Sabadell, Terrassa i el Maresme, tres maneres d'acabar amb les ocupacions mafioses

A Catalunya, hi ha unes 4.000 cases ocupades il·legalment, la majoria propietat de fons d'inversió i entitats bancàries. Tot i que hi ha diferents tipus d'ocupacions, algunes a conseqüència de la dificultat d'accedir a un habitatge, la major part són obra de grups organitzats i delictius. Aquestes ocupacions generen molts problemes a l'entorn. Són el que es coneixen com a màfies okupes, que no busquen un sostre sinó obtenir uns guanys econòmics, i extorqueixen als propietaris o promotors dels habitatges que ocupen. Acostumen a ser conflictius però, quan els propietaris s'avenen a pagar la quantitat demanada, se'n van sense fer soroll. La majoria d'ocupacions són d'immobles de grans tenidors (Flickr/Daniel Lobo) Per combatre aquesta delinqüència i els perjudicis que provoca en la societat, algunes ciutats assagen diferents propostes, que aborden el problema des de diferents punts de vista. Sabadell: habitatges socials on abans hi havia ocupes En una iniciativa inèdita, l'Ajuntament de Sabadell està negociant la compra de tres edificis ocupats, propietat de grans tenidors i fons voltors, situats als barris de Gràcia, Can Puiggener i la Creu Alta. L'Ajuntament de Sabadell vol comprar edificis ocupats i destinar-los a habitatge social (Unsplash/Xavi Cabrera) Un cop passin a mans municipals, l'Ajuntament s'encarregarà de desallotjar-los, rehabilitar-los i destinar-los a habitatge social. D'aquesta manera, assegura el regidor d'Acció Social i Habitatge de Sabadell, Eloi Cortès, aconseguirien dos objectius: "D'una banda, combatre les situacions conflictives que generen les ocupacions als nostres barris, tenint en compte la lentitud de la justícia i la desídia dels grans propietaris, i de l'altra, augmentar en 40 o 50 pisos el parc d'habitatges socials." Això sense descartar l'acció policial. Des del juny del 2019, la policia municipal ha evitat 238 ocupacions o intents d'ocupació. Tot i així, actualment es calcula que a Sabadell hi ha una seixantena d'ocupacions conflictives. Terrassa: protecció per als promotors Sovint aquests grups organitzats ocupen cases de nova promoció. Aprofiten el lapsus de temps que hi ha entre que s'han acabat de construir i que els compradors obtenen les claus per entrar a l'habitatge. A Terrassa, on es calcula que hi ha uns 1.300 pisos ocupats, el Gremi de Constructors del Vallès, els Mossos d'Esquadra i la policia local han establert unes pautes d'actuació que consisteixen a posar alarmes o càmeres de gravació en les noves promocions d'habitatges. Els promotors també informen la policia d'on estan els pisos nous, a punt per ser lliurats als compradors. Sense aquests elements, es queixa Emilià Lázaro, el vicepresident dels constructors vallesans, estan perduts: "Pobre de tu que deixis una obra sense aquestes mesures de seguretat, perquè les màfies se n'assabenten, entren als pisos i fins i tot canvien el pany de l'escala. A mi em va passar l'any passat, que, a més, no van ocupar dos pisos normals: van ocupar dos dúplexs." Aquesta situació, a més d'impossibilitar vendre els pisos ocupats, també fa que alguns compradors es facin enrere. Sovint les màfies estan a l'aguait dels pisos que es construeixen (Pikabay/Analogicus) Per a les màfies de l'ocupació, entrar en un pis i reclamar uns diners per anar-se'n s'ha convertit en una feina, o més aviat un negoci lucratiu i relativament fàcil, pel qual obtenen entre 3.000 i 6.000 euros sense grans esforços. La clau per evitar-ho és que la policia pugui actuar ràpidament abans que l'ocupació es consolidi, explica Carles Vallès, que és inspector i sotscap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Terrassa: "El que necessita la policia d'un propietari és saber, amb la màxima fiabilitat possible, en quin moment s'ha produït l'ocupació. Necessitem confirmar que realment aquell pis encara no s'ha constituït en el domicili de la persona que el vol intentar ocupar." Per establir de manera precisa quan hi ha hagut l'intent d'ocupació, és determinant el testimoni d'algun veí o un agent de seguretat privada que hagin vist l'entrada dels ocupes. Si passa un temps i els ocupants poden demostrar que han convertit aquell pis en el seu domicili habitual, la policia ja no els pot desallotjar sense un manament judicial: "Un pis que està ple de mobles o té una nevera endollada i plena de menjar demostra que aquella persona porta uns dies allà i, per tant, allò és casa seva, i no el podem fer fora automàticament." Tot i això, admet l'inspector Vallès, l'actuació de les màfies no amaga el problema de moltes famílies, obligades a entrar il·legalment a pisos buits perquè no poden accedir a un lloguer, sigui per motius econòmics o racials. El Maresme: judicis ràpids Al partit judicial de Mataró, advocats, Mossos d'Esquadra i policies locals han posat en marxa una sèrie de pautes per combatre les ocupacions recents, tant si els immobles són de grans tenidors com de particulars. Ho fan a través d'un judici ràpid, com si es tractés, per exemple, d'un cas d'alcoholèmia al volant, i així evitar que es consolidi. La Maria Pastor és la degana del Col·legi d'Advocats de Mataró: "No inventem res, és un procediment que recull la llei. Hi ha un atestat preparat, amb una citació externa per part dels Mossos o de les policies locals. Al mateix moment que van al domicili ocupat, citen als ocupes, a la propietat i als testimonis, perquè es pugui fer un judici immediat, al jutjat que està de guàrdia. En vuit dies hi pot haver sentència." El procediment de judici ràpid també és l'opció del partit judicial d'Arenys de Mar, però amb algun matís. S'aplica també en les ocupacions consolidades però només en el cas de propietats de particulars i que no siguin ni primera ni segona residència, per exemple, pisos que estan a la venda o herències. Les ocupacions d'habitatges de grans tenidors en queden fora, però s'hi podrien incloure en el futur. Si s'ha consolidat l'ocupació, la policia només pot actuar per ordre d'un jutge (ACN/Miquel Codolar) De fet, el 80% de les ocupacions del Maresme són d'habitatges propietat de fons d'inversió o entitats bancàries i objectiu preferent dels grups organitzats. L'inspector dels Mossos d'Esquadra Bonaventura Comas, cap de la comissaria d'Arenys de Mar, admet que seria una bona manera de lluitar contra aquest tipus de delinqüència si aquests casos també poguessin anar a un judici ràpid: "Posaríem fre al que anomenem màfies, perquè els que es dediquen a això normalment no busquen immobles de particulars. Aquí hem posat un pegat, que és en el cas dels particulars, però ara cal continuar. Quan revisem l'acord, ho proposarem" Segons ha pogut saber Catalunya Informació, la reunió per fer balanç del protocol s'ha de fer cap al mes de juny. Els Mossos són conscients que, si aconsegueixen que l'acord inclogui els grans tenidors, això els suposarà molta més feina, amb un ritme de dos o tres judicis ràpids a la setmana.

Sabadell, Terrassa i el Maresme, tres maneres d'acabar amb les ocupacions mafioses

El marc legal permet diferents opcions, des de propostes judicials i policials a la compra d'habitatges ocupats