'any 1991 naixia l'Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL) i ho feia amb l'objectiu de construir ponts entre la fe i la cultura. 25 anys després aquesta institució del bisbat de Lleida continua oferint formació pastoral i teològica. Entrevista a Ramon Prat, teòleg i director de l'IREL.
La guerra de Síria ja ha provocat més de 400.000 morts, 8 milions de desplaçats interns i 4 milions i mig de refugiats. A causa d'aquest conflicte, Síria és un dels països on hi ha més persecució religiosa, segons l'Informe de Llibertat Religiosa publicat per Ajuda a l'Església Necessitada. Entrevista a Jean Abdo Arbach, arquebisbe grecocatòlic melquita de Homs.