Ruta fins a Bellmunt: el mirador de la plana de Vic i del Pirineu Oriental

Dades pràctiques: -On anem? Sant Pere de Torelló (Osona) -Com hi arribem? Eix Vic-Olot (C-37, sortida Torelló). Transport públic: Renfe (estació Torelló) + bus fins a Sant Pere -Qui s'hi apunta? Caminaires avesats a pujar dret (també s'hi pot pujar en cotxe per pista). -Quant dura això? 4-5 hores (depèn de l'estona que fem el badoc). Distància: 8 km (pujar i baixar). Desnivell: 600 metres. -Què hi trobarem? Panoràmiques de plana i muntanya, bosc, patrimoni, restauració. El santuari, a 1.246 metres d'altitud (CAT de Setmana) Aquesta caminada puja dreta, no ens enganyarem. Els números canten: superem uns 600 metres en 4 quilòmetres. N'hi ha de més fortes, evidentment, però aquí també toca pujar amb reductora. O no... depèn de cadascú, perquè n'hi ha molts que hi pugen corrent i d'altres en bici. Però també n'hi ha molts que hi pugen en cotxe. De fet, de Sant Pere de Torelló al cim de Bellmunt hi ha una pista en bon estat que permet pujar-hi amb qualsevol mena de vehicle. Però nosaltres farem el cim a peu, seguint camins i corriols. Sortim de Sant Pere El punt de sortida el fixem en un carrer del poble que s'aixeca a la falda de Bellmunt, Sant Pere de Torelló (2.400 habitants). I de quin carrer es tracta? Doncs del carrer... Bellmunt, com havia de ser. És un dels que s'enfila amunt, mirant cap a Bellmunt, fins que es converteix en un camí que de mica en mica es va enfilant. Panoràmica des de les terrasses de Bellmunt (CAT de Setmana) El primer tram d'ascens el fem entre roures, alzines i clapes pedregoses amb farigola i altres herbes. Podríem agafar-nos a la pista i pujar al santuari per asfalt, però aquesta opció és més avorrida i llarga. Això sí, de camí i pista n'anirem trobant durant tot el trajecte. Quan portem un parell de quilòmetres, fem una primera parada. Però no és parada i fonda, és parada i pedró: el Pedronet de Montserrat. El Pedronet de Montserrat, parada a mig camí (CAT de Setmana) Aquest punt a mig camí ens permet fer una primera contemplació reposada del paisatge que a poc a poc se'ns va dibuixant: la plana de Vic, amb el Montseny a una banda i Montserrat a l'altra, sempre que el dia ho permeti. Això sí, aquí només tenim les vistes a la cara sud. A partir d'aquí, la muntanya puja encara més dreta, fem ziga-zagues entre trams més emboscats. Creuem la font Vidranesa i un tros més amunt ens trobem amb els vestigis del que fins a l'any 2020 va ser un gran arbre monumental: l'Alzina Grossa (437 anys). L'arbre va caure desarrelat arran de les fortes pluges del temporal Gloria. Ara se'n conserva el tronc, degudament falcat amb planxes de ferro. Santuari amb vistes i restaurant El tram final inclou un canvi: arriben les clapes de faig. I també de boix, molt masegat per la plaga de les papallones del boix. Segons l'època de l'any, és habitual arribar a dalt amb la roba farcida de les erugues que pengen dels pobres arbustos. Però això no impedeix que a dalt del santuari les vistes que ofereix siguin úniques, i per totes les bandes: A la cara nord: el Pirineu i el Prepirineu, amb el Bisaura i els castells de Besora i Milany. Vistes al nord-est: Pirineu i Prepirineu, amb el Pedraforca inclòs (CAT de Setmana) A la cara sud: la plana de Vic i un bon tros de país. Vistes des de la cara sud: Osona amb la Vall del Ges a sota (CAT de Setmana) A l'oest: el Lluçanès i més enllà. El descens en parapent, esport habitual. Quants en distingiu? (CAT de Setmana) A l'est: Bracons i el Cabrerès. Vistes cap a llevant: Forat Micó i Cabrera (CAT de Setmana) Vinyes a 1.200 metres El santuari, falcat sobre la pedra, té una petita església (s. XVI), una hostatgeria i un restaurant, i també unes terrasses exteriors ideals per gaudir de les vistes. Però ben a prop, de fet als nostres peus, hi tenim un element poc habitual: unes vinyes. Uns 500 ceps plantats el 2020, aprofitant unes antigues feixes enganxades a la muntanya. Les vinyes de Bellmunt, penjades en feixes ben estretes (Eduard Rifà) Es tracta d'un projecte experimental: vinyes que s'adapten als rigors de les alçades del Prepirineu. El projecte va a càrrec d'un veí de Torelló, el restaurador Eduard Rifà: "Les vinyes es troben en unes petites feixes que havien sigut els antics horts dels ermitans de Bellmunt. És un lloc molt abrupte, amb el pendent molt dret. Només hi cap una fila de parres per cada feixa." Les condicions per treballar-les i perquè creixin no són fàcils, tenint en compte que el clima de Bellmunt no és amable: fred, boira, i neu hi són habituals: "El treball és a mà perquè allà no hi pot entrar una màquina, el terreny no ho permet. I els rendiments, per les condicions més dures, solen ser baixos, però esperem que aquest 2023 ja tinguem la primera collita, o si més no, les primeres proves." Les vinyes de Bellmunt les passen de tots colors (Eduard Rifà) Del mig miler de ceps, una tercera part són de garnatxa negra, i la resta són varietats blanques com el chardonnay. Siguin les vinyes, les vistes o el santuari, de motius per pujar a Bellmunt sempre n'hi ha. Per cert, la tornada la podem fer pel mateix camí o per altres variants, inclosa l'opció de baixar pel vessant obac, molt més boscós, i acabar l'excursió a Vidrà.

Ruta fins a Bellmunt: el mirador de la plana de Vic i del Pirineu Oriental

Excursió que enfila fort fins a un dels cims més populars d'Osona, a 1.200 metres