Se sol·liciten poc més de 2.400 programes de justícia restaurativa a l'any

"A la presó he après a no mirar el rellotge perquè el temps és per a la persona amb qui parles", explica el capellà de Wad-Ras. Comparteix converses amb les internes del centre penitenciari de Barcelona, on compleix una funció d'oient, però també d'acompanyant. És part de la filosofia dels mercedaris, l'orde religiós al qual pertany, centrat en l'atenció a les persones privades de llibertat des de la perspectiva de la justícia restaurativa. El pare Jesús Roy visita el centre de dones des de fa 25 anys. Celebra l'eucaristia, fa missa els diumenges, confessa qui calgui i, a més, xerra amb qui vulgui. O més aviat, amb qui ho necessiti. L'entrevistat del cinquè podcast de "Temps mort" diu que a la presó ha descobert que hi ha bona gent: "No dic que tinguin culpa o siguin innocents, però les circumstàncies de la vida les han portat a estar tancades i penso que, si jo hagués tingut les mateixes oportunitats, potser també estaria entre reixes." Una altra via de reinserció L'objectiu de la presència del pare Jesús és "ajudar i humanitzar el tracte a les internes". Escoltar la veu de qui ha comès un delicte també és un dels eixos vertebradors de la justícia restaurativa, una alternativa al procés penal tradicional que, segons les Nacions Unides, fa balanç entre les necessitats de la víctima, la persona que ha ofès i la comunitat. Els programes de reparació de danys busquen la participació activa i voluntària dels tres agents perquè, d'una banda, qui ha patit l'ofensa tingui l'oportunitat d'expressar-se lliurement i perquè, d'altra banda, qui ha delinquit entengui les conseqüències dels seus actes, accepti responsabilitats i eviti repetir-los. El criminòleg Nils Christie apuntava l'any 1977 que "jutges, advocats i fiscals són lladres dels conflictes i han de retornar-los als protagonistes". Així començaven a obrir-se pas les alternatives a la cultura punitiva, que aposta més pel càstig que per la reinserció. Quatre dècades més tard, el Departament de Justícia català calcula que només s'han sol·licitat 2.482 programes de justícia restaurativa el 2019, i dels quasi 3.000 casos finalitzats el mateix any, poc més de la meitat han dut a terme un procés restauratiu real. Sovint la víctima prefereix no participar-hi. Il·lustració feta per al Capítol 5 de 'Temps mort' sobre el pare Jesús Roy, el mercedari de la presó de Wad-Ras (CCMA) Els mercedaris "Si busquéssim estadístiques d'èxit, no treballaríem a la presó", admet el pare Jesús. Per ell, el més important és ajudar les recluses mentre estan tancades, ja sigui amb una bona conversa, un sac de roba si no tenen res o un favor fent de missatger per a les famílies. Més enllà de la reparació dels danys a la víctima, l'Obra Mercedària se centra en els problemes que la mateixa interna hauria de solucionar de la seva pròpia vida abans de tornar a la llibertat. Protagonitzen, per tant, la tercera pota de la justícia restaurativa: la comunitat ha d'involucrar-se per prevenir futurs actes delictius. Repartits entre Espanya, Moçambic i països de l'Amèrica Llatina, els mercedaris atenen més de 45.000 persones que compleixen condemna o han estat empresonades. És l'únic orde religiós que té un quart vot, el de la redempció. 800 anys enrere, donaven la seva vida per salvar la d'un pres o un esclau. Ara, ofereixen temps i dedicació dins la presó i en les cases d'acollida on les dones i homes poden viure quan surten al carrer. El capellà de Wad-Ras resumeix la relació amb les internes així: "Veig el rostre de Jesús en cada presa i, per tant, no les jutjo perquè ja han passat per un judici", i afegeix: "Per mi evangelitzar pot ser tant la celebració de l'eucaristia com oferir una cigarreta quan se'ls ha acabat el tabac." Una missió adaptada a les circumstàncies de qui la necessiti.

Se sol·liciten poc més de 2.400 programes de justícia restaurativa a l'any

Obra Mercedària acompanya les necessitats de les persones privades de llibertat durant tot el procés